Caus i abrics del Montgrí

Les 7:15 del matí, avui tothom ha sigut puntual!
Davant del St. Gabriel iniciem el camí. Inevitablement em venen al cap records d'infantesa i adolescència, moments de plors i rialles, de pa amb oli i sucre i genolls pelats.
Passem el camp de futbol camí enllà i de sobte , el dia que tot just comença ens regala el seu espectacle: sortida fantàstica de sol il.luminant el mar i el cel d'un roig intens i meravellós, mentre les Medes s'ho miren impassibles.
Busquem la pujada cap al cau de la Figuera, el nostre primer objectiu. Dubtes que desseguida s'esvaeixen ens condueixen pel bon camí, mentre els espàrrecs van sortint del seu amagatall.
Visita a l'abric dels avantpassats, amb la seva figuera solitària, i de nou, enfilada muntanya amunt. Aquesta vegada tampoc trobem cap corriol, i decidim pujar pel dret, mentre els garrics es deixen sentir a les nostres cames i l'estòmac i el cap pesen...
Un àngel i l'orgull em donen ales per arribar fins al Cau d'en Margall. Un retrocés de gairebé 57 anys m'empeny a assistir un part complicat. Tranquils ,ens en sortirem!
Darrer esprint fins al cim del Mont Pla, agafem aire i contemplem les vistes que aquest indret ens ofereix. Seguim les fites que ens conduïran fins al cau de les Dents.
Esmorzar amb diferència d'opinions. Un zaska darrera un altre ens fa baixar pel Coll d'en Garrigàs amb poca seguretat. Santa Caterina i la seva vall ens diu bon dia i ens anima a pujar fins la Creu. Fotos obligades on l'essencial no es veu amb els ulls, i pujada fins al castell.
Una història sobre Spiderman dóna pas a la imaginació. Dalt la torre un moment de pau i descans s'interromp ràpidament. Cal espavilar-se!
Baixada una mica complicada, relliscada sense més conseqüències i una mà sempre pendent.
El cau d'en Calvet de lluny, i el pobre xiprer d'en Navarro, company de berenars d'infantesa, ens indiquen que la nostra ruta arriba al final.
Avui hi ha pressa, les braves per un altre dia....
Fins la propera!