Pic de Certascan des de Tavascan, pujant pels Estanys de Romedo i baixant pels Guerossos i per Graus

Download

Trail photos

Photo ofPic de Certascan des de Tavascan, pujant pels Estanys de Romedo i baixant pels Guerossos i per Graus

Author

Stamen Miroslavov

with 5 trail buddies

2,443 65 1228

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 22.03 mi
Elevation gain: 6,440 ft
Technical difficulty: Difficult
Elevation loss: 6,440 ft
Max elevation: 9,373 ft
TrailRank: 61
Min elevation: 3,681 ft
Trail type: Loop

Time: one day 6 hours 11 minutes
Coordinates: 35817
Uploaded: February 7, 2022
Recorded: July 2021

2 Claps

near Tabescán, Catalunya (España)

Viewed 758 times, downloaded 53 times

Trail photos

Itinerary description

_______________________________________________________________________________________
ATENCIÓ: elevo la dificultat de la ruta a "Difícil", en especial degut a la tartera que fem server per a baixar a l'Estany Blanc, des del Pic de Certascan. La resta és camí moderat o fàcil, passant per GRs o PRs, tot i que la llargada de la ruta és de certa importància, sense dubte. Opcionalment, es pot pujar i baixar el Certascan pel mateix lloc, per la collada que porta el mateix nom.
_______________________________________________________________________________________

Pic de Certascan des de Tavascan, pujant pels Estanys de Romedo i baixant pels Guerossos i per Graus

Tercera sortida del grup de la temporada estival del 2021 - aquest cop no teníem res de previst, així que vam improvisar del tot en els dies anteriors a la sortida, trobant aquesta ascensió clàssica, i adaptant-al a les nostres exigències, sortint així de Tavascan i passant per Romedo. Preciosos paratges desconeguts i estupenda època per a visitar-los!
_______________________________________________________________________________________

ACCÉS:
A Tavascan s'hi arriba per la pista L-504, agafant-la des de Llavorsí, i seguint-hi una bona estona, fins a arribar al mateix Tavascan, sense desviacions importants. Un cop a Tavascan, hi ha diversos aparcaments i bastants de llocs per a deixar el cotxe. Teòricament es podria seguir més enllà amb el cotxe, per la Pista de Boaví, no obstant, la pista es troba en un estat paupèrrim i no és gens recomanable fer-ho. A més, millor tenir el cotxe a Tavascan mateix per a la tornada, ja que la volta que farem és força grossa.
_______________________________________________________________________________________ ORIENTACIÓ:
Per a la ruta hem fet servir el mapa de la Pica d'Estats i Mont-Roig d'Alpina-25. La totalitat de la ruta queda coberta en el sector Nord del mapa.
_______________________________________________________________________________________

RUTA:
Consultar els waypoints per a més informació.

Partim de Tavascan i seguim tota la Pista de Boaví amunt i al llarg d'uns 7 kilòmetres, passant per les Bordes d'Artamont, la Presa de Montalto i els Castellassos, fins a arribar al Pla de la Borda, on, en comptes d'agafar la ruta directa a Certascan, prosseguim vers el Pla de Boaví. Travessat el Pla, no creuem el Pont de Boaví, sinó que deixem el GR i agafem un caminet secundari que puja al Nord, seguint de prop el Riu de Romedo, tot amunt fins l'Estany de Romedo de Baix.

En aquest estany, tornem a agafar el GR, el qual ara sí que ens porta tot vers l'Oest, per l'Estany de Romedo de Dalt i el Coll de Llurri, fins al Refugi de Certascan, al costat del qual fem la nit.

Al dia següent, emprenem la marxa i seguim la HRP de nou tot a l'Oest, deixant l'Estany de Certascan a les nostres esquenes, i encarant el Coll de Certascan. Un cop en el coll, virem 90 graus amb les motxilles posades i agafem el Nord, el qual ens porta al Pic de Certascan.

A partir del cim, seguim uns metres al Nord i baixem al collet contigu, des d'on emprenem la marxa tartera avall, a l'esquerra. No hi ha camí marcat, de manera que l'anem fent a mesura que baixem vers l'Estany Blanc, cosa que ens pren una llarga estona, ja que la dificultat és alta, el terreny és molt inestable i n'hem de tenir molt de compte. Quan finalment arribem avall, en l'estany, agafem el Sud, fins que re-enganxem el camí marcat per la zona dels Estanys dels Guerossos. En l'Estany Blau virem de nou i tornem a baixar al Sud, fins que passem pels Aiguamolls de Guerossos i un pèl més tard per la Pleta de Guerossos, on es troba la cabana nova.

Continuem amb el descens - encara en queden prop de 1000 metres de baixada més. Travessem el Riu de Flamisella, i seguidament anem desmuntant a través del bosc, sempre al més prop possible del Riu de Noarre, el qual serà el nostre guia gairebé fins a Noarre. Allà n'agafem el GR (TRF) que ens porta pel Pont de Noarre i que després e manté pel vessant Oest de la Serra des Canals (Selva de Noarre, La Costa...). Ara tan sols ens queda seguir el GR cap al Sud - Sud-Est, a través de les Bordes de Graus, després pel Pont de la Bolle i més tard pel Pont d'Esposi (ambdós per sobre del Riu de Tavascan), fins que finalment arribem de tornada a Tavascan.
_______________________________________________________________________________________

TEMPS:

1R DIA
Tavascan: 11:15
Bordes d'Artamont: 12:16
Presa de Montalto: 12:32
Planell dels Castellassos: 13:06
Pla de la Borda: 13:10
Pla de Boaví: 13:20
Bifurcació abans del Pont de Boaví: 13:25
Forat de la Mena: 13:34
Tartera: 13:53
Creuant el Riu de Romedo: 14:18
Cascada gran: 15:26
Estany de Romedo de Baix: 15:44 i dinem fins les 16:50.
Estany de Romedo de Dalt: 17:23
Coll de Llurri: 17:41
Refugi de Certascan: 18:21
Plantem la tenda: 19:40

2N DIA
Recollim la tenda: 7:54
Estany de Certascan: 8:05
Coll de Certascan: 9:18
Pic de Certascan: 10:18 i ens hi quedem fins les 10:58.
Collet i inici de la tartera: 11:02
Final de la tartera: 12:38
Estany Blau: 13:25
Aiguamolls de Guerossos: 13:45 i hi estem fins les 13:52.
Cabana de Guerossos: 14:09
Noarre: 14:56 i dinem fins les 16:00.
Bordes de Graus: 16:30
Pont de la Bolle: 16:46
Bordes d'Esposi: 17:08
Tavascan: sobre les 17:20
_______________________________________________________________________________________

METEO:
Temps bo i estable. Durant el primer dia, temperatures moderades - sense fred, però tampoc sense massa calor. Cel recobert de cirrus durant gran part del dia, amb tendència de reagrupament cap a la tarda, però amb bastantes hores de sol directe igualment. Durant el segon dia, en especial cap al migdia, sol molt molt intens i elevades temperatures. Cel seré en tot moment i zero probabilitats de precipitació.
_______________________________________________________________________________________

PERNOCTAR:
Nosaltres fem nit de tenda de campanya al costat de l'Estany de Certascan, però hi ha alguna opció més.
Pagant, es pot fer nit al Refugi de Certascan (FEEC). Nosaltres en teníem les tendes just al costat.
La majoria de les altres cabanes es troben més lluny, però una que hi ha força a prop, és la Cabana dels Guerossos, en la Pleta dels Guerossos, tot i que és una cabana(lliure) força nova i segurament hi aparegui només en els mapes més recents. El fet que sigui molt nova repercuteix directament en el seu estat, i deu ser molt còmoda, tot i que no sabem ben bé quantes persones hi caben.

També existeix la Cabana de Llurri, a mitja pujada entre el Pla de la Borda i la zona de Certascan, tot i que desconeixem en quin estat es troba.
_______________________________________________________________________________________

MATERIAL:
Botes impermeables i preferiblement de canya alta.

Sac de dormir - en dormir en una tenda, millor que sigui de 0º o semblant, i a més caldria una màrfega.

Molt recomandable, una tenda de campanya.

Bastons per caminar.

Recomanable portar fogonet de gas per a poder escalfar el menjar i la beguda.

Opcionalment, dur ampolla tèrmica.

Sent l'estiu, es necessita alguna peça de roba calenta (preferiblement tot a capes), tot i que tampoc en excés.
_______________________________________________________________________________________

AIGUA:
Bàsicament per tota la zona per on passem hi ha rius, o torrents o estanys o altres fonts d'aigua. És més, gairebé per tota la nostra ruta, anirem seguint torrents, de manera que tindrem l'aigua coberta en quasi tot el trajecte. És recomanable portar-ne filtre d'aigua, sobretot si es beu d'algun llac, o d'algun altre lloc amb aigua més estancada.
_______________________________________________________________________________________

MOTXILLA:
Pes inicial: deurien ser uns 14-16 kg, entre la roba, el sac de dormir i la màrfega, menjar, aigua, termo, fogonet i gas, bateria portàtil + GPS, tenda.

Waypoints

Tavascan

Quan arribem a Tavascan són les 11 del matí i el sol ja es troba prou alt sobre el plànol celeste. En aquest mateix moment, el cel encara es veu poblat per una gran quantitat de cirrus, així que encara no pega tant la calor, però tot això està a punt de canviar.

Fem el segon (o tercer) esmorzar del dia, amb molta necessitat després de les prop de quatre hores de cotxe, ens fem la tradicional foto de sortida, i agafem la marxa. Des de Tavascan, anirem a buscar el Nord-Est per la Vall de Lladorre. En les afores del poble, la carretera se'n va a l'esquerra, mentre que nosaltres continuarem endavant, per la Pista de Boaví. Tot es troba degudament marcat, el camí és fàcil de trobar.

Bordes d'Artamont

Durant la propera hora, caminem i caminem per la Pista de Boaví, sense més. La direcció és molt clara i la pista és ampla, així que no ens podem desviar. La carretera forestal, però, es troba en un estat fatídic, plena de forats i sots, pedres per tot arreu, sense cap tram bo al llarg de diversos kilòmetres. Per sort aquest cop la fem caminant, i no en cotxe, però la incomoditat de la pista al final repercuteix i es sent directament en les plantes dels nostres peus. A tot això, el cel es va esclarint més i més, deixant via lliure al fort sol de Juliol, tan penetrant i calorífic que és...

Tot just una hora després, arribem a les Bordes d'Artamont, molt més conegudes com el ja no existent "Bar Isard". Fa uns anys encara solia haver-hi un cartell penjant indicant l'existència de l'ex-bar muntanyenc, però ara ja no hi és. Les estructures romanen, però, i sembla que es troben en bon estat i que se les aplica un cert manteniment.

Presa de Montalto

Una petita estona més per la carretera i ja arribem a la Presa de Montalto, al costat de la qual hi ha un aparcament ple de cotxes, com era d'esperar. En aquest punt portem ja uns 6'8 kilòmetres.

Planell dels Castellassos

Prosseguim per la mateixa pista. Passem pel costat de més cotxes, aparcats en una banda de la pista, i seguidament travessem una tanca. Per aquí ja no pot passar cap vehicle més. Seguim durant un kilòmetre més al Nord, fins que sortim en una esplanada oberta - ja ens la coneixem molt bé, de fet havíem passat per aquí la setmana anterior, és el Planell dels Castellassos.

Pla de la Borda

Creuat el Planell, en uns minuts arribem en una altra esplanada - el Pla de la Borda. En aquest punt es separen els dos camins principals - des d'aquí també parteix el camí directe a la zona de Cetascan, no obstant nosaltres en tenim un pla diferent i volem dibuixar un camí més llarg, elaborat i divertit. Així doncs, no agafem l'esquerra amunt, sinó que ens mantenim endavant, tot e l'Est.

Pla de Boaví

Uns 10 minuts més tard, emergim en el ja també molt familiar Pla de Boaví. Això sí, no importa les vegades que passem per aquí, sempre ens acabarà impressionant aquest racó tan particular; enorme, extens i aplanat, però alhora també contingut i mig-amagat entre muntanyotes grandioses i altes. A més, veure'l tan i tan verd, i amb el bon temps que l'imbueix, només fa que alegrar encara més l'esperit.

Photo ofBifurcació abans del Pont de Boaví

Bifurcació abans del Pont de Boaví

Creuem l'enorme pla, sempre a l'Est i mantenint el camí principal, i tot just abans de tocar el Pont de Boaví, trobem la desviació que ens interessa, i que porta amunt als estanys de Romedo.

ATENCIÓ perquè el trencall és gairebé invisible i s'ha de mirar molt bé per a trobar-lo. Està localitzat a uns 10 metres just abans del pont, i puja a mà esquerra. El sender en aquella part està molt desdibuixat i pràcticament no es veu, tot i que hi ha una fita mitjanament grossa (també una mica oculta) que l'assenyala. En les fotos adjuntes a aquest punt d'interès es pot veure la fita i el punt on trobar el trencall.

Un cop pujats uns metres, el sender esdevé un pèl més clar, tot i que es nota que no és gaire concorregut. Uns metres més enllà, hauria de situar-nos just a sobre del Pont de Boaví.

Fins aquí n'hem fet ja 9'5 kilòmetres, més de la meitat del que farem durant el dia, tot i que per ara ha estat planer i relaxat. Ara sí que va sent l'hora de posar-hi acció.

Forat de la Mena

El caminet sinuós es manté molt proper al bord del penya-segat - en aquest tram s'ha de tenir MOLT DE COMPTE. El camí és una mica relliscós degut a que és força terrós, i per això s'ha de prestar especial atenció. Uns moments més tard, el camí ens porta a un mirador, també obert i exposat, que dóna just per sobre del Forat de la Mena, on hi ha una petita i bonica cascada.

Tartera

Seguidament el sender es fica cap endins del bosc i ràpidament agafa verticalitat. En algun moment puntual perdem el sender de vista, però generalment el localitzem amb facilitat. Poc a poc el bosc es va dispersant i n'apareix més i més terreny empedregat, fins que al final emergim en una tartera oberta i recoberta de gom a gom de roques de tota mida. El pendent es manté, o fins i tot puja encara més (40-50º), de manera que l'ascens es fa molt intens.

Per sort, la gran majoria de les roques són d'una mida mitjana i això fa que hi hagi una certa estabilitat i fricció entre elles, ajudant molt a l'equilibri de la tartera. També deu ajudar el fet que no sigui un camí habitual, i per això les roques són molt fixes i gens esllavissades.

Creuant el Riu de Romedo

En la part superior de la tartera encara hem de lidiar amb pendents de 40-50º, amb molta terra i pols, on avancem lentament i agafant-nos a les arrels i arbres quan es pugui, o fent zigzaguejos. Patim més d'una relliscada. Aquest tram ens pren una bona estona, però finalment emergim en la roca , en una mena de mirador petit, on ens reagrupem i prenem un petit i merescut descans.

Ens posem a investigar el lloc, i poc després, trobem el camí que havíem perdut - el sender es troba molt més proper al riu i no tan proper a la tartera, i de fet hem de baixar una cinquantena de metres per a re-enganxar-lo. Seguidament, tot torna a ser clar i molt fàcil de llegir.

Procedim pel sender riu amunt, fins que arribem a un embassament, on el camí travessa i continua per l'altra banda. Així doncs, hem de travessar el Riu de Romedo nosaltres també. Per això, aprofitem les roques grans que n'hi ha ja, i també en posem alguna més, vigilant de no deformar gaire el flux, per a no pertorbar l'ecosistema local.

Cascada gran

Havent passat a l'altra banda del riu, emprenem la marxa tot tot vers al Nord per un terreny ja menys accentuat. El sender resulta molt molt fàcil i clar de seguir, i únicament s'ha de tenir cura en l'hora de trepitjar les espesses herbes, ja que rellisquen. I és que durant gairebé tot el trajecte següent anirem creuant camps i vessants coberts per herbes altes, senyal evident del poc pas humà que hi ha hagut per la zona. En tot moment tindrem el Riu de Romedo a l'esquerra, normalment uns quants metres per baix, fins que, cap al final d'aquesta petita i desconeguda vall, el riu es situa per sobre, amb el pas d'una magnífica i ampla cascada, la qual superarem per la dreta.

Aquesta petita vall ens deixa molt impressionats - és preciosa i emana un esperit i uns ànims fabulosos!!

Estany de Romedo de Baix

Havent superat la cascada, i a mesura que uns nous paratges es van obrint, tirem uns metres al Nord, i després anem a l'Oest, sortejant les múltiples riades que van a confluir al riu principal. També tenim cura de rodejar amb força distància els cavalls que hi ha per la zona, per tal de no molestar-los. Els cavalls certament s'adonen de la nostra presència, i sobretot els petitons s'amaguen darrere dels grans, i no voldríem espantar-los més. En un instant arribem a l'Estany de Romedo de Baix i ens asseiem a prop de la presa, en la vora del llac, tocant les seves aigües. És l'hora de dinar finalment.

Per fi saciem tota la nostra gana, i ens prenem un llarg descans, rebolcant-nos amb uns rajos solars mig tapats pels cirrus. El gaudiment és absolut.

Estany de Romedo de Dalt

Després de dinar i descansar bé, creuem la presa per dalt i després anem seguint les marques de GR, vorejant l'estany. En un cert moment, mentre estem rodejant-lo, arribem a una gruta que està vallada, i allà hem de grimpar uns 10 metres amunt, i després tornar a desgrimpar avall. Seguidament, tot just en començar a deixar l'estany a les nostres esquenes, el camí agafa un ascens gradual, sense gaire pendent, i ens fiquem per una zona amb encara més riades i torrents. És un passatge summament divertit i amb un cert encant, i a més té una disposició vegetal força particular. El flux de les riades eventualment ens porta al següent llac - l'Estany de Romedo de Dalt, la superfície del qual emergeix a l'alçada dels nostres ulls, sotmesa a un ball majestuós de reflexos de llum. De nou, vistes desconegudes i embriagadores.

Coll de Llurri

Voregem aquest estany també per l'esquerra, anant cap a l'Oest, i aviat ens trobem amb una pujada força senzilla, de tan sols uns 100 metres, que ens porta al Coll de Llurri - pas necessari per a travessar la Serra de Llurri. En l'altre cantó hi ha un circ que descendeix amb força celeritat, al fons del qual es troba la presa de Canalada. Veiem multituds enormes de gent pul·lular pel fons, doncs no és cap sorpresa, ja que el Refugi de Certascan és conegut i acull a moltíssims excursionistes, i a més la Porta del Cel passa tot just per aquí.

Refugi de Certascan

Ara hi ha diverses formes de prosseguir - nosaltres ho fem per la dreta, per la Pleta Mora, i després re-enganxant el GR avall. Tornem a pujar de nou, sempre a l'Oest, i aviat ens posicionem al costat del Riu de Certascan, i les seves múltiples basses. Una mica més amunt ja ens trobem amb la "casa principal", pels costats de la qual voltegen més senderistes. Encara són només poc després de les 6 de la tarda - és aviat i tenim temps per a donar un passeig per l'entorn i així estudiar-ne la zona. En un moment donat, baixem a tocar les aigües de l'estany i tot! Alguns altres, però, prefereixen estirar-se i prendre el que queda de sol. De qualsevol de les maneres, és temps lliure ara, i s'ha de gaudir.

Plantem la tenda

Tirant cap a les 8 de la tarda, ja ens reagrupem i anem a buscar un lloc còmode per a plantar les tendes (les tendes de campanya no es poden posar abans) - el trobem una mica més amunt del refugi, i és idoni. A mesura que el sol se'n va, el fred ràpidament entra en acció, i fins i tot una mica de vent. Sopem ben ben abrigats, mentre el cel es torna rosadenc i morat per a marcar la conclusió de la jornada. Quin dia més preciós i més ben viscut!

Estany de Certascan

Al dia següent, ens aixequem quan el sol encara no ha sortit del tot, mentre la seva llum remota comença el seu recorregut a través del cel. Esmorzem, i en el moment de recollir les tendes, el sol ja ens banya de forma directa i ens aporta una escalfor que agraïm amb delicadesa.

Muntem les motxillotes sobre les esquenes i ens hi posem a caminar cap a l'Oest, deixant el Refugi de Certascan endarrere. A mesura que anem enllà, més i més es descobreix l'Estany de Certascan, i és realment grandiós! El llac encara es troba en gran part sotmès per les ombres (degut al Pic de Punturri), però poc a poc va emergint en la llum i la brillantor augmenta.

Coll de Certascan

Comencem a deixar l'estany enrere i ens endinsem per una zona mig planera, per on la verticalitat és baixa. El camí resulta molt clar. Com més progressem, més s'eleva el pendent, fins que arriba un moment on la pujada es torna força exigent. Avancem per un vessant mig tarterós, semblant a una canal. S'hi progressa bé, tot i que a moments s'ha de grimpar. Assolim el Coll de Certascan sense gaires ensurts, i allà ens veiem sorpresos per unes fortes ratxes de vent. Ens hem d'abrigar. No ens hi quedem gaire estona, sinó que agafem les motxilles ràpidament i canviem la direcció al Nord. El cim no queda lluny ja.

Pic de Certascan [2853 m]

La consegüent ascensió segueix en la mateixa verticalitat, i com més pugem, més encara es torna. El camí es distingeix amb facilitat, no obstant el terreny és terrós i ple de pols, i tot sumat al pendent alt fa que les relliscades siguin evidents i freqüents. Prosseguim fent ziga-zagues, primerament molt amples, i amb més alçada ja més estretes. Poc a poc anem més i més amunt. En un cert moment, el camí de terra i pols dóna el salt a la roca, i tornen a haver-hi grimpades.

Uns tres quarts d'hora més tard i 250 metres més amunt del Coll, arribem a un petit piquet sense nom que marca l'inici de la cresta que porta al cim principal. Cal remarcar que des d'aquest petit piquet les vistes ja són fantabuloses!

Continuem per la carena, ja amb molta més facilitat, ja que és molt ampla i més aplanada. Baixem uns metres per a després tornar a pujar i finalment fer-nos amb l'aclamat Pic de Certascan! És ben especial aquest lloc, i n'ofereix una panoràmica esplèndida! Aprofitem el moment, i ens regalem amb un deliciós piscolabis, mentre els nostres ulls neden dins l'horitzó més divers.

Collet i inici de la tartera

Des del cim, en comptes de tornar enrere, seguim endavant, cap al Nord. La baixada és immediata, i no és gens obvia a primera vista. Per sort, fixant-nos amb atenció, trobem una sèrie de fites, i uns metres més avall ja notem que la disposició d'algunes de les roques és causada pel pas humà. S'ha d'anar amb compte, és empinat i no gaire estable per aquí. Descendim uns 10-15 metres i ens instal·lem en un collet. Alhora sembla que no es pugi pas passar, i alhora que algú ja hagi passat per ambdues bandes. En qualsevol cas, com teníem planejat, agafem l'esquerra, i amb compte comencem el descens. La primera part és més rocosa, i amb una mica d'herba i tot, i sembla mig-estable, però més avall llueix una tartera enorme, que fa molt de respecte.

Final de la tartera

La tartera és llaaaaaaaaaaaaaaarga i súper descomposta. Amb cada pas hi ha alguna roca que es veu afectada i llisca avall, en general no més de mig metre, tot i que a moments salten pedretes més petites que se'n van força més avall. S'ha de tenir molt de compte, no només és perillós això per un mateix, sinó també pels altres... La part més delicada recau sobretot per la meitat de la tartera, on hi ha una mena de balconet, i s'ha de fer un petit rodeig, malgrat que tot sigui cobert per un mar de roques. Just per aquella zona, en un cert moment, faig una trepitjada, i una pedra de mida mitjana rellisca i comença a rodolar i rodolar cada cop més vall, i cada vegada amb més inèrcia. La pedra acaba impactant en un sortint, i explota en pedaços, cadascun dels quals segueix avall i avall, fins que finalment tots es detenen per efecte de la fricció. Per sort, tots els companys es trobaven apartats, allunyats de la trajectòria de la pedra, però és molt evident el perill que comporten aquesta mena de tarteres és molt elevat! Cal anar-hi molt amb compte!

Durant la segona meitat del descens per la tartera, el pendent es relaxa un pèl i tot es torna més manejable, de manera que acabem la baixada sense més ensurts. Un cop avall, al costat de l'Estany Blanc, respirem llargament i ens prenem una bona i necessària parada.

Estany Blau

Un cop satisfets amb el descans, anem a buscar el Riu de Guerossos, que parteix directament de l'Estany Blanc. Tot just al costat del riuet, comencem a veure les primeres fites, i com més avall anem, més clares i seguides es tornen. Avancem abaix i al Sud, per un terreny esglaonat i fàcil de travessar. Acabem baixant uns 100 metres amb gran facilitat i rapidesa, i sortim en una part molt més oberta i planera, on descrivim un arc per l'esquerra, per tal de sortejar els múltiples plecs causats per les diverses riades que conflueixen cap als Estanys dels Guerossos.

Seguidament, virem de nou a l'Oest, ascendim uns pocs metres i tornem a enganxar el GR que baixa del Coll de Certascan, en un sender claríssim i comodíssim, un immens respir després de tant de terreny irregular. En un tres i no res, el GR ens porta a l'Estany Blau, el gran dels Estanys de Guerossos. El llac certament llueix un blau intens i agradable.

Aiguamolls de Guerossos

Anem baixant a través de camps verds, per un camí molt còmode. Anem a molt bon ritme. En un moment, ja ens trobem 200 metres més avall, en els Aiguamolls de Guerossos, paratge que fa honor explícit al seu nom - és literalment un aiguamoll poc profund i no gaire ample. Al seu costat, però, hi ha força vegetació - aquí comença a haver-hi arbustos més grans i algun arbre. Parem una estoneta per a beure aigua, i per a posar-nos més crema solar, ja que ara comencem a notar més i més la calor, i més es destapa el sol.

Cabana de Guerossos

Creuem el Riu de Guerossos en l'alçada dels Aiguamolls, i seguidament baixem per un vessant encara empinat, però més poblat d'arbres. Uns cent metres més avall, emergim en la Pleta de Guerossos - molt i molt ampla i gegantinament planera. Aquí ens trobem la Cabana de Guerossos (tots el noms de la zona porten 'Guerossos') - és una cabana que té una pinta de ser súper nova i sembla que és de lliure accés. No sembla que sigui gaire gran, però, estarà en molt bon estat, i ho tindrem present per a properes sortides.

Noarre

A partir d'aleshores, ràpidament creuem el Riu de Flamisella i iniciem un llarg descens a través del bosc. És un tram d'uns 3 kilòmetres de bosc, calor, i sense que passi gran cosa. Anem costat a costat amb el Riu de Noarre, sempre per damunt d'aquest, però sentint-lo bé. A mesura que anem perdent alçada, la calor s'enforteix cada vegada més, i en el moment en deixar-nos caure per les Bordes de Noarre, el sol pega amb una intensitat desmesurada, tant que fa mal i tot estar-s'hi a sota sense cap mena de protecció.

Parem i busquem un lloc d'ombra, on refugiar-nos per al moment, i on dinar. En Joan es para a xerrar amb una colla de joves, i descobreix que en tenen de coneguts en comú - quines coses, tu, a la muntanya!

Després de dinar i descansar encara més, agafem la marxa per la banda sur del poblet. Allà hi ha una bifurcació, i n'hem d'agafar l'esquerra! (Tot i que en una de les fotos els companys se'n van a la dreta, els avisem, i acabem agafant l'esquerra.) En el fons, ambdós camins més tard poden portar al mateix lloc, així que no és tan greu.

Bordes de Graus

Travessem els Prats de Noarre, passem pel Pont de Noarre i ens fiquem per un bosc força dens. Anem seguint un caminet de terra estret, mentre les espesses copes dels arbres velen sobre els nostres caps. Anem vorejant tota la Serra Des Canals, a través de la Selva de Noarre i després per La Costa. N'anem trobant algunes interseccions petites, però ens mantenim endavant. Just després de passar per damunt del Barratge de Graus, arribem a una intersecció més gran - a la dreta, creuant el riu, s'hi va al Càmping de Graus. N'hem de seguir endavant, pel GR per Tavascan, i minuts després també ens trobem amb les Bordes de Graus.

Pont de la Bolle

Seguim i seguim sense problemes. Travessem zones més planes i ja amb menys densitat de bosc. Passem per alguna Borda més, i alguna intersecció més, fins que finalment ens trobem cara a cara amb la carretera, just al costat del Pont de la Bolle. Aquí, seguint el GR, hem de creuar el pont, a l'altra banda del qual hi ha una àrea de descans, i seguir per l'esquerra allà. Està tot molt ben indicat.

Bordes d'Esposi

Just després de deixar l'àrea de pícnic, el sender s'eleva i travessa al damunt d'una zona rocosa. Atenció aquí!! El pas per les roques és exposat, i les roques es troben molt i molt llimades, poden relliscar! Compte!

Després d'aquest pas, tornem a un camí de bosc tranquil·let - l'anem seguint amb el Riu de Tavascan a la nostra esquerra, fins que arribem a un petit pont de fusta (Pont d'Esposi), a l'altra banda del qual hi ha una borda. El travessem, tal com assenyala el post indicatiu. Ara tan sols resta al voltant d'un kilòmetre fins a Tavascan, per una pista de terra més ampla, camí que recorrem amb tota tranquil·litat en uns 15 minuts, fins que finalment arribem de nou al poble.

Comments

You can add a comment or review this trail