Chemin de la Mature circular des de Etsaut.

El Chemin de la Mâture (camí de fusta) és un camí de 1200 m tallat a la paret de roca sobre el rierol de Secoue i les gorges de l'Enfer. El seu nom al•ludeix a les peces de fusta per a la construcció dels pals dels vaixells de la marina francesa. L'origen de la carretera es remunta a 1660, quan el rei Lluís XIV i el seu ministre Colbert van decidir que França havia de tenir una gran flota de vaixells de guerra i, per la seva construcció, s'utilitzarien els boscos del Pirineu occidental, entre d'altres. En aquesta zona tenien arbres de qualitat i vies de comunicació cap al port de Baiona (d'aquí el topònim "Mâture" en altres llocs). Entre les zones seleccionades es trobava el Bosque de Pacq, que necessitava un camí per flanquejar el barranc de les Gorges d’Enfer. Amb aquesta finalitat, es va tallar un camí a la paret rocosa perquè els bous passessin amb la pineda: l'actual "Chemin de la Mâture". Acabada el 1772, la carretera es feia servir fins al 1778, a través de la qual passaven pins que es van convertir en pals de vaixells (portats pel riu a Oloron) i bigues per a rems i eixos. Avui el camí forma part del GR10 dels Pirineus i, a les seves parets, hi ha diverses rutes d'escalada (4c a 8a +). El seu itinerari us permet gaudir de vistes panoràmiques del congost i contemplar el fort Portalet.
Ens dirigim cap al sud per la Rue d'en Bas uns 1,6 km fins arribar a la zona del pont de Cebers que travessa el riu Gave D'Aspe on també hi ha un pàrquing en el qual podem deixar el cotxe i des don surt la senda per la que seguirem.
Continuem ja per sender i aviat arribem a la zona des de la qual s'albira ja molt a prop el fort del Portalet.
Aquí el camí gira 90 graus cap a l'est i ja s'endinsa en el barranc de Sescoué i en el Chemin de la Mature pròpiament dit. La senda s'estreny amb un gran pati i bona caiguda en el costat de la dreta segons avancem. En alguns trams l'amplada és d'1 metre, però normalment te entre 1,5 i 2 metres d'amplada, de manera que llevat que hi hagi neu o gel, o la roca estigui mullada i per tant relliscosa ja que és una roca molt llisa i polida, no tindrem cap problema per recórrer-la.
Passem per la Cabana de Perry, on hi ha una font en la qual podem agafar aigua si bé és una propietat privada i per tant tampoc és convenient entrar i insisteixo que és propietat privada.
Des d'aquí ja pràcticament planejant arribem a la cruïlla que ens conduirà al, Col d'Arras, però nosaltres continuem 150 metres més per arribar al Pont de Trungas, i la cascada.
Després tornem sobre els nostres passos aquests 150 m i iniciem la pujada cap al col d'Arras, en direcció nord. Aviat trobem una nova cruïlla i girem bruscament cap al sud-oest, per dirigir-nos cap al Col d'Arras. Abans d'arribar vam arribar a una mena d'abeurador tallat en un tronc, on podem agafar aigua, i fer una parada per dinar i recuperar forçes. Des d'aquí a 280 metres del coll trobem un nou desviament. Si volem escurçar l'excursió, vam seguir rectes cap a Pont de Cebers, però nosaltres, per allargar la ruta prenem el sender de la dreta que indica cap Etsaut. Primer hi ha senda i després hi ha un tram de pista, que ens portara als cotxes.