Castell de Merola - Església vella de Merola - Bolet de Pedra

Can Sobiraneta

Casa de pagès força gran que adopta l'estructura d'una masia. Consta d'un cos rectangular amb un altre cos sortint a la façana principal que li dóna una forma de L. Aquest cos sortint disposa d'un contrafort amb un curiós medalló amb un escut esculpit amb les quatre barres. Té planta baixa més un pis i sotacoberta. Les obertures de les finestres estan fetes amb llindes i brancals de pedra a la planta baixa i a la planta pis, i de maó a la planta sotacoberta. A la façana principal destaca una finestra geminada d'arcs de mig punt de maó pla a la planta sota coberta. La part baixa de la façana principal és arrebossada i el portal d'entrada té llinda de fusta. A les façanes nord-oest i sud-oest té adossades unes tines. A la part sud-est té un petit cobert de pedra. Construcció originaria del segle XVIII, probablement una derivació del mas Sobirana. Al segle XIX devia reformar-se amb obra feta de maó, per exemple a la façana principal.

Església vella de Merola

L'Església vella de Santa Maria de Merola és una església romànica del lloc de Merola, al municipi de Puig-reig (Berguedà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, de la qual només se'n conserven restes de difícil identificació. Església d'una sola nau, amb coberta amb volta de canó i amb un absis semicircular. L'estat ruïnós del conjunt no permet fer una bona valoració de l'estructura d'aquesta església. S'hi conserva una dependència amb volta de quart d'esfera i, a ponent, una finestra de creu. Per a reforçar la volta de la nau s'aixecà un mur amb dues arcades. Al costat s'hi troba una construcció en ruïnes corresponent a l'antiga rectoria. El conjunt és emplaçat en un petit promontori perfectament situat que domina la vall de la riera de Merola.

Església vella de Merola

L'Església de Merola és esmentada a l'Acta de Consagració de la Seu d'Urgell. El Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, tenia masos en el terme de Merola cap al 961-983. Una família noble senyorejava el Castell de Merola cap als segles XI i XII i feu importants donacions a la Portella. Aviat aquesta zona es vinculà al Monestir de Santa Maria de Serrateix (segle XI), fins que al construir-se la nova església parroquial, aquesta quedà vinculada a Sant Martí de Puig-reig. La primera notícia del lloc data del 983 quan figura com una de les propietats del Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, però en el terme parroquial també hi tenien propietats el Monestir de Santa Maria de Serrateix i els vescomtes del Berguedà. L'any 1050 és documentada l'església, que fou afavorida amb deixes testamentàries. Al segle XIII es va esculpir una talla de fusta romànica que es va perdre durant la Guerra Civil. L'església fou parroquial del lloc i del terme casteller (domini dels Berga i posteriorment del Rei) fins que l'any 1609 fou abandonada a causa del mal estat en què es trobava i es va construir la nova església parroquial.

Can Subirana

Masia de dimensions mitjanes que ha conservat perfectament la tipologia constructiva originària. Es troba assentada a l'extrem d'una esplanada, dominant la vall de la riera de Merola. És de planta rectangular, amb coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i sotacoberta, que originàriament era una galeria i ha estat coberta amb tàpia. El mur de migdia i el de llevant conserven encara els carreus de la primera construcció medieval. Són de mida mitjana, molt regulars i perfectament col·locats en filades, i es podrien datar als segles XII o inicis del XIII. A la façana principal destaquen el portal d'entrada amb arc de mig punt adovellat i són visibles també les restes d'una altra porta, amb llinda monolítica en forma de triangle, posteriorment tapiada, així com una finestra amb un arc de mig punt tapiat i una altra finestrella amb arc de mig punt. A l'angle nord-est hi ha les restes del que fou una torre, que quedà integrada a la masia quan aquesta fou ampliada al segle XVII. Al mur de migdia hi ha un contrafort molt massís. Al costat oest hi ha un balcó de brancalls i llinda de pedra que anteriorment connectava a un cos afegit a la masia, actualment enderrocat. L'interior de la casa conserva l'estructura tradicional, però en estat molt precari. Al costat est hi ha una construcció adossada, recentment reformada, de planta baixa amb murs de pedra i també de maó. A l'altre costat del camí hi ha la construcció d'una pallissa, molt ben conservada, i restes d'una era enrajolada.

Can Subirana

Situada dins l'antic terme parroquial de Santa Maria de Merola, i prop de les restes d'aquesta església romànica, aquesta casa fou bastida probablement al segle XII o inicis del segle XIII, tal com suggereixen els paraments, que es podrien considerar de l'època del romànic. L'any 1609 s'amplià i es transformà en la masia que avui encara es conserva. Les obres foren contractades per la família propietària, els Narbut, al mestre Joan Jarratet, del Regne de França. A la dècada de 1990 es va rehabilitar la coberta.

Tina de pedra

Cal Circuns

Casa de pagès de dimensions mitjanes. És una edificació molt homogènia, de planta rectangular, orientada al sud, feta amb murs de maçoneria amb blocs de pedra força grans i carreus a les cantoneres. A la façana posterior es pot veure, per la diferència de pedres, que inicialment era més baixa i s'amplià a la segona planta, de manera que actualment consta de planta baixa més dues plantes. Anteriorment la planta superior tenia una galeria lateral sostinguda amb pilars de pedra. Actualment està tapiada, tant a la façana est com oest. Les obertures són resoltes amb llindes i brancals de pedra. El portal principal, molt simple, és amb llinda de fusta. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. No es disposa de documentació referida a aquesta casa però, pel tipus constructiu, podria ser una obra del final del segle XVIII o del XIX.

Riera de Merola

Cementiri de Merola

Cementiri de dimensions mitjanes situat prop de l'església de Santa Maria de Merola. Consisteix en un recinte de planta rectangular amb blocs de nínxols als costats nord i oest. La resta del conjunt està delimitat per un mur de pedra arrebossat i pintat de blanc. Té un portal d'entrada senzill fet amb maó, amb una creu i una calavera esculpida, així com una inscripció amb la data “Any 1927”. L'interior té plantats xiprers i altres arbres. Construït a finals del s. XIX en compliment de la legislació que obligava construir cementiris fora dels recintes religiosos i per tal de solucionar el problema generat per l'increment de la taxa de mortalitat del municipi arran de la construcció de les colònies industrials. El cementiri ho es de l'antiga parròquia de Merola, i de les colònies de l'Ametlla de Merola, Cal Riera i Cal Vidal.

Església de Santa Maria de Merola

L'església romànica de Santa Maria de Merola és documentada el 1050, de la qual es conserven només unes restes incompletes. Els senyors de Merola, documentats des de mitjan segle XI, van construir el Castell de Merola al segle XII, del qual només en resta el mur de tramuntana de la torre d'homenatge. Al segle XVII es va construir una nova església parroquial, actualment sense culte regular i força descuidada. L'any 1855 la població de la parròquia de Merola era de 21 llars o famílies (124 habitants), segons informava el rector de Puig-reig a instàncies d'un requeriment dels seus superiors de la diòcesi de Solsona per conèixer el nombre de famílies del terme parroquial. Merola era un lloc que havia tingut batlles. Les masies que actualment es troben en aquesta zona (algunes deshabitades) són: Cal Circuns, Casa Gran de Cal Riera o Cal Gregori, Sobirana, el Putxot, la Serreta, cal Gepet, cal Mingo, l'Hostal de la Granota, el Grapal, cal Vila, l'Alzina de Merola, Vilafresca.

Castell de Merola

Santa Maria de Merola és un antiga parròquia i nucli disseminat del municipi de Puig-reig, al Berguedà. Història El lloc de Merola és documentat com a fortalesa des del 983, i formava part del terme casteller de castell de Puig-reig en els segles IX i X. Era habitat per pagesos alouers.

Restes de Merola

Restes d'una casa de pagès en ruïnes, situada al costat de l'antic castell de Merola i de l'església parroquial de Santa Maria de Merola. Conserva part dels murs perimetrals fins a una alçada d'uns tres metres. Es tracta d'una construcció de planta rectangular que tenia planta baixa i un pis. L'entrada principal (actualment destruïda) era a la façana sud-est. Els paraments són fets de maçoneria, força irregulars, amb carreus a les cantoneres. A la façana est conserva algunes finestres. A la part posterior conserva restes de dues tines adossades a la casa i, més enllà, una construcció independent amb 5 tines més. Uns metres a ponent té un cobert de pedra, amb teulada a una vessant.

Premsa

Vestigis d'una antiga premsa encastada en una roca i situada a l'aire lliure??

Presa Riera Merola

La riera de Merola és afluent del riu Llobregat i neix al sud de Casserres; després de fer de termenal de Viver i Serrateix i Puig Reig, desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l'Ametlla de Merola. La capçalera de la riera en el tram que transcorre per Casserres, circula per un territori majoritàriament despoblat. Es tracta d'un sistema fluvial representatiu i emblemàtic i la seva importància es veu reflectida des d'antuvi amb la construcció varis molins avui encara dempeus (Molí de Dalt, Molí del Mig i Molí de Baix) Les seves aigües conserven un grau de qualitat elevada i això queda palès en els diferents poblaments faunístics i vegetatius que es localitzen al llarg del seu curs. El bosc de ribera segueix una franja estreta resseguint el curs de l'aigua amb una gran diversificació en quan a espècies que es troba limitada al costat d'àrees obertes de pastures i camps cultivats o erms.

Nummulites striatus

Grava formada per fòssils de Nummulites striatus. Tenen forma de Llentia. Els Nummulites són el grup de fòssils més característics de l’Eocè marí. Per la seva forma, se’ls anomena popularment llenties o dinerets; mentre que el nom científic Nummulites prové del llatí nummulus, és a dir, moneda. Es van extingir a la fi de l’Oligocè. Eren protozous marins amb esquelet calcari del grup dels foraminífers i tenien un diàmetre que feia des de pocs mil·límetres fins a 6 cm.

Panoràmica a la Serra de Queralt

Tolla aigua

Realitzada pel porc senglar.

Bolet de pedra

Barraca de Can Sobiraneta