Castellnovo - L'Almúnia - Benasaí - Molí d'Abajo - Castellnovo

La ruta comença a la plaça de Soneja del poble de Castellnovo. Des d'ella eixim del nucli urbà en direcció sud pel camí de Valdeavellano. De seguida, però, fem cap a una cruïlla. Nosaltres continuem cap a l'esquerra, amb el camí de Valdeavellano.

Caminem per la partida de l'Almúnia. És aleshores quan, en ficar-se en paral·lel el barranc que duu aquest nom, també conegut com de la Balsa, al camí de Valdeavellano, aquest trenca cap a l'esquerra. Tanmateix, no el seguim i continuem en la direcció sud-est que portàvem, pel camí de València i de Villatorcas.

Ara bé, ben prompte l'abandonem. En arribar al peu del tossal de l'Almúnia, també dit de la Ràpita, agafem cap a la dreta el camí de l'Almúnia. Si abans el conreu d'horta predominava, en aquest tram qui mana és el secà. En això, a mà esquerra, ens apareix un camp d'oliveres. Per la seua banda esquerra arranca un corriol poc marcat que, en direcció nord-est, ens duu a trobar la senda de la Ràpita, poc marcada al principi però ben clara més endavant.

Amb la senda de la Ràpita comencem a guanyar altura, mentre fruïm d'una bona vista de Castellnovo, de Segorbe i també de Carrica, o Pedralba. Tanmateix, la senda de la Ràpita no ens duu al cim de la muntanya. Per això, en havent guanyat la seua carena, se n'eixim del recorregut marcat i, camp a través, tirem cap al nord-est per a coronar el tossal de l'Almúnia, o de la Ràpita, a 402 msnm.

Retornem a la senda de la Ràpita, en direcció sud / sud-est. Després de passar un bosquet, el camí s'obri i gaudim de la visió de la façana nord de la serra Calderona. A mà dreta, observem el mas del Cura, o del tio Rosendo, i el de Benasaí.

Ràpidament, i en havent passat per algunes construccions de pedra seca, fem cap al peu de la muntanya. Amb el camí de l'Almúnia, tombem cap a l'esquerra per a buscar el pas que creua el barranc de Valdeavellano. El travessem per un pontet situat a la vora d'una construcció en ruïnes i ens reincorporem al camí de València i de Villatorcas.

Avancem cap al sud-est per aquesta via fins que, a mà dreta, arranca un altre camí que baixa per a creuar de nou el barranc de Valdeavellano. Travessem una altra vegada aquest curs d'aigua i, al remat, ens endinsem per la partida del Llano Mosquit. Aquest territori fa honor al seu nom, pla i, en alguns punts, farcit de mosquits.

Al cap de deu minuts, enllacem amb el camí del Plano. Tanmateix, no l'agafem i el creuem per a pujar la lloma que tenim al nostre davant. Per una sendera més o menys marcada, comencem l'ascensió que ens duu a coronar en un parell de minuts el discret cim de Benasaí, a uns 350 mnsm.

Travessem Benasaí d'est a oest fins a retrobar el camí del Plano, per on continuem recte. Ara bé, aquesta via no tarda en deixar-nos al camí de Geldo a Castellnovo, que prenem cap a la dreta.

Poc després, al nostre orient, veiem de nou el mas de Benasaí. Continuem pel camí de Geldo a Castellnovo, que es correspon amb una pista moderna. Tanmateix, just abans d'arribar a la Tejería, abandonem, junt al camí de Geldo, aquesta pista i seguim per una via de terra.

Al remat, i poc abans d'arribar a Castellnovo, trenquem a la dreta i agafem el camí de l'Altozano que, immediatament, ens deixa al molí d'Abajo. Des d'allà, remuntem els metres de desnivell que ens separen del poble, fem un tomb per l'entorn del seu castell i fiquem el punt i final a l'excursió allà on l'havíem començada.