CASTELL DE MEDIONA - LES DEUS - DES DE SANT QUINTÍ DE MEDIONA

Ruta circular des de Sant Quintí de Mediona passant per:
- Parroquia De Sant Quintí De Mediona (0.3 km)
- Les Deus (1.6 km)
- Font dels Capellans (6.0 km)
- Castell de Mediona (6.4 km)

PUNTS D'INTERÈS A LA RUTA:

CASTELL DE MEDIONA:

El primer document on s'esmenta el topònim Mediona, suposadament d'origen berber, és de l'any 954, però el castell pròpiament dit no està documentat fins l'any 1011. Durant aquell segle pertanyia a la nissaga dels Mediona, àmpliament documentats. Durant el segle XII, el domini superior va passar a mans dels Cabrera, posteriorment als templers i ja al segle XIV, als Cardona, els quals en van mantenir la jurisdicció fins la fi de l'Antic Règim.

Les restes del castell, corresponents a diferents èpoques, es troben força ben conservades. La part més antiga és una bestorre de planta circular, amb el que degué ser un recinte annex, de la segona meitat del segle X. Al segle XII es va alçar la primera capella, romànica. Cap al segle XIII-XIV s'amplia i es fortifica el castell per la banda sud. A aquesta època correspon un baluard de tàpia, que servia a més per canalitzar l'aigua, una sala gòtica, el celler i la refecció de l'església. Posteriorment, al segle XV, es construeixen dues torres de planta rectangular i la porta d'accés de l'extrem nord-est.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL CASTELL DE MEDIONA:

El recinte del castell de Mediona ha estat lligat històricament a grans famílies nobles catalanes. Dins d'aquest complex hi ha l'església del castell dedicada a Santa Maria i que encara preserva existències d'arquitectura medieval dels s. XII i XIV
L’antic castell i lloc de Mediona s’ubica en un emplaçament privilegiat, no només per la possibilitat de vistes panoràmiques importants per temes de defensa del territori, sinó per la proximitat amb la via que connectava el Penedès i l’Anoia.

A principis del s. XI va ser un emplaçament clau pel control de la frontera i la recuperació del territori. De fet, existeix presència documental del castell des de l’any 954. La intensa vida del recinte el portà a passar per mans de diferents famílies nobles del territori (durant el s. XI va pertànyer als Mediona, que lluitaren al costat de Mir Geribert contra el compte de Barcelona Ramon Berenguer I, al s. XII va passar a mans dels Cabrera, que l’oferí a Alfons el Cast; al 1226 fou propietat de Guerau IV de Cabrera que el cedí a l’ordre dels Templers; i al 1242 va ser adquirit per la família dels Cardona, que el mantingueren fins ben entrat al segle XIX.)

El castell tingué diferents cossos que es construïren en diferents fases constructives i ampliacions. Les més antigues són una torre semicircular adossada a un fragment de mur del costat est, una altra bestorre i una cisterna detectades a través d’una recerca arqueològica. Tot el conjunt seria datat cap al s. X.

Entre els s. XIII i XIV s’inicià una altra fase constructiva que erigeix els edificis de l’extrem sud-oest, del que destaca una sala gòtica rectangular amb arcs apuntats i el celler, segurament obra d’època templera. Aquesta sala, com el baluard, es destruí en part durant la tercera fase constructiva del s. XV, quan es va projectar una torre quadrada de dos pisos.

Dins el recinte hi ha l’església del castell, dedicada a Santa Maria, iniciada segurament al s. XII i que consta d’una nau única amb coberta de volta lleugerament apuntada.

Al s. XIV s’afegí un absis poligonal cobert amb volta nervada i el s. XVIII es construí una capella neoclàssica.

Finalment, el recinte patí fortament les destruccions de 1936 en el marc de la Guerra Civil, fet que va promoure una restauració executada al voltant de 1940.

Actualment és un santuari i a on s’hi veneren les imatges de Santa Maria i el Sant Crist de Mediona.

PAS DE LES TROPES NAPOLEÒNIQUES EL 1809:

El 17 de Febrer de 1809, uns cinc mil soldats de les tropes napoleòniques comandades pels generals Pino, Fontanes i Bosqui varen passar pel camí que ressegueix el congost de Mediona. La vigília havien ocupat Sant Quintí i es dirigien a Capellades, on es reunirien amb altres cossos de l’exèrcit francès i derrotarien a les forces espanyoles, obligant-les a retirar-se en direcció a Igualada. Aquest fet històric, recollit en un gravat de l’època que constitueix la primera documentació gràfica del Castell, va succeir el 17 de febrer de 1809, i no la mateixa data de l’any anterior, com equivocadament s’havia afirmat sempre. Malauradament, la primera vegada que es va publicar a França aquesta il•lustració, entre 1826 i 1830, es va cometre l’errada de situar aquest esdeveniment al 1808, induint a successius errors que s’han arrossegat fins el present. Així ho demostren les notes d’aquelles jornades escrites per Isidre Mata del Racó i Mir, un hisendat de Subirats que ocasionalment passava unes setmanes a Sant Quintí de Mediona quan aquesta població va ser ocupada per l’exèrcit francès. L’historiador penedesenc Carles Querol i Rovira ha rescatat les seves cròniques, que s’han conservat des d’aleshores a can Busquets de la Placeta, al mateix lloc on varen ser redactades, i amb aquest testimoni de primera mà ha reconstruït el relat del que va passar ara fa dos segles:

..." L’endemà de l’ocupació de Sant Quintí, el 17, les tropes franceses es van traslladar a Capellades, seguint el camí que vorejava la riera de Mediona fins un parell de quilòmetres després del castell, des d’on enfilaren el camí que portava a aquella població de l’Anoia. Les darreres anotacions d’aquelles jornades fetes per Isidre Mata del Racó a la llibreta de can Busquets de la Placeta de Sant Quintí daten del 10 de març de 1809, quan a la les tres de la matinada les tropes franceses marxen d’Igualada, s’aturen a dinar a la Llacuna, travessen el municipi de Font-rubí i van a dormir a can Colomer de Grabuach, a la parròquia de Sant Maria".