Castellfollit del Boix, Coll de Gossem, font del Tinell, castell i església de Sant Pere. Bages

Aquesta ruta és una variant de la que vaig pujar amb el nom Castellfollit del Boix Coll de Gossem Camí de cal Guilard, el castell i Sant Pere. Bages
Ambdues variacions són a partir de la baixada de Coll de Gossem:
-En comptes de baixar pel corriol i anar directe cap a cal Tinell, quan hem fet 1’25 qm des de Coll de Gossem trenquem a la dreta i baixem per un corriol que seguint per sota el pany de cingle ens porta cap a cal Tinell passant pel bucòlic indret de la font del Tinell.
-La tornada a Castellfollit des de Sant Pere es fa seguint el vial asfaltat. Són 1’5 quilòmetres.

Entretinguda i fàcil ruta pel sector occidental del Bages. Partim del mateix poble de Castellfollit, zona al costat de l'ajuntament on hi ha una font.
De seguida passem pel costat de santa Maria del Pla. Cal suposar que aquest petit temple s'aixecà per tal d'evitar el desplaçament dels fidels fins la parroquial de Sant Pere -per on passarem més tard- la qual queda ben bé a 1'5 quilòmetres del nucli.
Tombem pel vial de la dreta que baixa a passar per un petit nucli, és el Clot de cal Jep; gairebé al final d'aquest trenquem cap a l'esquerra. Passem pel costat de cal Zenon i tot seguint passem per entre les dues cases de ca la Constància, la nova i la vella.
Seguim per la pista, travessem la pista més ampla que va cap a cal Prat i l'ermita de la mare de Déu del Roser, i ens endinsem en el gran pla de cal Vila. Voregem aquest mas per la dreta. Abans anem com si volguéssim passar entre els dos edificis per tal de veure la premsa.
Deixem cal Vila i al final del pla agafem el corriol que marxa pel llindar de la costa del Vila. Ja albirem l'extrem de la serra de Coll de Gossem.
Arribem a la carretera i la travessem per agafar un camí que marxa per l'altre costat, a l'extrem inferior del camp. Aviat trobem una bifurcació i prenem a la dreta. Poc a poc pujant pel bosc arribem al coll de Gossem, que no és un coll sinó un cim, entès com el punt més alt d'una serra. Justament ací és on comença el desplom de la costa. Gaudim de l'extensa panoràmica: Montserrat, l'Anoia i el Bages.
Aquí ens trobem dalt d'una tipica formació geològica la qual és anomenada pels geòlegs "pendiente en cuesta", (sí, és així). El Collbaix, la Pòpia del Montgròs, el Cogulló de cal Torre són altres "pendientes en cuesta"; el perfil de les quals vist des del parc de l'Agulla de Manresa i altres indrets de llevant confegeix un paisatge peculiar del Bages. Són com un estol de quatre naus navegant proa a Llevant, que pugen en suau pujada des del nord fins el cim i es precipiten cap el Sud avall amb considerable inclinació ("la Cuesta")
Seguim ara per l'agradable i llarg corriol que ressegueix el llindar de la costa. Passarem a ran d'un parell de miradors que se'ns obren d'entrada als plans de sota, on hi ha el mas de cal Tomàs, i també molt més enllà. A 1’25 qm d’haver deixat el cim del Coll de Gossem trenquem a la dreta per un corriol que baixa. Aviat fa una ziga-zaga i s’encara en la mateixa direcció que el camí de dalt. Arribem a una clariana i tot seguit va seguint per sota el pany de cinglera més o menys planerament. Prop ja de la font del Tinell la vegetació es fa més exuberant i arribem al bonic indret.
Seguim, anem a sortir a una pista i la seguim fins el mas que veiem, cal Tinell. Un element remarcable que podem visitar és la tina gegantina adossada a l'extrem nord de la casa. L'estructura exterior és de planta quadrada però l'interior és circular. Podem veure-la mitjançant un esvoranc fet a la paret de llevant.
Continuem i sense complicacions arribem a la carretereta que puja des de la C-37 per Canyelles. La travessem i emprenem ara un preciós corriol. L'inici d'aquest no és pas mica prometedor, tanmateix la continuació ens sorprèn. Avança transversalment i planer per la costa. Ben traçat, entre generosa vegetació, amb diversos graons que fan més còmode la progressió. Passa per la base d'espadats rocams. Gosaria dir que aquest corriol és l'antic accés fins la parroquial de Sant Pere per les cases més a ponent del poble.
Depassem el mig enrunat mas de Cal Guilard, i des de sobre mateix albirem l'enyorat Coll de Gossem, l'Anoia i Montserrat.
Seguim progressant pel corriol. A damunt mateix hi tenim Sant Pere de Castellfollit. De fet ens hi podem atansar amb quatre gambades, però ja hi anirem; ara ens dirigim cap el castell.
Guanyem un planell en el que hi reposa un gran dipòsit circular molt vell, i prenem el corriol que marxa per la dreta del dipòsit.
Aquest corriol fa un recorregut circular al voltant del castell, les poques restes del qual podem albirar cap amunt, a la nostra esquerra. Quan gairebé hem complert la circular del turó del castell, prop ja del dipòsit, prenem un corriol que es desmarca esbiaixat cap enrere del nostre. Fem un anar i tornar fins el flanc nord dels vells murs. Veritablement deuria ser un castell ben inexpugnable, si més no la part més encimbellada.
Del planell del dipòsit agafem el fressat corriol que s'enfila de front i guanyem el gran pla del darrera del cementiri.
Per l'estret pas de l'esquerra anem a sortir a la porta del cementiri a redós de la façana de Sant Pere. La porta d'entrada al temple presenta un parell de bonics capitells a cada banda. Aquesta és ben possible que la trobeu oberta. La casa parroquial adossada és habitada per una entranyable i simpàtica família que en té cura.

Ja només ens cal seguir el vial asfaltat i arribar al poble des d'on hem començat.