Castell de Torelló

Cruilla

Retol del Sot Gran

Intersecio

Panorámica

Castell de Torello

L'antic Castell de Torelló, era el centre jurisdiccional de tota la vall, i va donar nom a les tres principals poblacions del seu antic terme: Torelló o Sant Feliu de Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló. Saderra també va pertànyer originàriament al seu terme, però se'n va separar molt aviat, al segle XI. Aquest castell, el recorda actualment una massissa torre circular que es dreça dalt d'un puig margós, al nord de la població de Sant Vicenç i dintre del seu municipi, gairebé a tocar de la ratlla fronterera amb Sant Pere de Torelló.

Corriol

Trencall

Serra Alt

Carena de Maronta

Coll de Duec

El tubo

Baixada pronunciada de curiosa formació geològica

Bassa d aigua

Església de Sant Viçenc de Torello

El 938 ja es tenen notícies documentals d'una primera església relacionada amb una necròpolis de tombes antropomorfes excavades a les margues, que formava part de l'antic terme del castell de Torelló, documentat ja el 881. Al segle XI, coincidint amb la reorganització de la diòcesi la consagració d'altres esglésies de la comarca (Sant Maria de Lluçà, Sant Maria de Manlleu, Sant Julià de Vilatorta...) l'edifici fou reconstruït, configurant l'estructura inicial de l'edifici actual, que apareix documentat en la llista de parròquies del bisbat de Vic de 1025 a 1050 i posteriorment, el 19 d'agost de 1057, consta com a parròquia juntament amb Sant Feliu de Torelló, també del terme del castell de Torelló. A finals del segle XI i,relacionat amb el desenvolupament d'un petit nucli de població al costat de l'església, es modificà la capçalera i es construí el campanar. Adossat al mur septentrional, es comunicava amb el presbiteri mitjançant una porta i un arc. A l'exterior tenia una important banqueta de fonamentació inclinada cap al nord-est mentre que a l'interior descansava sobre el sòl. Poc després, als segles XII-XIII, s'hi afegí un porxo que servia d'entrada a l'església i també era lloc habitual de reunió dels fidels tant per activitats religioses com civils. La cronologia exacta és difícil de precisar però la tipologia i el fet que la seva banqueta es recolza a la de l'absidiola fa situar-lo a finals del segle XII o començaments del XIII, en tot cas posterior a la construcció de la nova capçalera. A partir del segle XIV i fins al segle XVII es produïren una sèrie de transformacions que configuraren l'edifici actual, sobretot al segle XVII quan degut a un moment d'esplendor econòmic es van produir canvis molt importants en l'estructura de l'edifici. Es van obrir dues arqueries de mig punt als costats de la nau i s'hi van afegir dues naus laterals. La de migdia, aprofitava l'estructura de l'antic porxo i la de tramuntana quedà adossada al campanar. Com que s'havia d'eliminar l'entrada sud del temple es va obrir un nou accés als peus de l'església amb portalada barroca.