Casamanya Nord (100 cims essencial FEEC)

Senzilla ruta a un dels cims més visitats d'Andorra, per la seva facilitat d'accés i per la seva ubicació de centralitat que permet disposar d'una magnífica vista 360ºde les muntanyes andorranes.

Iniciem la ruta al Coll d'Ordino (1950m), on trobem un estacionament per a uns 15 vehicles (recomanem arribar-hi abans de les 8:30h, ja que més tard s'omple). La ruta es divideix en tres trams clarament diferenciats. El primer és una fàcil i molt agradable passejada per bosc de coníferes ombrívol, amb poc desnivell i per corriol. Cal parar atenció en passar per diversos trams on hi abunda la tòxica tora blava (https://ca.wikipedia.org/wiki/Tora_blava). El segon tram consisteix en la pujada carenera i amb molt de pendent fins al cim del Casamanya Sud (ascensió de cota 2200 a cota 2700). De tant en tant val la pena parar uns segons per descansar i copsar l'entorn, ja que en tractar-se d'un tram sense arbreda hi ha unes magnífiques vistes a les muntanyes circundants. Aquest tram es fa llarg i pesat, però no té cap mena de dificultat tècnica ni d'orientació, i té la recompensa de les impressionants vistes des del cim, on trobem un gran pinacle de pedres, el cartell del cim i el llibre de signatures. Fins aquí és probable que trobem gran quantiat d'excursionistes. El tercer tram, en canvi, és més feréstec i solitari, i consisteix en l'aproximació i accés al Casamanya Nord (amb la possible variant de pujar també al Casamanya Mig). Fem una forta baixada del Casamanya Sud per una cresta força descomposat, just a tocar de l'impressionant estimball dels Casamanyes per la seva cara nord. En arribar a un petit collet, on hi hauria la possibilitat de continuar crestejant per assolir el Casamanya Mig, prenem el corriol que envolta aquest per la base i que va mantenint cota tot passant per una pala herbada d'uns 40º que impressiona. El corriol va prenent pendent fins que ens deixa a una petit altiplà coronat per Casamanya Nord (hem de recular uns metres per assolir-ho). a diferència del pic sud que estava clarament senyalitzat, aquí només trobem una petita inscripció en una roca indicant el nom i l'alçada del cim.
Pel retorn simplement desfem el camí. Com a anècdota, comentar que hem tingut la sort extraordinàia de veure un gall fer mascle (https://ca.wikipedia.org/wiki/Tora_blava), fet realment inusual donat que es tracta d'una au en perill d'extinció al Pirineu i molt discreta.

[NOTA: Per a la graduació de la dificultat de les rutes utilitzo l'IBP Index per a senderisme (https://www.ibpindex.com/index.php/es/). Les dificultats que reporto corresponen a persones de preparació física mitjana]