Cartuja de Porta Celi-Coveta de Santa Inés-Mirador de Mireia-Rebalsadores-Nevera-Alto del Sapo-Penya Roja-Cerro de la Mata

Tiempo en movimiento: 05:03
Velocidad media: 3,93 km/h
Vel. en Mov.: 4,43 km/h
Altura Mínima: 293 m
Altura Máxima: 832 m
Ganancia Altitud: 1038 m

Ruta sense dificultats tècniques destacables, excepte per la seua llargària, el desnivell acumulat i la dificultat de progressar a causa de la vegetació que tanca la senda en la zona de la Penya Roja.

He pres una ruta de Tiocanya en la qual he introduït tres variacions. He anat fins al Coll de l'Espartar pel Rodé de Santa Inés, que passa per la Coveta del mateix nom (seguint ara la ruta de Zupay). Des del Coll de l'Espartar seguisc la ruta de Tiocanya, però des del Mirador de Mireia m'acoste a Rebalsadors i després, des del Pou de neu de Rebalasadors, en lloc de baixar directament cap al sud per a pujar al Turó de la Mata, he fet marrada passant-ne per l'Alt del Sapo i la Penya Roja, per a tornar al Turó de la Mata.

La ruta s'inicia en la Cartoixa de Porta Celi, a la qual es pot accedir des de Bétera, Nàquera o Olocau, segons des d'on es vinga.

Una vegada a la porta de la Cartoixa, cal seguir la pista de terra cap al nord. Just en acabar la zona sembrada del monestir, a la dreta s'inicia una senda que puja cap a la Coveta de Santa Inés, denominació que rep per Inés Pedrós Alpicat, de qui es diu que va viure en aquest lloc. També era coneguda com a Inés de Montcada, i que va ser filla d'una família aristocràtica de finals del segle XIV qui, per renunciar al matrimoni acordat pels seus progenitors, va buscar refugi en la vida monàstica i ermitana.

Per a anar a la Coveta de Santa Inés cal desviar-se a la dreta per la senda que transita per un xicotet i curt barranc. La pujada a la coveta i el pic és opcional, i es pot optar per seguir recte pel barranquet cap al Coll de l'Espartar. Si anem cap a la coveta, la senda que hi puja no està indicada, però hi ha alguna marca en el sòl i s'intueix prou. És una pujada curta, però amb pendent.

La coveta en realitat és més un xicotet refugi o forat. Per a accedir al forat, una vegada a prop, és millor fer-ho des del segon repeu de covetes, encara que jo vaig accedir des del primer perquè no la trobava. Després cal retornar a la senda, per a anar recorrent el cordal del Rodé de Santa Inés que, en descendir-lo, enllaça amb la senda que ve de l'esmentat barranquet, i que segueix en direcció al Coll de l'Espartar.

Quan la senda arriba a aquest coll, cal seguir la pista en sentit esquerre i, a uns 300 metres més endavant, prendre la variant de Serra del GR-10 que puja cap al Mirador de Mireia. La pujada pel barranc de la Deula té el un doble encant; per la riquesa i varietat del paisatge que trobem, i per la recompensa d'arribar a l'emblemàtic mirador.

Des d'allí es pot accedir per la pista al simbòlic vèrtex geodésic i pic de Rebalsadors. Per a l'anada fins al vèrtex vaig atallar una mica per la senda que hi ha a la dreta, un poc abans de l'encreuament de pistes. De volta cap a la nevera, que és fàcil de localitzar per les restes de les antenes que hi ha en la seua part alta, cal fixar-se en l'Avenc de la Sarsa, que de camí, es troba a mà esquerra. De tornada a la pista des del Pou de neu de Rebalsadors, la baixada es fa per una àmplia pista que enllaça amb la pista que transita pel barranc de Marianet. En aqueix encreuament de les dues pistes, davant es veuen dues sendes àmplies. Cal prendre la de la dreta, que porta a un antic alberg de la Federació Valenciana de Muntanyisme (Parc-Escola es llig en el en el rètol). A a la dreta del refugi ix una senda que porta a l'Alt del Sapo, recognoscible un poc abans d’arribar per la seua fita de pedres.A partir d’ací, el recorregut es fa més incòmode per la vegetació que estreny el camí, sobretot en la part de la Penya Roja. De fet no vaig poder trobar la pujada intermèdia a l'Alt de l'Home Mort, i es fa un poc afanyós trobar-ne la que puja a la Penya Roja, alt des del que hi ha molt bones vista a les pròximes Penyes Blanques i Penyes Altes, i on per arribar cal desviar-se de la senda i retornar a ella. La senda que baixa de la Penya Roja enllaça amb una pista que cal prendre a l'esquerra. I després, en la primera bifucarció de pistes que ens trobem, cal prendre la de la dreta, fins a arribar al coll de la Moreria. Des d’ací, la pujada al Turó de la Mata, recognoscible des de tants llocs per la seua torre de vigilància forestal, és per pista; curta, però amb una pendent palesa. Des del Turó de la Mata tornem sobre el nostres passos fins al Coll de la Moreria i d'ací a la Cartoixa, passant entremig per la Font del Marge. Abans de la font, al Coll de Rates, es pot optar per fer el tram que va a aqueixa font per la pista, o bé seguir recte per una pista que de seguida es converteix en senda, i que baixa de manera més directa, però en el qual cal porta cura sobretot pel terreny mes relliscós, després de tant de camí a les cames. Per això jo vaig optar per fer el tram per la pista, i ja hi som.