Castellterçol. Castell i ermita de Sant Miquel. Ermita de Sant Julià d'Uixols

No és per tirar coets.
Tampoc tenen excessiu interès, els pocs llocs d'interès.
Es una ruta absolutament fàcil, per caminar amb comoditat, prendre un bon sol caminant, intentar no quedar cuit, i poca cosa més.
He intentat, sempre que he pogut, anar el màxim per senders i no per pistes, però tot va a parar a pistes més o menys amples.
Hi han mols camins que no estan senyalats, ni hi figuren als mapes.
Es camina, això si, força còmodament. Personalment, jo crec que també força insípidament.

LA FONT DEL PRAT DEL POU
La font del Prat del Pou. Un espai a tocar de Castellterçol, idoni per portar un pa amb xocolata per berenar amb els nens i nenes. La font no tenia, avui, aigua. L'espai es maco I fresc.

EL CASTELL
Del Castell de Castellterçol (o de Sant Miquel) quasi no en queda res. No es pot accedir, s'ha de demanar anticipadament visita. Si que resta, i es maca, la masoveria que es una casa de turisme rural.
El castell va ser construït cap l'any 900, per Terçol, home fidel a Gifre el Pilós.
És propietat de la fundació Josep M. de Anzizu.
Al costat hi ha l'ermita de Sant Miquel. Del 1100. De construcció original romànica, i al meu parer, no molt ben restaurada. Però això si, com a mínim, l'han conservat.

SANT JULIÀ D'UIXOLS
La motivació, que jo creia podia ser la que justifiqués el fet d'anar-hi, era l'ermita de Sant Julià d'Uixóls. També, a mi, m'ha decebut. Mig abandonada, porta i finestres tapades amb maons i rehabilitació feta amb poca cura. Absis mig tapat, En algun moment m'ha semblat que en comptes de intentar mantenir o respectar un estil romànic, s'ha fet amb l'estil "xalet", tant insípid dels nostres dies.
El lloc és maco. Es el millor de tot. Amb bones vistes al Nord, per tant, als Pirineus. Els llocs on estan emplaçades les ermites, sempre van ser ben escollits.
Hi ha un banc de pedra a un dels costats. Un banc, senzill, simple, però pensat. El seient és una pedra treballada amb pendent i contrapendent. Molt còmode, i a l'ombreta, que avui era molt i molt d'agrair.

Es pot, no obstant, continuar més endavant per anar a veure les pous o poues de gel i conèixer així un mitja de vida dels que subministraven gel a les poblacions veïnes. És aquest, un aspecte a conèixer, interessant de la nostra historia més immediata. No els he vist, la calor m'ha tirat enrere.

Amb aquestes temperatures i tal com estan els boscos, pot ser haurem de replantejar-nos de forma més acurada on anem. Segurament es millor fer més kilòmetres per arribar a un emplaçament més enlairat i amb no tanta calor.

No aneu amb calor i sol.