Camporrobles,Paratge Natural el Molón,Poblat Iber el Molón

Camporrobles és un municipi del País València. Està situat al límit amb la comunitat autònoma de Castella-la Manxa. Pertany a la província de València i està situat a la comarca d'Utiel-Requena.

El relleu del terme municipal és predominantment pla, però compta amb alguns accidents muntanyencs destacables, com la serra de la Bicuerca per l'est, les altures principals del qual en el territori són Cardete (1129 m) i Alt de les Majoles (1108 m). Un altre sistema muntanyenc penetra pel sud, en el qual s'alcen els pics Cagarruta (888 m) i Cerro del Castellet (841 m). Finalment, per l'oest, la Serra de Mira, que supera els 1100 metres en aquesta zona, fa de límit amb la província de Conca. A l'est del terme naix el rierol Mare, que després de passar per Caudete de las Fuentes conflueix en el riu Magre en la rodalia d'Utiel. L'altitud oscil·la, per tant, entre els 1129 metres (Cardete) i els 820 metres en l'extrem nord-oriental, prop del límit amb Utiel. El poble s'alça a una altitud de 903 m.s.n.m.

Descripció de la ruta:

La dificultat de la ruta és subjectiva i depén del costum de cadascú en la pràctica del senderisme.

La ruta Històrica/Cultural que realitzem hui és molt senzilla, és la visita al paratge natural del Molón i després el seu Poblat Iber de nom homònim.

Deixem el nostre vehicle estacionat a l'entrada del poble en un descampat que hi ha al costat d'una nau industrial i des d'ací iniciem el nostre recorregut per un camí asfaltat que més endavant passa per davant del cementeri de la localitat per més tard anar per camí de terra entre camps de vinyes i ametllers, més endavant per senda fins que arribem al paratge natural del Molón on trobem el Centre d'interpretació.

El paratge natural Municipal del Molon amb les seues quasi 200 ha, té el més representatiu de la geologia i el medi ambient de Camporrobles: moles i cingles, vessants amb multitud de rambles i tàlvegs que desemboquen en el mosaic de parcel·les de vinya, ametlers i cereal.

El savinar de muntanya, pinedes i la vegetació pròpia de les penyes donen recer a una nodrida fauna: fardatxo ocel·lat, la gineta, la gardunya, la mostela, l'eriçó ibèric, liró careto, el cabirol, i el sempre present javalí.

Un lloc privilegiat per al birdwatching, l'observació d'ocells: el cant del passerell comú - passerell del Molón-atraurà la teua atenció així com el port i sobrietat en el vol de l'àguila real, el xoriguer i el falcó pelegrí.
La foscor pertany al mussol real, l'òbila comuna, l'autillo i el mussol europeu. Diverses parelles de corbs aniden entre els cingles de la mola.

En el cor de la microreserva de Flors trobem l'avenc de Pou dels Moros llar d'una rara espècie de falaguera, Llengua de Cérvol i d'una acolorida classe de rosàcia, el Guillomo.

En el Jardí botànic pots veure i aprendre sobre moltes de les espècies d'arbres que podem trobar en la nostra zona mediterrània continental. Varietat d'arbres perquè aprenguem a conéixer roures, pins, grévols teixos... com i per a què van ser utilitzats pels nostres avantpassats fins fa ben poc.

Quan estem davant del Centre d'interpretació seguim el nostre camí per tal de sortir del lloc i anar a agafar la senda que en suau, però costant ascens ens porta fins al poblat iber del Molón on arribem després d'una estona.

El Molón és el nom que rep el jaciment arqueològic situat en la Serra de Mira, a 1,5 km al nord de Camporrobles ​ El nom li ve pel turó sobre el qual s'assenta, una gran mola cretàcica de 1124 msnm. Presenta forma allargada i es troba estructurada en diverses plataformes. La central, més àmplia, va ser la triada com a lloc d'assentament perquè resulta molt apta per al desenvolupament urbanístic, al mateix temps que presenta unes condicions defensives immillorables, en quedar delimitada en bona part per abruptes escarps.

En el cim es troben vestigis d'un poblat fortificat inexpugnable. El lloc, defensat per poderosos cingles i gruixudes muralles, ocupa el cim de la Mola i part del seu vessant sud. El lloc es va habitar durant dues èpoques:

El primer, i més antic, marca l'aparició del poblat, a principis del s. VIII aC, allà pels quals els arqueòlegs diuen l'Edat de Bronze Final, una de les etapes finals de la Prehistòria. El poblat i les seues gents creix, evoluciona i es desenvolupa durant una mica més de huit segles fins que és abandonat en el s. I dC abastant tot el desenvolupament i evolució de la cultura Ibèrica. La cova que nodreix la font del Molón, en l'actual berenador, va ser utilitzada com a santuari per les gents del poblat. L'element més destacat és la muralla i el sistema defensiu del poblat, un dels millor conservats del llevant peninsular.

A inicis de l'edat mitjana, quan l'Islam entra en la península Ibèrica, el Molón repren la seua importància de segles passats i un nou poblat és construït sobre les ruïnes de l'anterior. El nou poblat emmurallat, Ḥiṣn, perviu dos-cents anys (s. VIII a X dC). A aquesta època pertanyen les cledes per al bestiar, albacars, alguns habitatges i, sobretot, la mesquita, un dels exemples més antics a la Comunitat Valenciana.

La caseta del cim, va ser construïda durant la Guerra Civil de 1936-1939. Es tracta d'un observatori ocupat per guàrdies que atalaiaven l'horitzó i vigilaven que cap avió enemic penetrara en l'espai aeri de l'aeròdrom militar que hi havia prop de Camporrobles. Accions de guerra i incursions nocturnes són realitzades des de Camporrobles durant el transcurs de la guerra.

La importància dels vestigis continguts en la serra del Molón va ser reconeguda per la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, en donar-li la categoria de bé d'interés cultural en 2013.

En acabar de veure el Poblat Iber del Molón ja tan sols ens queda refer el camí per tornar fins al nostre vehicle on posem el punt final a la ruta de hui espere que us agrade i si voleu deixeu els vostres comentaris.

Fins a la pròxima, salut i muntanya.