CASTELLFOLLIT (POBLET). Recerca de les coves del Minaire i del Martí + Barranc de l'Argentada i Castanyers de Castellfollit

Ruta circular pel Bosc de Poblet, passant per:
- Granja de Castellfollit (0,05 Km)
- Itinerari Forestal (1,4 Km)
- Clot del Llop (3.9 km)
- Mola del Guerxet (4.7 km)
- Cova del Minaire (5.3 km)
- Gravats dels Cogullons (6.2 km)
- Cova i Vauma del Martí (duplex), o dels Cogullons (6.8 km)
- Coll de la Mola (8.5 km)
- Font del Llop (9.5 km)
- Zona de Castanyers de Castellfollit (12 Km)
La distancia del track segons el GPS es de 13,58 Km.

RECORREGUT: Caminada feta per una zona prou coneguda dels Boscos de Poblet, fàcil i força interessant, transcorre per senders evidents, nets i agradables, i amb les novetats, almenys per nosaltres, de la localització de la Cova del Minaire i de les Coves del Marti, aquestes, es troben una sobre l’altre (duplex), i en un indret humit i molt bonic. Torna a l’inici pel sender que baixa pel Barranc de l’Argentada, passant ja poc abans d’acabar, pel costat d’uns espectaculars troncs secs de castanyers.

APROXIMACIÓ: Per aquest recorregut, nosaltres hem anat fins al Monestir de Poblet, d’on hem seguit per la T-700, direcció a Prades i poc després del PK 6, hem agafat el camí que porta a la Casa Forestal de Castellfollit, en el que hi han senyalitzades, diferents zones d’aparcament. Hem deixat els cotxes en la P-5, que es troba a sota mateix de la Granja de Castellfollit.

DESCRIPCIÓ: Comencem la caminada agafant a la dreta, un senderonet que hi ha a tocar de l’aparcament, pel que pugem a les construccions de la Granja de Castellfollit (WP 01), d’on seguim pel camí que hi dona accés que ens torna de nou a la pista, la seguim uns 500 m. i a l’encreuament anem a l’esquerra, creuem el Barranc de Castellfollit i uns metres després a la dreta (WP 02), agafem el bonic sender pel que transcorre l’Itinerarí Forestal, que ve pujant lleugerament per un entorn molt agradable (WP 03), mes amunt deixem a la dreta el trencall que ve de la Casa Forestal de Castellfollit (WP 04) i poc mes amunt arribem a la pista que porta a l’Era de Noguers (WP 05), la seguim una curta estona i aviat la deixem (WP 06), per agafar a l’esquerra (fita), el costerut corriol que va pujant per l’entorn del Racó de la Panxa, fins que a sota de la Mola dels Quatre Termes, arriba al camí que ve del Coll de la Caldereta i el seguim anant, ja planerament a l’esquerra, fins al proper encreuament del Clot del Llop (WP 07). Continuem al recte, direcció a la Mola del Guerxet i al arribar-hi, seguim el camí anant a la dreta fins a trobar una senyalització vertical (WP 09), on al davant i uns 10 metres abans d’arribar a la senyal, on hem refet una petita fita al terra, que es el punt on comença el net pas que cal seguir per arribar a la propera Cova del Minaire (WP 08), d’on tornem al camí i a la senyalització per agafar el sender de la dreta, direcció a les Eres dels Cogullons. Quan ja les tenim a davant, entrem a la dreta a veure l’anomenada “Roca de les Ferradures” (WP 10), conjunt format, segons informació recollida, que també adjunto, per mes de 250 gravats prehistòrics i tornem al GR, que seguim passant per sobre de les Eres dels Cogullons (WP 11), baixem i anem uns metres a la dreta fins una vauma (WP 12) per tornar al sender i seguir-lo uns 100 metres, on a la dreta (WP 16) hi ha un pas, no massa fresat, però evident, que cal seguir per baixar fins les properes Cova i Vauma del Martí, a dos nivells, la Cova a sobre de la Vauma (WP 13, 14 i 15), un entorn que no coneixíem i que ens ha agradat força. Tornem al sender principal (WP 16), on hem refet les fites que marquen el trencall i seguim el GR, que transcorre pel bonic Bosc del Guerxet i arriba (WP 17) al Camí de Prades a Rojals i uns metres després, anant a la dreta, al Coll de la Mola (WP 18), on deixem el camí i seguim, a l’esquerra pel GR. Ull !! que als pocs metres cal deixar-lo i agafar un sender a l’esquerra (nosaltres ens hem distret fent una petita marrada), que ens baixa a enllaçar amb una pista que cal seguir per l’esquerra, ens arribem fins a la Font del Llop (WP 19) i tornem uns metres enrere per agafar a l’esquerra (WP 20), el sender que va baixant, mes o menys paral•lelament al Barranc de l’Argentada. Ja propers a la Granja de Castellfollit, passem per un parell de zones amb espectaculars troncs secs de castanyers (WP 21 i 22) i pugem a la Carretera de Castellfollit, a la que arribem, just a davant mateix de la zona d’aparcament P-5 (WP 23), que es on tenim els cotxes.

ORIENTACIÓ: Recorregut amb senyalització vertical, que considero no es suficient per seguir-lo sense ajuda, ja que tant els trencalls que porten a les coves, com als gravats i alguns altres no tenen mes senyalització que alguna fita al terra. Recomano que us baixeu el track per seguir-lo.

INFORMACIÓ COMPLEMENTARIA, que he trobat i que fa referencia als Gravats Prehistòrics a les Muntanyes de Prades.

08/06/2023 - El conjunt està format per més de 250 gravats prehistòrics situats a l’anomenada Roca de les Ferradures de l’antic poble dels Cogullons, al terme municipal de Montblanc. Els treballs de neteja i documentació que està duent a terme aquests dies un equip de l’IPHES-CERCA encapçalat per Josep Maria Vergès i Míriam Salas, ha posat al descobert més de 250 gravats postpaleolítics en l’indret conegut com a Roca de les Ferradures, a l’antic poble dels Cogullons (Montblanc), situat en una de les zones amb major concentració d’abrics amb conjunts d’art rupestre de les Muntanyes de Prades. El conjunt es troba a l’aire lliure, en una superfície de roca sorrenca de centenars de metres, fet que converteix aquest jaciment, tant per l’extensió com pel nombre i varietat de representacions, en un dels més importants de Catalunya pel que fa a gravats rupestres postpaleolítics.

Un jaciment molt més gran del què es pensava .- Aquest conjunt de gravats va ser descobert a finals de la dècada de 1970 per Ramon Capdevila, aficionat a l’arqueologia i antic col•laborador d’en Salvador Vilaseca, però, més enllà de la publicació d’algunes fotografies i comentaris, mai havia estat objecte d’estudi, ni se li havia donat gaire importància. Els treballs realitzats per l’IPHES-CERCA han permès descobrir molts més gravats dels que es coneixien, alguns d’ells en un estat de conservació extraordinari, i posar de manifest que aquests no es concentren sols a l’indret conegut com Roca de les Ferradures, sinó que s’estenen per una extensió de terreny de centenars de metres.

Possible espai sagrat.- Els gravats es situen al terra, realitzats mitjançant la tècnica del picotejat, sobre la superfície d’una extensa formació rocosa de gres vermell. En alguns casos, un cop finalitzat el procés de picotejat, es polia l’interior del solc, per eliminar-ne les marques dels cops i fer-lo més regular. Entre els gravats localitzats hi ha una gran varietat de formes i motius, alguns d’ells formant escenes. Els més representats són les anomenades ferradures, que donen nom al jaciment, i les creus, que en realitat es pensa que són representacions d’antropomorfs molt simplificades. Però les representacions més singulars són les d’antropomorfs amb els braços en creu i grans mans obertes, molt desproporcionades en relació al cos, que destaquen com a personatges dominants entre la resta, tant per les dimensions, alguns fan més de mig metre d’alçada, com pels detalls de les figures. La hipòtesi sobre la cronologia dels gravats és que els primers es podien haver realitzat a finals del Calcolític i inicis de l’edat del Bronze, fa poc més de 4000 anys, però que també se’n realitzaren durant l’edat del Ferro i, possiblement, en moments posteriors. Això implica que, si com es pensa, aquest gravats estan relacionats amb algun tipus de culte o cerimònia, aquest s’hauria mantingut durant més d’un miler d’anys. De fet, l’excavació realitzada per l’IPHES-CERCA a la Cova del Minaire i el re-estudi dels materials recuperats per Salvador Vilaseca a la Cova de les Gralles, ambdues situades vora els Cogullons, han permès documentar evidències de poblament intens en aquest indret ara fa entre 4.300 i 4.000 anys, durant el Calcolític, així com la presència humana durant l’edat del Bronze, l’edat del Ferro i l’època romana.