Castell de Lluça - Font del Castell des de Monestir de Lluçà - 100 cims FEEC

Ruta circular des de Monestir de Lluçà passant per:
- Font del Castell (0.8 km)

Track corregit i editat amb l'aplicació de Garmin Base Camp.

La valoració de la dificultat de la ruta a Wikiloc, sempre es tècnica.
Per la dificultat física cal tenir en compte distancia i desnivell.
--
Els Waypoints marquen les cruïlles i punts d'interès de la ruta.

Ruta en que farem el cim del Castell de Lluça.

Aquest cim està inclòs a la llista del repte dels 100 cims de la FEEC.

APROXIMACIÓ:

Des de Prats de Lluçanés anem fins el petit nucli de Lluça.

DIFICULTAT TÈCNICA:

Fàcil. ruta per pista i corriols fàcils.

RUTA:

Passem la carretera i agafem el corriol per unes escaletes on hi ha un senyal de GR.

Segui el corriol i al arribar a la creu de terme, seguim la pista de l'esquerra.

Arribem al mas El Castell i girem a la dreta i seguim pujant per la pista, fins que en un revolt agafem un corriol a la dreta.

Pugem i trobem primer l'ermita de Sant Vicenç i al cim les ruïnes del Castell de Lluça.

Baixem per l'altre costat per un corriol al mig del bosc i al arribar a una pista girem a la dreta.

La pista desprès es converties en un corriol que ens duu a la cruïlla de la creu de terme, on trobem el camí que hem fet d'anada.

El Castell de Lluçà és al cim d'un turó prop del poble de Lluçà, damunt mateix del monestir de Santa Maria de Lluçà.[1] Al costat hi ha la capella del castell, de planta circular i ben conservada, dedicada a Sant Vicenç. El castell donà nom al Lluçanès que durant l'edat mitjana fou el cap de la Baronia de Lluçà. El castell de Lluça era residència permanent dels senyors i, per això mateix no tingué cap castlà conegut.
Del castell, només resten un mur al costat nord i dues estances al costat sud. Se n'han conservat altres murs, molt fragmentaris, que permeten suposar que era de planta quasi triangular amb el vèrtex al sud-oest, adaptant-se a la topografia del terreny. Al sud-oest hi havia probablement una torre rodona de la qual en resten unes traces molt minses del basament.
El mur nord conserva una alçada de dos pisos on es veuen les restes d'una finestra bífora de la qual ha desaparegut la columneta. Les dues estances del costat sud són de planta rectangular, encara que la més petita és gairebé quadrada. La més gran tenia una volta de canó, avui esfondrada, i s'hi poden veure dues portes adovellades de mig punt que porten al pati del castell, i també les restes de quatre finestres. La sala més petita sembla que era una cisterna, ja que s'hi accedeix pel sostre, i les parets són arrebossades i lliscades. Tots els elements descrits són construïts amb un aparell de pedra sorrenca amb carreuons regulars i disposats en filades uniformes agafades amb morter de calç. La volta és construïda amb lloses posades a plec de llibre embegudes en formigó de calç. És un aparell molt similar al de la part superior de la nau circular de l'església de Sant Vicenç. Per això es planteja una cronologia dins el segle xii. L'ampliació del sector nord-est pot correspondre als ss. XII i XIV.