Camprodon – Ermita i Puig de Sant Antoni (Ripollès)

L’ermita de Sant Antoni es troba al capdamunt de la Muntanya del mateix nom. Situada a llevant de Camprodon domina un extens territori al seu voltant. Del Balandrau al Costabona fins al massís del Canigó; de la Serra Cavallera fins al Puig Estela; les infinites serres i cims de l’Alta Garrotxa; més lluny, al sud, el Puigsacalm i, encara podrem endevinar la silueta de les Agudes al llunyà massís del Montseny. També de viles com Sant Pau de Segúries, Camprodon, Llanars, la Roca i l’Abella, Tregurà i Vilallonga de Ter, i Molló.
Caminarem per senders i corriols batuts, marcats amb pintura i fites. Potser el tram més perdedor és el de l’accés a Sant Antoni Vell. De fet, però, del punt de vista paisatgístic ens el podem estalviar. La part més exigent és la primera, de Camprodon a l’ermita.
El grau de dificultat es pot considerar com a fàcil o moderat, encara que això depenent de molts factors inclòs el nostre estat físic.

Distància: 7,8 km
Temps Total: 3.40 h
Desnivell Positiu: 687 m
Desnivell Negatiu: 687 m

A tocar de la Mare de la Font (945 m), un dels brolladors més populars de Camprodon, trobem el rètol que marca l’inici del PR C-188 que ens conduirà a l’ermita de Sant Antoni. De bon principi comencem a pujar per la fageda. Obviem una desviació per la dreta que condueix a l’entrada d’un búnquer situat al damunt de la Font i, més endavant, una altra amb panell de fusta que per l’esquerra dona l’opció de continuar a les Antenes per la Canal. Després d’un tram en ascens, el sender perd intensitat fins a una balconada des d’on gaudim de les primeres vistes de Camprodon i la Serra Cavallera. Reprenem la pujada tirosa seguint el corriol i la pintura del PR. Unes cadenes ens ajudaran a superar un tram a estones relliscós i de fort pendent. Un cop al cordal oest de la muntanya continuem l’ascens fins a les Antenes (1306 m). La visió de l’entorn és precària, però des d’algun punt podem apreciar la Vall de Camprodon fins a Sant Pau de Segúries.

Seguim per la pista que dona accés a les instal·lacions cap a llevant. No gaire endavant, un corriol que surt per l’esquerra, enllaça amb el que prové del Pla de Bonaire que en un no res finalitza a l’ermita de Sant Antoni (1361 m). L’indret arranjat per l’associació dels Amics de Sant Antoni té unes vistes espectaculars en 360°, del Pirineu a la Garrotxa. Val la pena estar-s’hi una bona estona.

Descens sense pèrdua al Coll de Sant Antoni (1276 m) on un rètol ens indica la direcció per anar a Sant Antoni Vell. La traça es perd ràpidament i la pujada al turó la faig directament pel sotabosc fent-la molt incòmoda. Un cop a dalt de tot (1340 m) trobo les restes dels murs de l’antiga ermita amb abundant vegetació invasiva. Busco el viarany de descens sense èxit. Em rendeixo i amb l’ajut del navegador el trobo a tocar d’un filat espinós. Per fi retorno al coll i d’aquí a la pista de les antenes. Crec que aquest ascens no val la pena.

Passat un petit pàrquing, al Pla de Bonaire, seguim per la dreta un corriol que es dirigeix a Oix pel PR C-186. Abans que comenci a declinar l’abandonem per l’esquerre i en poca estona guanyem el punt culminant dels Castellets, el punt geodèsic que marca el Puig de Sant Antoni (1322 m). Encara que les vistes es repeteixen, guanyen sobre l’ermita de Sant Antoni, de Sant Pau de Segúries i Vall de Camprodon, Serra Cavallera i, sobretot, de l’Alta Garrotxa més occidental.

Pel mateix camí retornem al Pla de Bonaire baixant cap a Camprodon per la pista. Al Pla de la Brossa, on trobem la pintura del PR C-186, canviem d’orientació cap a ponent per un corriol desdibuixat per l’herbei, però que a mesura que avancem es farà més evident. Passem a l’altra banda del Torrent de la Pedrera unim-nos a un altre corriol que ve del Coll de Sant Antoni. Paral·lels al rierol anem baixant en sentit sud per un caminet fressat amb pintura vermella en un ambient ombrívol i agradable. Arribats a una bifurcació continuem cap al sud (per l’esquerre arribaríem directament a la Mare de la Font). A partir d’ara s’intensifica la pendent pel corriol batut (pintura groga) que després de tornar a travessar el Torrent de la Pedrera en un tram engorjat, va perdent intensitat fins a l’agradable Font de Sant Patllari. Anem a buscar el PR C-187 que ens deixa de nou a Camprodon (946 m).