Castell de Montgrí i Puig Rodó

Ruta interessant i força completa pel Massís del Montgrí.

La caminada surt de Torroella de Montgrí, en un aparcament petit de terra que hi ha al costat del sender anomenat Camí de Santa Caterina. De seguida, es troba una bifurcació, cal seguir pujant per la dreta pel Camí dels Tres Pins fins que es troba una petita tartera a la dreta del corriol. És la zona del Pedrigolet perquè és un sender pedregós.

Aquí cal fer el primer esforç del dia i cames ajudeu-me, tartera amunt. És una tartera de molt bon fer i curta que sempre va decantant cap a l'esquerra fins que troba el Cau del Duc de Torroella, una cova simple, ben conservada que ofereix unes vistes exquisides de Torroella de Montgrí i de la Mediterrània tan propera.

Se segueix per l'esquerra de la Cova, en un pas estret; però gens aeri i es va pujant pel damunt de la cova amb unes vistes excepcionals adés del mar, adés de l'Empordà, segons on es miri. De seguida, a tocar, s'arriba al Castell del Montgrí.
El castell és visitable i gràcies a una escala de cargol es pot pujar a les torres des d'on es pot ullar totes les vistes exposades en el paràgraf anterior pels Amics de l'Ermita de Santa Caterina.

Es visita, si s'escau, el Castell i la caminada segueix pel nord en un descens molt bonic per un sender amb vistes al mar i a les Medes fins al Coll d'En Garrigars. Arribats al Coll, ara cal continuar cap al nord-est, seguint la drecera que puja, sol enllà, sense ombres i que va allunyant els caminants de la magnífica talaia del Castell.

Sense pèrdua perquè només hi ha un corriol es va seguint amunt fins que s'arriba a un planer anomenat Montplà des d'on la caminada baixa cap al Puig Rodó -passant pel costat d'una caseta blanca- on, uns metres més endavant, baixa pel Corriol de Santa Caterina fins a l'ermita més literària de les nostres contrades: Santa Caterina.

Se surt per l'ermita seguint la carretera que l'amanyaga per la dreta i de seguida, aquest recorregut s'enfila per on es pugui perquè no hi ha cap camí; però és de bon fer i no hi ha problemes per la margenera septentrional fins al Puig de Carroig. Des d'aquest puig cal baixar per l'esquerra i després d'uns pocs metres de pujada suau se supera el Puig Romanyac i es baixa, sense cap dificultat fins que es passa per una tanca de ferro per al bestiar.


Passada aquesta tanca, a l'esquerra baixa un senderó que mena els caminants per un camp preciós d'oliveres molt ben guarnides. Es deixen enrere les oliveres, es travessa la pista que va a Santa Caterina i per l'Aspre Gran, es comença l'ascens al cim del Montgrí. És un ascens amb poc desnivell, tanmateix, és pedregós i sense ombres (no és aconsellable de fer-lo a l'estiu).

Un seguit de fites gegantines esculpides pels voluntaris caminants indiquen que s'ha fet el cim del Montgrí, els 308 m. sobre el nivell del mar que s'albira pràcticament a tocar, arrecerat pel massís.

Les vistes són excepcionals. Després de respirar i de gaudir una estoneta d'aquest encís català, es continua cap a l'est, sempre amb el castell de guia davant. Ara la drecera va baixant amb la companyia del castell a l'est i de Santa Caterina al nord. La baixada és ràpida i arriba al coll de Santa Caterina on una Creu majestuosa provoca l'última aturada de la caminada.

Per acabar la ruta ja només cal baixar pel corriol de les Capelles, sec, àrid, calorós i senzill que va trobant capelles sense cap importància ni arquitectònica, ni religiosa, ni social. Concretament, en troba tres. Passades les tres capelles, ben properes, se segueix el corriol avall fins a l'aparcament on hi ha els cotxes, un aparcament que es va veient des que comencem el descens del coll de Santa Caterina.

Comentari fet pel company de ruta Lorri