Cànoves a can Cuc

(En el blog, se accede a la traducción automática al castellano, galego y euskera)
(In the blog, you can access the automatic translation into english and other languages)

Excursió, el setembre de 2011. Pujada suau i constant. La altura màxima que diu la síntesi (2300 m) no és correcta, per algún problema misteriós del gps. El punt més baix d'inici sí, i els desnivells acumulats de pujada i baixada, també són correctes.

A un quart de nou del matí arribo a Cànoves i faig un parell de fotografies mentre espero els meus companys que, per cert, arriben un parell de minuts després. Tots molt puntuals, doncs havíem quedat a dos quarts de nou. Cànoves, junt amb Samalús, és un municipi del Vallès Oriental i forma part de la subcomarca del Baix Montseny. Etimològicament Cànoves podria provenir de “cases noves” d’acord amb l’Alcover-Moll i en relació a Samalús, el poblet agregat per formar el municipi, sembla ser d’origen incert. Cànoves fou citat per primera vegada a l’any 1002, en una butlla de confirmació de béns del monestir de Sant Cugat del Vallès perquè aquest monestir tenia béns dins del terme i l’església parroquial de Sant Muç. El territori de la parròquia de Cànoves depenia jurisdiccionalment del Castell de Cànoves, conegut des del 1113. Més tard en depenia, també, el terme de Samalús. Si bé en un principi aquest pertanyia al domini reial de La Garriga, aquest va passar a les mans dels Centelles, fet que el va unir a la batllia de Cànoves. Al final dels llargs anys de pesta negra (1348-60) el terme de Cànoves tenia 58 famílies. Cap el 1380 el Castell i tot el terme de Cànoves van passar a ser propietat d’Eimeric de Centelles i dels seus condescendents, els barons i més tard comtes de Quirra. El Castell ja es trobava en runes i deshabitat en el moment d’arrendar les terres i els casals a Pere de Congost, cap a mitjans del segle XVI.

Fem un cafè i una foto a l’església parroquial de Sant Muç, un nom d’un sant certament poc habitual. Val a dir que el temple és del segle XII, si bé molt modificat posteriorment, com passa tot sovint. Està format per una sola nau, amb volta de canó. Té un absis semicircular. Abans es veu que hi devia haver un petit temple ja citat el 1077 en motiu d’un testament d’Ermengol Samarell.

Cal afegir que hi ha un altre sant Muç, amb la seva capella que es famosa a Rubí. També que hi havia una capelleta dins de l’església de l’Hospital de la Santa Creu i una altra al raval, les dues a Barcelona. Des de Barcelona es formaven les romeries dels “Xatos” que, durant les festes de la Resurrecció, anaven caminant fins a Rubí amb forquilles, ganivets i culleres de grans dimensions. Es creu que el sant té el seu origen en l’església ortodoxa i el seu culte devia arribar a casa nostra en època visigòtica. Val a dir que etimològicament provindria del nom llatí d’home “Mucius”... ...


Veure descripció al bloc vinculat.