Castell de Boixadors des de l'estació de Seguers

Estació de Seguers

Seguers - Sant Pere Sallavinera és una estació de ferrocarril propietat d'ADIF situada al nord del municipi de Sant Pere Sallavinera, allunyada del nucli urbà, a la comarca de l'Anoia. L'estació es troba a la línia Barcelona-Manresa-Lleida i hi tenen parada trens de la línia R12 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora. Aquesta estació de la línia de Manresa a Saragossa va entrar en funcionament l'any 1860 quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona entre Manresa (1859) i Lleida. L'any 2016 va registrar l'entrada de menys de 1.000 passatgers.

Girem a l'esquerra cap a Castell de Boixadors

Seguir a la dreta per l'asfalt

Girem a l'esquerra cap a Cal Ventura

A la bifurcacio seguim a la dreta

Creuar la carretera i seguir recte cap a Castell de Boixadors

Cal Gironella. Seguir a la dreta

Seguir recte pel cami de l'esquerra

Anem cap a la dreta

A l'esquerra cap al Castell de Boixadors

Casa Nova del Castell. Seguir a la dreta

Castell de Boixadors (848m)

El castell de Boixadors és un edifici del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia). És encimbellat dalt d'un turó en una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d'accés a l'altiplà de Calaf i a la banda oriental del terme, a frec dels límits bagencs. Es troba a l'extrem occidental de la serra de Castelltallat (922 m), la qual emmarca, amb la serra de Rubió (837 m) al sud, el camí que comunicava la vall del Cardener amb la del Segre. Era, per tant, un camí molt important en temps de conquesta. És una obra declarada Bé cultural d'interès nacional. El castell de Boixadors pertany al municipi de Sant Pere Sallavinera, a l'Anoia, ben a prop dels límits amb la comarca del Bages i a tocar del Solsonès i la Segarra. Al costat, s'alça l'església avui anomenada de Sant Pere de Boixadors. El conjunt està voltat de serres que s'enlairen fins a cotes que superen els 800 metres i que estructuren un conjunt de petites valls, agrestes i boscoses, plenes de torrents i rierols que desemboquen a la riera de Rajadell. El municipi de Sant Pere Sallavinera s'estén pel vessant sud del turó de Boixadors, la plana presidida pel nucli de la Fortesa i la vall que s'inicia entre els antics pobles de la Llavinera i Puigdemàger i que té com a fondal la riera de Sant Pere, sobre la qual es troba el poble de Sant Pere Sallavinera, cap administratiu del municipi. Així, l'actual municipi és el resultat de la unió dels termes del castell de la Llavinera, del castell de Boixadors i de la Fortesa. El lloc de Boixadors està situat al capdamunt d'un turó en el qual s'emplacen el castell i, a llevant, en una plana situada als seus peus, l'església de Sant Pere. Tot el conjunt és dominat, des del punt més alt del turó, per la torre mestra del castell. Al voltant hi ha un seguit d'estructures, fruit de successives ampliacions, que han acabat ocupant tota la plataforma superior del turó de Boixadors, amb una superfície de gairebé 900 m². Del castell resta la torre rodona mestra, una sala coberta amb un arc de diafragma ogival, i restes d'un casal senyorial amb els seus cups, colomar i altres senyals de dependències així com de murs que protegien la part dels senyors. Cal destacar la cúpula interior de la torre, la volta de la cisterna, diversos finestrals, i una sala que no conserva sostre però on es poden veure els arrencaments dels arcs ogivals que sostenien la volta. Connectada per un portal amb el castell, estaria la capella de Sant Pere i a l'altra banda del castell envoltat de murs es conserva el que sembla una gran necròpoli. Un esglaonat joc de murs i contramurs escalen i protegeixen el monticle. Al casal del castell hi ha diversos elements: la sala del castell de planta rectangular i realitzada amb aparell de carreus petits ben tallats, que patí reformes posteriors. A l'interior es conserven dos arcs ogivals que sostenen la volta, ara desapareguda, dos arcs adovellats de mig punt que comuniquen amb altres dependències del castell (una d'elles el baluard que fou afegit a la façana, tapant part de les dovelles de l'arc de mig punt que serveix d'entrada al casal i que es pot apreciar a la foto). Externament es pot apreciar, a part del gran portal adovellat, una finestra polilobulada en una de les parets laterals, i una finestra més gran damunt del portal, que fa pensar, junt amb altres elements conservats a l'interior, en una reforma als segles XVII-XVIII (resta un ferro de tipologia barroca a la porta). L'interior conserva a les parets els forats de les bigues que dividien el casal amb un pis. És molt interessant un accés que porta a un soterrani. (En aquest accés hi ha una petita base, en un costat, circular, que té caire d'haver estat una torre).Un dels arcs ogivals, que està molt a prop de la torre de l'homenatge, va ser tapiat.

Seguir per la dreta de la Casa Nova del Castell al baixar

Seguim a l'esquerra

Seguir a la dreta per la pista principal

Casa Escola Seguers. Nosaltres no entrem. Seguim cap a la dreta

Oratori

Seguir per la carretera

Camp de roselles

Antic camp d'aviacio Aeròdrom de Calaf Sallavinera

L'aeròdrom de Calaf-Sallavinera, classificat com a aeròdrom d’aviació esportiva i lluita contra incendis, està situat a la comarca de l'Anoia, 7 km al nord-est de Calaf, dins el municipi de Sant Pere Sallavinera. El seu codi i classificació OACI és LECP i 2C respectivament. Aquest aeròdrom és propietat de l'empresa Ceràmiques Calaf S.A. i la seva gestió recau en el Sr. Joan Lladó. L’aeroport alternatiu de l'aeròdrom de Calaf és el de Sabadell. La superfície total del sistema aeroportuari és d'1,71 ha. Disposa d’una pista de vols de denominació 13/31, que té 810 metres de llargada i 50 metres d’amplada amb superfície d’herba i terra, i una senyalització horitzontal d’extrems de franja de vols. En el marc del Pla d'Aeroports, Aeròdroms i Heliports (2009-2015) es preveia que la Generalitat comprés l'aeròdrom per realitzar una remodelació i ampliació de les instal·lacions, però el Tribunal Suprem ha declarat nul el Pla Director aprovat el 2007 després de fructificar un dels quatre contenciosos interposats, en concret el de l'entitat EL SAUQUER, perquè la Generalitat va ometre realitzar l'obligatòria avaluació ambiental estratègica regulada per la Llei estatal 9/2006. Tanmateix les condicions climatològiques adverses de la zona i el possible impacte acústic sobre el nucli urbà de Calaf han donat lloc a diverses protestes ciutadanes en contra del Pla Director de l'Aeròdrom, origen de la sentència del Tribunal Suprem que l'ha declarat nul l'11 de gener de 2013.

Cal Malet. Girem a l'esquerra

Seguim a la dreta

Esquerra per carretera

Ca la Viuda

Girem a la dreta

Cal Ponça. Seguim a la dreta

Girem a l'esquerra per carretera fins l'estació de nou