Castell de Gelis i Monteró

El riu Segre, abans d’abocar-se a la plana de la Noguera talla les serres de Prada, Turp, Aubenç, Carboneres…formant sucessius estrets que, en alguns casos, han facilitat la construcció de rescloses com les d’Oliana o Mu.

El Monteró és un modest relleu (575 m) al sud del Mont Roig, a la Noguera, darrer entrebanc que ha de salvar el Segre abans d’arribar a la plana lleidatana. Sobre els seus contraforts es va aixecar la presa de Sant Llorenç de Montgai, el quart dels embassaments del riu a la comarca. Les vistes sobre l’embassament i les parets del Montroig i les restes assentaments íbers, romans i medievals són dos dels incentius més evidents per pujar-hi però n’hi ha més que descobrireu quan hi pugeu. A la bibliografia consultada per preparar aquesta ressenya (http://bit.ly/3J7knbi) es parla de 4 jaciments arqueològics a la zona que creuarem.

Iniciarem la nostra excursió al pont de l’Escalera, sobre la cua de l’embassament de Montgai, al quilòmetre 11 de la carretera LV-9047 entre Camarasa i Sant Llorenç de Montgai. Pocs metres abans del pont hi ha un petit aparcament amb cabuda per 2 o 3 cotxes però també podem trobar espai per aparcar en el camí del Planell (just després de creuar, a mà dreta).
Des de la banda SE del pont (costat Camarasa) prenem el camí de ferradura de la Ribera, un sender sobre roca que arrenca al propi pont [250 m]. Després d’un inici una mica abrupte, el camí esdevé un camí de terra prou còmode de fer que ressegueix l’embassament a prop de la riba. Avancem escassament dos-cents metres fins que [5 min; 259 m], a la nostra esquerra apareix un sender que puja fort, en pocs minuts serem dos-cents metres per sobre la làmina d’aigua, fins arribar a un collet [27 min; 454 m], enfront apareix l’embassament i els elements de la riba dreta, aigües avall del poble de Sant Llorenç.
Des del coll, prenem el sender fresat cap a la dreta (NO) cap a la Coma de Gelis, passem per un petit passadís rodejat de roca i, girant a l’esquerra pugem cap al petit cim on hi ha les restes d’edificis medievals, el castell de Gelis (o Txelis), una esglèsia romànica i, sobre elles, un màstil amb una senyera [34 min; 498 m]. Cal trepitjar amb cura doncs el cim amaga diverses fissures entre les roques i les runes. Des del peu de la bandera es gaudeix de magnífiques vistes sobre el poble de Sant Llorenç i el Mont Roig.
Tornem al collet sobre les nostres passes i creuem cap el tossal que queda al SE. als poc metres el camí es bifurca (fites de pedra) a l’esquerra, el sender gira cap a llevant a buscar el capdamunt del tossal. Nosaltres prenem el sender de la dreta cap al pas de l’Orellut. Entrem en un estret corredor entre el tossal i un gan bloc desprès. Al final del primer tram un gir a l’esquerra ens fa comprendre el nom del pas [42 min; 470 m], una estreta fenedura que, òbviament és una exageració, una persona amb les orelles massa grans no podria salvar. Seguim de l’altra banda pel corredor encaixonat entre roques fins que, ajudant-nos de les mans, grimpem sobre uns blocs per a sortir a la zona del cim [48 min; 517 m] que trobarem seguint per un sender fresat.
El Monteró és un ample serrat amb un espai d’uns 300 x 100 m gairebé plans on hi ha les restes d’un castrum romà i, a la periferia d’aquest, restes de poblament ibèric.
Arribem al punt culminant del Monteró [55 min; 572 m], marcat per un vèrtex geodèsic plantat en mig de les runes romanes, caminem amb cura de no malmetre les restes arqueològiques, les vistes 360º són amplíssimes tot i que per a vistes de detall, en gaudirem millor des de més a prop dels marges del cim.
Continuem la caminada cap al S-SO, seguint la carena principal, davallem travessant una petita arbreda [1 h 12 min; 487 m] i desemboquem als peus de la serra on travessem diverses trinxeres de quan la guerra incivil [1h 17 min; 411 m]. Som a menys d’un quilòmetre del “Merengue”, tota aquesta zona és farcida de restes de l’enfrontament.
El sender ens duria pel llom del contrafort cap a la presa, a la vista, nosaltres ens decantem a la dreta, baixant cap a una pineda situada al peu de la Roca Rampunyera fins a desembocar en un camí marcat amb fites de pintura blava que prenem a la dreta (N) [1h 35 min; 263 m].
Som, de nou, al camí de ferradura de la Riba que seguirem entre l’aigua i el poble de Sant Llorenç a l’esquerra i els cingles, amb el castell de Gelis ben visible, a la dreta. El camí puja i baixa entre matollar i conreus abandonats salvant els successius torrents a mesura que ens acostem a la cua de l’embassament on el sender, serpenteja en una zona amb arbres caiguts que algú ha pintat com a tions de Nadal [2h 11 min; 253 m] i ja en direcció E, entrem en un bosc de pi roig on tancarem el cercle [2h 22 min; 259 m] poc abans d’arribar al punt d’inici [2h 27 min; 250 m].