Canigó per Cortalets (Ruta circular clàssica)
near Fillols, Occitanie (France)
Viewed 2281 times, downloaded 109 times
Trail photos
Itinerary description
(03-11-2016) Canigó per Cortalets (Ruta circular clàssica)
**PRESENTACIÓ DE DIAPOSITIVES ORDENADES D'INICI A FINAL**
Venint del cantó de Perpinyà per la N116, a la rotonda que hi ha just abans d'entrar a Prades, agafem la crta. de Villerach, on comença la pista del refugi de Cortalets. Els primers km de pista estan en bon estat, però com més amunt pitjor. Aconsellem anar en cotxe alt del terra, ja que hem vist marques d'oli, de cotxes que deuen d'haver tocat a terra i han trencat el carter. (no cal 4x4, però sí alt del terra)
Arribem fins al punt final de la pista on tenim tot l'aparcament per a nosaltres, ja que no hi ha ningú més, som a primers de novembre i dia feiner. Comencem a caminar i pugem fins al refugi Xalet de Cortalets seguint la pista. Al costat del refugi hi ha un plafó on iniciem el bucle de la ruta, ja que anem per una banda i tornem per l'altre. Triem anar pel Barbet per poder fer la xemeneia del Canigó de pujada, ja que sempre és més fàcil grimpar que desgrimpar.
A uns metres d'aquest plafó tenim un pal indicador i seguim el GR 10 cap a Prat Cabrera, fins a trobar el desviament senyalitzat on seguim cap a Barbet, No trobarem cap més rètol, però si tot el camí amb marques grogues. El camí puja en ziga-zagues cap a la cresta de Barbet, arribem al coll i canviem de vessant, baixant cap a la Portella de Valmanya on girem cap a la dreta i enllacem amb el camí que ve de Mariailles.
A partir d'aquí el camí empitjora i comencem a apropar-nos a la xemeneia, que des de lluny només veiem una paret vertical i inaccessible. Passem per la Bretxa Durier i comencem a pujar la xemeneia que no és tan ferotge com semblava des de lluny, tot i que té la dificultat de qualsevol grimpada, encara que aquesta no sigui molt difícil.
Arribem a la Pica del Canigó, punt mes alt del massís del Canigó i després de les fotos i tertúlies amb altres excursionistes, comencem la baixada per camí molt fresat, fàcil i amb les marques de pintura groga, que hem anat trobant per tot el recorregut. El camí baixa al principi en ziga-zagues fins al Pic Joffre, on el camí gira decidit cap a la dreta (és un pic molt planer, sort de l'ajuda del mapa)
Passem per la font de la Perdiu, continuem baixant i passem per l’Estanyol i de seguida arribem al refugi de Cortalets on tanquem el bucle i baixem per la mateixa pista fins al cotxe.
***Ruta difícil desde la Portella de Valmanya fins al cim de la Pica del Canigó, la resta es tot fàcil***
Érem en Jesús, en Jordi, en Josep M, en Nasi, en Pau, en Toni i l'avipep
Total temps caminant 3h 37m
**PRESENTACIÓ DE DIAPOSITIVES ORDENADES D'INICI A FINAL**
Venint del cantó de Perpinyà per la N116, a la rotonda que hi ha just abans d'entrar a Prades, agafem la crta. de Villerach, on comença la pista del refugi de Cortalets. Els primers km de pista estan en bon estat, però com més amunt pitjor. Aconsellem anar en cotxe alt del terra, ja que hem vist marques d'oli, de cotxes que deuen d'haver tocat a terra i han trencat el carter. (no cal 4x4, però sí alt del terra)
Arribem fins al punt final de la pista on tenim tot l'aparcament per a nosaltres, ja que no hi ha ningú més, som a primers de novembre i dia feiner. Comencem a caminar i pugem fins al refugi Xalet de Cortalets seguint la pista. Al costat del refugi hi ha un plafó on iniciem el bucle de la ruta, ja que anem per una banda i tornem per l'altre. Triem anar pel Barbet per poder fer la xemeneia del Canigó de pujada, ja que sempre és més fàcil grimpar que desgrimpar.
A uns metres d'aquest plafó tenim un pal indicador i seguim el GR 10 cap a Prat Cabrera, fins a trobar el desviament senyalitzat on seguim cap a Barbet, No trobarem cap més rètol, però si tot el camí amb marques grogues. El camí puja en ziga-zagues cap a la cresta de Barbet, arribem al coll i canviem de vessant, baixant cap a la Portella de Valmanya on girem cap a la dreta i enllacem amb el camí que ve de Mariailles.
A partir d'aquí el camí empitjora i comencem a apropar-nos a la xemeneia, que des de lluny només veiem una paret vertical i inaccessible. Passem per la Bretxa Durier i comencem a pujar la xemeneia que no és tan ferotge com semblava des de lluny, tot i que té la dificultat de qualsevol grimpada, encara que aquesta no sigui molt difícil.
Arribem a la Pica del Canigó, punt mes alt del massís del Canigó i després de les fotos i tertúlies amb altres excursionistes, comencem la baixada per camí molt fresat, fàcil i amb les marques de pintura groga, que hem anat trobant per tot el recorregut. El camí baixa al principi en ziga-zagues fins al Pic Joffre, on el camí gira decidit cap a la dreta (és un pic molt planer, sort de l'ajuda del mapa)
Passem per la font de la Perdiu, continuem baixant i passem per l’Estanyol i de seguida arribem al refugi de Cortalets on tanquem el bucle i baixem per la mateixa pista fins al cotxe.
***Ruta difícil desde la Portella de Valmanya fins al cim de la Pica del Canigó, la resta es tot fàcil***
Érem en Jesús, en Jordi, en Josep M, en Nasi, en Pau, en Toni i l'avipep
Total temps caminant 3h 37m
Waypoints
Comments (5)
You can add a comment or review this trail
Un día fantastic , emb la millo companyia gracias a tots
Doncs si Jesús un dia complet. Ja sabeu que quan vulgueu podeu comptar amb mi.
Hola avi pep! Aquest cap de setmana farem aquesta ruta, dissabte fins al refugi Cortalets i diumenge fins al cim i baixada. Molt ben explicada la ruta, però a veure si em poguessis aclarir 2 dubtes "tontos": 1) a la foto del plafó poses la fletxa de pujada per Barbet cap a l'esquerra, però el vostre grup sembla que es dirigeixi cap a la dreta. Per confirmar, al plafó hem d'anar a l'esquerra, oi? 2) Veig que vau trigar 4:38h en total (3:37h caminant), sabries dir-me quin ritme portàveu més o menys? Si anàveu forts o xino xano, vaja! Jajaja És que la previsió per aquest cap de setmana es de fortes tempestes de tarda i clar... no voldria que ens enxampés abans d'arribar al refugi. Moltes gràcies per compartir rutes!! :)
Hola Sílvia Planas, tens raó amb la foto, però és cap a l'esquerra, els companys passaven de llarg.
Anàvem molt a poca poc.
Bona caminada.
Moltes gràcies! Esperem que sí, i que la pluja no ens faci la guitza. Salut i muntanya!