Castellcir-Ermita de Sant Andreu-Castell de la Popa-Sauva Negra-Castellcir (CET 305 llarga)

1-SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Castellcir és un municipi de la comarca del Moianès, fins al 2015 adscrit administrativament a la del Vallès Oriental. Està situat a l'extrem oriental del Moianès. D'altra banda, pertany al partit judicial, al registre de la propietat i al bisbat de Vic, juntament amb Collsuspina, també del Moianès i, en canvi, a l'administració d'hisenda de Granollers. Formen el terme les antigues parròquies de Sant Andreu de Castellcir, Santa Coloma Sasserra, que s'estenia també pels actuals termes municipals de Balenyà, Moià i Centelles, la Vall de Marfà (antiga parròquia de Sant Pere de Marfà), i alguns masos de la de Sant Quirze Safaja. Limita amb els municipis de Sant Quirze Safaja (S-SE) i Castellterçol (W), i els osonencs de Sant Martí de Centelles, Centelles, Balenyà (E) i, al N, amb els també moianesos de Collsuspina i Moià.
Forma part del declarat Espai Natural dels Cingles de Bertí.
2-RUTA-ORIENTACIÓ-SEGURETAT
Sense dificultats a nivell d’orientació i seguretat (seguir el track en cas de dubte), no hi ha passos compromesos i el recorregut és amable quant a desnivell i distància. Com a punts concrets a comentar: prestar atenció al corriolet a la dreta, brut però visible, del aprox. km 1, i al corriol que porta a la balma d’Esplugues, ja al final de ruta i prop de Castellcir. Hi ha bastant tram de pistes, però, en general, aquestes transcorren per un entorn tranquil i molt poc transitat, amb bones vistes i que permeten deixar-se anar, xerrar amb els companys si convé i gaudir del passeig.
3-FLORA
El terreny de Castellcir, tot i que té amplis sectors de conreus, és força accidentat i cobert per boscos de pins (sobretot al sector de Marfà i als pendents de la riera de Tenes), que es combinen amb nombroses hectàrees d’alzinars, rouredes i matollar. Prop dels torrents hi trobem la clàssica vegetació de ribera: esbarzers (Rubus ulmifolius), heura (Hedera helix), arítjol (Smilax aspera), etc. A les zones menys humides hi trobem arbusts com l'argelaga (Genista skorpius), lloreret (Daphne laureola), bruc boal (Erica arborea), romaní (Rosmarinus officinalis), farigola (Timus vulgaris), galzeran (Ruscus aculeatus), amb l'alzina (Quercus Ilex) com a arbre predominant, i pinassa (Pinus nigra) i pi roig (Pinus sylvestris) en menor mesura. A destacar la singularíssima fageda (Fagus sylvatica) de la Sauva Negra, gens habitual a aquestes altituds. És ben sabut que el faig no és un bon company de viatge per a altres espècies per l'ús intensiu d'aigua que fa a més de deixar passar molt poca llum, la qual cosa no afavoreix l'aparició de matollar.
4-FAUNA
Entre els mamífers dels ambients de muntanya de la zona destaquen el porc senglar (Sus scrofa), el teixó (Meles meles), la geneta (Genetta genetta), la guilla (Vulpes vulpes), el ratolí de bosc (Apodemus sylvatica), el cabirol (Capreolus capreolus) i l’esquirol (Sciurus vulgaris). Les aus més representatives són el tudó (Columba palumbus) , el gaig (Garrulus glandarius), la merla (Turdus merula), el pit-roig (Erithacus rubecula), la mallerenga (Parus major) , el pica-soques (Certhia brachydactyla) , l’esparver (Accipitier nisus) o el nocturn gamarús (Strix aluco) entre d’altres. A les zones més humanitzades pròximes als camps de conreu s’hi localitzen el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus), la llebre (Lepus europaeus), la mostela (Mustela nivalis), la perdiu (Alectoris rufa), la guatlla (Coturnix coturnix), la garsa (Pica pica), el tord (Turdus philomelos) i el pinsà (Fringilla coelebs).
5-ELEMENTS SINGULARS
Ermita de Sant Andreu de Castellcir- és l'antiga església parroquial del poble de Castellcir. Té cementiri propi, l'antic cementiri de la parròquia, modernament esdevingut municipal i encara en ús. Forma un petit veïnat no agrupat amb la masia de Cal Tomàs, situada al costat sud-oest de l'església, la Rectoria Vella i les properes, més a ponent, de Can Gregori, Cal Jaumet i, més llunyana al sud-sud-oest, la Codina. L'església fou erigida a la segona meitat del segle XI. Consagrada el 8 de gener d'un any desconegut. Es va dedicar als apòstols Andreu, Jaume i Joan. Les notícies més antigues de la seva existència daten del 1092 i 1116.

Castell de Castellcir o de La Popa- és un castell romànic. Documentat des de l'any 1014, la seva principal funció era la defensa de la vall de la riera de Castellcir - el Tenes. Popularment, és conegut per castell de la Popa, nom al·lusiu a la forma del penyal que li fa de base, el qual li confereix un aspecte espectacular. S'han escrit diverses llegendes sobre el castell. Una d'elles narra que l'edifici feudal tenia una sortida subterrània que donava pas a un altre indret uns quilòmetres enllà, on hi havia una gran torre. Aquesta era coneguda amb el nom de la Torrassa i pertanyia als comtes de Llar. La gent, plena de curiositat, més d'un cop s'hi havia ficat a dins, però el fort vent apagava les torxes. Van passar molts anys, i els pagesos van tapar el forat: sempre s'hi perdien xais i porcs. No se sap res del cert, però es diu que a la Torrassa hi ha un xai d'or enterrat.
El castell és realment formidable, el recinte d'entrada està en molt bon estat, i a la dreta i a l'esquerra trobem dependències, una cisterna, restes d'edificacions, etc. Podem apreciar les finestres de les dependències dels pisos superiors dels que no queden restes, però ens podem fer una idea de la importància d'aquesta construcció.
Si anem cap a l'esquerra arribarem a les restes de l'ermita de Sant Martí de la Roca i un mirador amb unes vistes impressionants, que malauradament ara no podem gaudir pel tancament del castell per raons de seguretat.
A la sortida gran explanada on s'aprecia el Castell a sobre de la increîble roca que sembla realment un vaixell. És una postal espectacular.

Sauva Negra
-és una fageda a l'entorn del punt de trobada dels termes municipals de Castellcir, on hi ha la major part del bosc, i Balenyà i Centelles, de la comarca d'Osona, que es reparteixen l'extrem oriental del bosc. És un espai representatiu del paisatge subhumit de l'altiplà del Moianès que acull una mostra significativa de la irradiació extrema d'unitats de vegetació extramediterrànies, destacant la presència relictual, i extremadament singular en aquest territori, de la fageda i altres elements de caràcter eurosibèrià.
6-VALORACIÓ
Bonica excursió que combina la caminada per pistes, corriols i racons encisadors amb la visita a diferents elements singulars que, malgrat el seu deficient estat actual en alguns casos, tenen l’interès de transportar-nos a moments històrics on tenien gran protagonisme. La caminada no té dificultat tècnica, poca de física i es pot fer tot l’any. Amb sort (si remet l’actual sequera persintent) trobarem aigua fresca a la Font de La Sauva Negra. Molt Recomanable. ÍNDEX IBP=52.