Circular i pujada al Castillo d'Acher

El Castell d'Acher és una ruta molt popular en aquesta part del Pirineu. Sembla que el més habitual és fer-la de pujada i baixada pel mateix lloc, el Barranc Espata.

Nosaltres hem preferit fer-la en forma circular i així estalviar-se fer la tornada pel mateix camí.

Les opcions per a donar-li la volta al Castell són diverses, però inevitablement fan la ruta prou més llarga. Hi hauria dues o tres raonables, la més llarga serien uns 25 km arribant a Aguas Tuertas i passant pel Port d'Acher. Una altra d'uns 20 km pujaria, o baixaria segons el sentit, pel Barranc Barcal entre el lloc on s'aparquen els vehicles al camí de Guarrinza i la Colladeta de lo Barcal. Aquestes dues comporten d'una manera o d'altra caminar pel camí de Guarrinza i un tram d'asfalt entre el Campament Ramiro el Monje i Guarrinza.

Nosaltres optarem per una tercera opció en la qual canviem el tram de camí i asfalt per un sender que transcorre més o menys en paral·lel a Guarrinza i el riu Aragón Subordán, encara que uns 400 m més alt.
L'única xicoteta dificultat és que hi ha un curt tram en el qual el sender es perd un poc entre la vegetació. Això no hauria de ser un problema si feu servir un GPS o si esteu acostumats a orientar-vos a la muntanya.

També vàrem decidir baixar pel Barranc Espata, i no pujar. Si decidiu fer la ruta en el sentit contrari al nostre, heu de saber que des de l'aparcament fins al cim pràcticament és una pujada continua sense interrupció, uns 1250 m en uns 6 km. En l'opció que nosaltres hem triat el mateix desnivell es fa més a poc a poc amb el doble de distància.

Per altra banda, el Castell d'Acher és una muntanya singular per la seua curiosa forma que sembla, com el seu propi nom indica, un castell o fortalesa inexpugnable, tot i que no és una muntanya molt alta 2384 m, dins del context del Pirineu clar està. Així i tot, des del seu cim tenim unes precioses vistes del Pirineu Francés, amb el Midi D'Ossau destacant, el Bisaurín com a veí més alt, i d'infinitat de cims, serralades i valls.

Al recorregut també el fan singular altres coses, com són les terres roges del Barranc de lo Barcal i en la nostra experiència la quantitat d'isards que veiérem.

També com no, destacar la sort d'haver vist el trencalòs sobrevolant els nostres caps i per descomptat el primer i l'últim tram de la ruta que transcorren a l'ombra la Selva de Oza, un dels boscos més impressionants del Pirineu.