Cim de Fontcalent desde Font-Calent

Hui tocava un recorregut circular sense fer les 4 coves de la Serra de Fontcalent per les diferents pedreres abandonades i en actiu que la van descarnant, aconseguint el seu V.G. des de lombria i baixant per la solana; de nivell mica difícil tenint en compte la grimpada cap a la cova dels Amagats (no visitada hui, com la de l'ocre i la del Fum) i el petit descens a la cova dels Coloms però no té cap dificultat tècnica...

Aixó de hui és tracta d'un track orientatiu, i el vostre sentit comú, responsabilitat i intuïció muntanyenca és el que ha de prevaldre en cada persona, si no esteu segurs o esteu dubtosos de les vostres possibilitats o experiència muntanyenca eviteu posar-vos en risc des d'aquesta proposta.

Catalogada de difícil sobretot per l'últim tram al cim fins a la Cova dels coloms i pujant, a la vora de la tanca de la Pedrera, i en arribar al final es complica una mica la baixada ja pel sender de la dressera, on hi ha trams que cal fer petites grimpades encara que aquest tipus de pedra calcària agafa moltíssim i és difícil relliscar-se sempre que es porten sabatilles apropiades per fer-ho, fins arribar al camí a lesquerra que ens porta de tornada paral·lel al voltant oest de la presó, fins al cotxe per l'Ermita.

Les pedreres que estan devorant a poc a poc aquesta muntanya, ja s'han menjat el final de la corda de fontcalent gairebé al complet i on les nostres futures generacions a llarg termini no podrà gaudir d'aquesta bonica serra, per la qual cosa cal fomentar-la i oferir-la al turisme, per exemple, habilitant passos nous, creant PR-V noves senyalitzant les coves que han de ser obres d'art naturals i ensenyar-les a la gent amb cartells indicadors i faristols explicatius.

Comencem des de la zona a prop de l'Ermita Paleocristiana al voltant del neiximent de la Fontcalent, indrets que més aviat semblen enderroc, on la gent no sap que existeixen les deixalleries on deixar les escombraries i agafem un sender que és part del camí Xacobeu, segons indica el mapa raster, direcció Oest, cap a Orito.

Una mica més endavant superant la tanca de la pedrera del mafiós amo de l'hèrcules, ens desviem a l'esquerra per baix el traçat de l'AVE, buscant l'inici de la corda, a prop de la Cova del Fum, (esta vegada no ens desviem per veure tres coves: la cova del Fum, la de l'ocre damunt una petita i abandonada pedrera, per sort i per últim la dels Amagats direcció del Rebolledo a l'esquerra en una pujada prou fotuda i que sembla una mica complicat des de lluny....) a mesura que anem avançant anem traient desnivell sense adonar-nos es veu que per aquí pugen cabres, conills i rabosses amés de senderistes perquè hi ha senders molt ben marcats amb fites de pedra (i senyals de PR blanqui-blaves per la baixada pel runar sobre tot.... )

A la dreta, una vegada salvada la corda de pujada ja veiem de lluny el vèrtex geodèsic, on deixem la nostra agenda per facilitar la signatura de visites i ens disposem a visitar la cova dels Coloms, baixada a aquesta més endavant del geodèsic desviant-nos una mica a la dreta per una baixada inclinada i a pocs metres trobem la part superior de la cova, una finestra on deixem la nostra agenda hui i poc més avall la cova dels coloms, com les altres, sembla que utilitzades a la Guerra Civil com a refugis.

Tornem pels nostres passos, seguint per la corda i passem un clot d'extracció d'ocre i el penyassegat on nida l'aguila culebrera més septentrional de la Comunitat Valenciana, amés un tros de la tanca el qual jo passe ja que no vaig veure cap perill i quan arribo al final sorpresa va ser que s'havien menjat un bon tros de muntanya, la qual cosa em causà una ràbia i impotència importants, alhora si les autoritats competents no fan res serà perquè s'estaran omplint les butxaques a costa de les que ens regala la mare natura.

Aquí fem una baixada una mica agresta i una mica complicada per la pedrera, l'únic a tenir en compte els matolls baixos i evitar escórrer-se amb la pedra solta fins arribar al corriol que ens porta de tornada al cotxe, al voltant de l'entrada a la empresa d'arids i el naiximent d'aigua, per donar per acavada la ruta, prou divertida i agraîda i tècnica, no cregau que no.