Castell de Querroig (100 cims)- Passan per el Pic d’Àliga i el Dolmen de Farella

Pic de Querroig “672m” ( 100 cims no essencial). 244è cim, 164è (100 cims), a dia d’avui 97 essencials.
Avui aprofitant que es un dia laborable amb mobilitat i que estem de pont, hem aprofitat per sortit a la que segurament serà l’ultima sortida de l’any. Sortim el Jordi M., Pep, Anton i Jo evidentment amb totes les prevencions possibles, anem direcció el Alt Empordà, comarca que ens apreciem molt per el seu esplendor, i per mi per tenir sang empordanesa per part de la família del pare, la família era de Portbou i de Garriguella.
Arribant trobem vistes espectaculars de la sortida de sol a les platges de Colera, passar ja colera per la N-260, pugem fen revolts fins el coll des Balitres, des de aquí aparcats a 100 metres de la frontera surt una pista a l’esquerra, amb un memorial del Memorial de l’Exili, tot això volta la vall de Portbou, arribem el coll dels frares i tot seguit el coll de Farella, d’aquí surt un trencant a la dreta que va directa el Querroig i un a la esquerra que ens portarà el Puig del Àliga que es el primer que farem, fem el camí fressat fins a una corba on ens hem d’enfilar per trams poc fressats i hem molta vegetació que ho fa difícil poc a poc anem enfilant fins arribar el Puig del Àliga, no te res d’especial a part de les vistes, que durant tota la pujada són fantàstiques de la vessant de Portbou, fins el golf de roses. Ja fetes les fotos enfilem cap el castell, ara ja es una mica més ben fressat i anem carenant sense cap perill (ull si fa tramuntana forta) arribem a una cruïlla on ja es el camí normal el Castell, aquí acabem remuntant els metres de desnivell que falten força drets, arribem el coll de Rumpissó, aquí anem a la dreta per enfilar-nos el Castell de Querroig,

El Castell de Querroig és un antic castell medieval dels segles X–XI situat al cim del puig de Querroig, al punt on es troben els termes municipals de Portbou (Alt Empordà) i Banyuls de la Marenda i Cervera de la Marenda (Rosselló). Sobre les ruïnes del castell es va edificar una torre de guaita els segles XIV-XV. És un indret situat al límit dels termes de Banyuls, Cervera i Portbou, a la divisòria entre l'Alt Empordà i el Rosselló. La major part de les ruïnes pertanyen al municipi de Portbou, si bé el seu extrem nord correspon a Banyuls de la Marenda i Cervera de la Marenda. El puig sobre el qual es troben les restes del castell s'esmenta l'any 981 (podium Cariorubio) com a límit d'un alou del comte Gaufred d'Empúries. La història del castell, pròpiament, no es coneix gaire. Es troba documentat l'any 1385 (castrum de Carroig). Les ruïnes conservades semblen correspondre a una construcció dels segles X-XI. Quan el castell ja es trobava enrunat, es va construir, al mateix indret, la torre de Querroig, datable[2] dels segles XIV-XV.

Aquest Castell es la primera elevació destacable dels Pirineus des de que surt del Mediterrani, la seva situació fronterera permet vistes a Est el Mar sempre esplendorós i avui pla i hem un resol ennuvolat que el feia brillar d’una manera especial, i les vinyes de Banyuls; el Nord la costa vermella i la plana Rosellonesa, a l’oest les serres de l’Albera i la Balmeta, i el majestuós Canigó, el sud el cap de Creus, la badia de Roses i la plana empordanesa. Un cop baixem del Castell anem al vèrtex geodèsic que es el cim “real” de Querroig.
Per baixar seguim el camí normal de pujada el Querroig, es baixa be i molt ben fressat i ens aturem a veure el dolmen de Farella, ja a vaig anem cap el restaurant a celebrar el final d’any per la penya ja que vist com van les coses no crec que puguem tornar a sortir de cap de setmana fins el proper any 2021. Pu.. pandèmia.
El restaurant millor impossible per tancar una bonica ruta i l’any de muntanya, el Hostal La Tina de Port de la Selva, on el tracta, l’ambient i el tiberi són acollidors i casolans, no el coneixia gràcies Anton per la descoberta.
Finalment sols hem queda desitjar-vos salut, muntanya i paciència ja que després de molt de temps sembla que es comença a veure la llum al finals de túnel...
Quin petit però gran país que tenim....