Camins de Verdaguer
near Folgueroles, Catalunya (España)
Viewed 4653 times, downloaded 275 times
Trail photos
Itinerary description
Punt d’inici: Centre d’Informació de Folgueroles o Centre d’Informació de Tavèrnoles
L’itinerari descobreix alguns dels entorns de la infància i adolescència del poeta Mossèn Cinto Verdaguer. Indrets com la font Trobada, el gorg de Llitons o el Salt de la Minyona van deixar una forta empremta en la seva personalitat i van ser font d'inspiració per a la seva obra.
Aquesta descripció proposa l’inici del recorregut al centre d’informació de Folgueroles, però també el podreu començar al centre d’informació de Tavèrnoles. La fita d'inici amb la informació general de l’itinerari la trobareu al final del carrer Font de la Sala, al costat del torrent de Folgueroles.
Al poble de Folgueroles també hi ha, fora de l’itinerari, la Casa Museu Verdaguer en la qual es va criar el poeta.
[ES]
Punto de inicio: Centro de Información de Folgueroles o Centro de Información de Tavèrnoles
El itinerario descubre algunos de los entornos de la infancia y adolescencia del poeta Mossèn Cinto Verdaguer. Lugares como la fuente Encuentro, la poza de Llitons o el Salto de la Minyona dejaron una fuerte huella en su personalidad y fueron fuente de inspiración para su obra.
Esta descripción propone el inicio del recorrido en el centro de información de Folgueroles, pero también lo puede empezar en el centro de información de Tavèrnoles. El hito de inicio con la información general del itinerario la encontrará al final de la calle Fuente de la Sala, junto al torrente de Folgueroles.
En el pueblo de Folgueroles también hay, fuera del itinerario, la Casa Museo Verdaguer en la que se crió el poeta.
Waypoints
Aparcament de Folgueroles
Trobareu aquest aparcament de gran capacitat ben a prop del centre del nucli de Folgueroles. És el punt de sortida de rutes en bicicleta tot-terreny.
Camí de pedra
Aquest tram de l'itinerari té la singularitat de semblar un camí empedrat perquè hi afloren grans lloses de pedra. En realitat és la roca de gres que aflora del sòl.
Camí empedrat
Aquest camí és popularment anomenat "el camí romà" per les grans lloses que revesteixen el seu ferm, tal com si es tractés d'una treballada calçada romana. No obstant aquesta disposició no correspon a una obra humana, sinó que és la mateixa roca subjacent que aflora aquí de manera fragmentada.
Castell de Sant Llorenç del Munt
Al segle X, el terme del castell de Sant Llorenç del Munt anava des de Folgueroles a la riera Major.
Al segle XI l'església que l'acompanya va ser cedida al monestir de Sant Marçal del Montseny. Un segle més tard una comunitat de Sant Agustí el va fer servir com a monestir fins al segle XVI, quan es va construir una nova església.
Segons la tradició, a banda dels monjos, el castell era regit per un batlle, normalment un pagès de Sant Sadurní d'Osormort. Aquest va rebre per escrit la comunicació de què tanqués el castell acomiadant als monjos, però com que no sabia de lletres, va anar al castell a què li llegiren l'escrit els monjos que li pregaren, en llegir el document, que tornés al cap d'uns dies. Quan el pagès va tornar, el castell ja estava deshabitat.
A partir del segle XV començà la seva decadència i al segle XIX l'edifici va ser finalment desamortitzat, passant de nou a mans de particulars. Els amos el varen reconvertir en masia durant la segona meitat de segle. Al segle XX l'edifici del castell estava molt degradat i es va procedir a la seva restauració.
Sant Llorenç del Munt va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional com a monument històric l'any 1949.
Centre d'Informació de Folgueroles
Aquest centre d'Informació del parc, conegut també com a Can Dachs, es troba situat a la planta baixa de l'Ajuntament de Folgueroles. S'hi pot trobar informació de l'espai natural i publicacions. També, s'hi pot visitar l'exposició permanent "Descobrir l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona".
Centre d'Informació de Tavèrnoles
El Centre d'Informació de Tavèrnoles està situat just al nucli del poble on resta l'església de Sant Esteve. Disposa de material divulgatiu de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona i del municipi de Tavèrnoles. Al centre podreu visitar l'exposició permanent "Guilleries-Savassona, a gran escala".
Escales de Foquers
Les escales de Foquers són una estratègica drecera entre la masia de Foquers i Folgueroles. Aquests 250 esglaons de pedra van ser laboriosament col·locats a l'antiguitat per ajudar a vèncer un desnivell considerable. Tot i que alguna de les pedres ha desaparegut, les escales conserven tota la seva bellesa i continuen ajudant als caminaires a fer aquesta pujada.
Font del Molí
La Font del molí era coneguda ja a l'Edat Mitjana. Ara poques vegades raja, però s'hi pot beure de la xarxa pública. Rep el nom del Molí pel fet d'estar molt a prop d'un antic molí, ara ja totalment desaparegut.
Aquesta font havia estat coneguda des de molt antic i la gent la considerava molt bona per a l'aparell digestiu. La gent de la comarca venien a "fer aigües" de la font del Molí. També es coneix com la font del Pi, ja que li fa ombra un vell pi roig.
Font dels Pescadors
Aquesta font va ser construïda al 1990 en honor a Enric Font i Codony. L'aigua és de xarxa pública, però sovint es troba tancada.
Font i bassa de Foquers
Trobarem aquesta bonica font abans de passar el pont sobre la riera de Tavèrnoles. Al seu costat trobem també una ombrívola bassa d'aigua confinada amb pedres locals, i que conserva els tradicionals safareigs per rentar la roba.
Font Trobada
La Font Trobada és una de les gran fonts de Folgueroles que fins fa pocs anys era de raig molt generós i, actualment baixa seca moltes vegades. El broc antic era una boixa de roda de carro.
Sobre la Font Trobada conservem una bella poesia, que potser no és de Verdaguer, però que ens arriba manuscrita entre els seus papers. En aquests versos per a l'aprenent de poeta, la Font Trobada esdevé la font d'amor retrobat.
Raja una fonteta
a prop de ma pàtria
que tothom li dóna
per nom la Trobada,
al peu del torrent,
que brolla tan clara
que al sortir el raig
sembla fosa plata.
Buscant la frescosa
font regalada
a ta dolça vena
que la sed apaga
acut la pastora
i la vilatana
com lo segador
l'anyell i la cabra.
També jo et visito
amb tanta constància
que molts dies vinc
tarda i matinada.
Un dia el poeta troba "una certa nina" a la font, i es pregunta si serà una ninfa caiguda del cel.
Digues-li, per Deu!
Digues-li, fontana,
a la nina hermosa
que en lo teu raig canta,
que rinca n'és ella
que em roba la calma.
El poeta promet a la font que l'envoltarà de marbres i xiprers, heures i vidalbes. I acaba:
Tot això tindràs,
Fontana, per paga
d'haver-m'hi trobat
l'amor que em faltava.
Gorg de Llitons
En el gorg de Llitons, o gorg de Nitons segons el poeta mossèn Cinto Verdaguer, es barregen les aigües del sot de Collsameda i del sot Fosc.
En la seva prosa juvenil, Verdaguer descriu els Nitons, uns màgics i aterridors éssers que viuen en aquest indret:
"Quan fórem a dalt de la collada, acabava d'empassar-se'n (lo sol) entre núvols; i la tempesta llunyana, davant dels Pirineus, feia atansar més fosc i paorós lo vespre... Al sentir sos trons i broguit terribles, un d'ells (dels llenyataires): Afanyem-nos! " exclamà " Déu nos guard que la tempesta ens assolís en aquelles fondalades del gorg de Nitons. Una nit que jo m'ensopegava pasar-hi, sortiren aqueixos, tots negres i banyuts, i, pegant a fugir jo, em seguiren fins al mas del Collet amb bels tremolosos i feréstecs. Correm, da-li, correm! Lo pare, Déu lo perdó, també s'hi havia trobat alguna vegada".
Altra versió descriu amb exactitud l'entorn d'aquest singular gorg:
"Passades les primeres serres, trobem un gorg, anomenat dels Nitons, que fa raresa d'aguaitar des del camí, entra els arços i romagueres que l'amaguen. Lo torrent li salta des de nostres peus entre dues espaldades roques de foc que el reben encaixonat i se n'engolen cap a la fondària, que no és més que la d'un pou, i en la seva fosca s'hi veuen bellugar les escumes i la massa que no s'en parlà abans de gaire en vell llenyataire. Al sentir son so aspre que hi puja perdurablement- eixorda i fa tremolar el més fort -, exclamà un dels llenyataires".
Inici de l'itinerari a Folgueroles
Aquest punt correspon a un dels tres llocs per iniciar l'itinerari Camins de Verdaguer i coincideix amb l'inici dels itineraris del Torrent del Lledoner i del SL-C 123 El Casol de Puigcastellet. Aquests itineraris es poden iniciar igualment des de l'Àrea d'esplai de la Font Trobada.
L'Itinerari del torrent del Lledoner és circular i reversible, així que el visitant podrà escollir entre iniciar la ruta en direcció a la Font Trobada o en direcció a la Font dels Pescadors.
La Damunt
Les primeres notícies de la capella provenen d'un llegat testamentari que dat de1231 i parla de Sancta Maria Superiore. L'historiador Antoni Pladevall ha formulat la hipòtesi que en aquest indret es devia trobar l'antiga església parroquial de Folgueroles, la qual al pas dels segles XI al XII es degué reedificar i es situà a l'emplaçament actual. És una possibilitat reforçada pel fet que fins el 1723, cada diumenge, el rector de Folgueroles anava a recitar-hi una missa. De totes maneres no queda en la capella cap element romànic i fou reformada al segle XVII.Al poema de l'Arpa, el poeta Mossèn Cinto Verdaguer relata com acudia a aquesta ermita amb la seva mare.
Damunt de mon poblet hi ha una capellad'una roureda secular voltada,és son altar lo trono d'una Verged'aquella rodalia sobirana.Era ma pobre mare, que al cel sia,sa més fidel i més humil vassalla,i sent jo petitó, cada diumengea dur-li algun toia me portava,
Al posar-se el sol i endut pel so de l'arpa d'un músic ambulant el poeta descriu el paisatge que es veu des de la porta de l'ermita.
Més humil i més pròxima, l'esglésiavegí de mon poplet, ramat de casesque com aquells pollets esveradissos viuena l'aixopluc de les maternes ales. (...)
Vegí el camp de mon pare, ros de xixacrescuda amb sa suor. Vegí l'obaga,los boscos i els soleis, nius de mos somnisd'on lo més primerenc prengué volada.I vegí vostres peus i vostres cinglesi vostres fonts, oh serres de la pària!i al pondre's damunt seu l'astre del dia,corona d'or irradiant la flama,engolir-se'l vegí l'alt Pedraforcafet un Vesuvi atapeït de lava,i entre el floreig d'estrelles que naixiendel vespre hermós entre les fosques ales;com aurora divina que em somreiavegi en lo cel la Musa Catalana.
Les alzines sureres
Les alzines sureres de Folgueroles és el conjunt més important que hi ha d'aquesta espècie a la Plana de Vic. Avui formen part de l'entorn urbà, però al segle XVIII, quan probablement foren plantades, estaven en terreny de la masia La Sala.Entre les singularitats d'aquest bosquet es troba una obra de l'escultor Pablo Plazuelo dedicada a la poesia, gravada amb uns versos del poeta Mossèn Cinto Verdaguer.
Mas d'en Coll
Mirador de Tavèrnoles
Des d'aquest mirador podrem observar la part nord de la plana de Vic. Entre el mosaic de cultius i forests es poden distingir molts dels pobles d'aquesta vessant, com Sant Hipòlit de Voltregà, Manlleu, Roda de Ter o Sant Pere de Torelló.A l'horitzó trobem els cims de l'altra banda de la plana; com la serra de Bellmunt, la serra de Curull i el Puigsacalm. Més allunyada queda la serra del Cadí amb el perfil del Pedraforca, que pertanyen al Pre-pirineu. En últim terme es distingeixen el Pirineus, sovint nevats, entre el que hi destaca el cim del Puigmal.
Presa de la font Trobada
La presa de la Font Trobada és un antic exemple del maneig de l'aigua al del torrent de Folgueroles. Es va construir amb l'objectiu d'emmagatzemar aigua per a moure el molí de la Sala i regar els horts de la Sala, coneguts d'antic per la seva fertilitat. En el passat la majoria de les famílies del poble de Folgueroles tenien arrendat algun hort i a l'estiu s'organitzava un rigorós ordre de torns per regar mitjançant una complexa xarxa de canalitzacions de pedra.
Actualment no queden restes del molí i gran part de les hortes de la Sala van ser urbanitzades amb el gran creixement de Folgueroles de la dècada de 1960. Tot i així la presa és ara un element clau de retenció d'aigua al territori ajudant a mantenir el cabal de les fonts que ragen del torrent en amunt.
Aquest és un bon punt per a l'observació de la vida associada als medis aquàtics. Les aigües de la presa es troben poblades de jonqueres i canyissars, i s'envolten de plataners, salzes i freixes. En aquest espai es desenvolupen diverses espècies d'amfibis, com ara el gripau comú, la granota verda i la reineta, i de molts insectes com ara l'espiadimonis o les libèl·lules. També podem trobar altres espècies de fauna com la serp d'aigua o la rata d'aigua.
Puig dels Jueus
El puig dels Jueus ens demana aturar-nos un moment a gaudir de la captivadora panoràmica que ens ofereix. Les vistes sobre els cingles de Tavertet, les de la vall de Sau, les Guilleries i el Montseny us animaran a seguir endavant.
Aquí veiem per primer cop la singularitat dels cingles que coronen la vall de Sau. Els penya-segats vermellosos que veiem són el resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre els estrats solubles de sòl, format aquí per conglomerats. En altres cingles veiem un altre estrat superior més clar, format per gresos, que en aquest punt ha desaparegut del tot.
Salt de la Minyona
Aquest escarpat mirador ens ofereix una de les vistes panoràmiques més impressionants de l'Espai Natural. Aquí veiem parcialment el pantà de Sau, els cingles de Cabrera, el pla d'Aiats, Tavertet, el Far, la vall de Sau, les Guilleries i el Montseny amb la silueta característica de les Agudes i el Matagalls. A la punta més avançada del mirador, guardant aquest meravellós paisatge, es troba la Verge dels Cingles.Sobre el Salt de la Minyona existeix una llegenda popular que Verdaguer esmenta a la narració dels llenyataires:
"... i allargant-se més fins a on sóc, en enrrocat i altíssim cingle, anomenat de la Minyona, per haver-n'hi saltat, segons diuen sense fer-se mal, daltabaix, amb tot que té més de cent canes d'alçaria, una donzella, sols per a ésser a temps a casar-se puig l'hora anava a caure. (...)"
La llegenda explica la història d'una noia que va saltar daltabaix del cingle per arribar a temps a missa. En veure la seva bona voluntat, Deu va decidir salvar-la d'una mort segura. Veient que n'havia sortit ben parada, la noia va temptar de nou la seva sort, aquesta vegada per trobar-se amb el seu enamorat. La llegenda explica que Deu va decidir no protegir-la aquest segon cop.
Sant Esteve de Tavèrnoles
Sant Esteve és una gran joia de l'art romànic de la comarca que es conserva pràcticament intacte. L'església documentada l'any 981 amb funcions parroquials, era dins del terme del castell de Savassona.L'edifici actual data del 1070. L'any 1078, Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, la va infeudar a Ramon Folc, vescomte de Cardona. Va tenir com a sufragània l'església del monestir de Sant Pere de Casserres. L'edifici va ser modificat durant els ss. XVII i XVIII, obrint-hi dues capelles laterals, canviant el portal de lloc, fent-hi un portal nou i sobrealçant la teulada. Una restauració feta els anys seixanta per la Diputació de Barcelona va suprimir aquestes reformes deixant només les capelles laterals.
Santa Maria
Santa Maria està documentada des de l'any 967. Entre els segles XIII i XV, va exercir el control sobre la parròquia de St. Llorenç del Munt, com a resultat de la seva influència aquesta església tenia com a patró a St. Llorenç.Tot i les reformes que ha sofert, es manté l'absis decorat amb arcuacions cegues i lesenes, en sèries de dos arcs cecs i lesena. Presenta tres finestres de doble esqueixada.
La nau és coberta amb volta de canó. Al segle XII s'afegí un atri a la façana per tal d'aixoplugar la porta. Al segle XIII s'amplià l'església per la part de ponent amb un atri obert a les tres bandes. Les modificacions que acabarien donant una fesomia barroca a l'edifici es van iniciar a principis del segle XVII (1607).
El volum extern de l'edifici és el resultat de la reforma de finals del segle XVIII, en la que es va construir un pis sobre la volta de l'església per donar una solució definitiva al problema de les humitats. Als murs laterals i a la façana es veu clarament la factura de l'edifici.
El 1730 es va reconstruir la sagristia, que havia estat incendiada per les tropes franceses al segle XVII, i la portalada romànica fou restituïda acabada la Guerra Civil (1936-1939).
Signatura d'en Verdaguer
El curs del torrent de Folgueroles entre la font Trobada i la presa dibuixa la signatura de Verdaguer a partir d'una proposta creada per l'artista Perejaume amb motiu del centenari de la mort d'aquest poeta que tants versos a dedicat als entorns de Folgueroles(2002).
Tot i que només des del cel és possible llegir la signatura al complert, des del camí que es troba a certa alçada és possible endevinar el traçat de les enormes lletres d'aquesta singular obra land-art (art amb la terra).
Com a orientació, la primera passera de fusta que es veu està situada entre les lletres R i D del cognom d'en Verdaguer.
Àrea d'esplai de la Font Trobada
L'Area d'esplai de la Font Trobada és un espai de lleure situat en un magnífic entorn natural. L'Àrea esta equipada amb un aparcament, taules i disposa de l'aigua potable de la font Trobada. L'espai també compta amb una àmplia àrea per passejar sobre el torrent de Folgueroles, el qual s'ha modificat per dibuixar la signatura del poeta Jacint Verdaguer.
En aquest espai es pot observar una vegetació de ribera associada al torrent molt ben conservada. S'hi troben diverses espècies de salzes com ara el salze blanc, la sarga i el gatsaule, acompanyats per arbres com l'avellaner, el pollancre, el freixe i l'auró.
Comments (5)
You can add a comment or review this trail
Itinerari agradable ple de racons molt interessants.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Es ruta bonita con buenas vistas. Facil para seguir
Molt assequible, ben senyalitzada, amb paisatges espectaculars i camins de bosc agradables.Molta tranquil·litat.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Fantàstica ruta!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta atractiva i variada, amb punts d’interès i bones vistes, que val la pena de fer a la primavera, ja que tot i que hi predomina el bosc de pi, hi ha força clapes de vegetació caducifòlia i també sembrats. Permet visitar els nuclis de Folgueroles i Tavèrnoles, amb interessants esglésies. És molt fàcil de seguir i transita majoritàriament per camins i pistes, amb alguns trams asfaltats. Hi hem anat avui després de les intenses pluges dels darrers dies i només hem trobat fang al començament, tocant als horts de Folgueroles, i algun tram més, però res greu. M’esperava trobar la ruta senyalitzada i no ho està, i també m’esperava trobar escrits i referències de Cinto Verdaguer, i n’hem vist pocs. Hem començat a les 9 i hem acabat a les 14.35 h. Per dinar de pícnic, com hem fet nosaltres, hi ha els bancs tocant a l’Ajuntament de Tavèrnoles i una petita zona de pícnic a la sortida del poble, i també una zona de pícnic abans d’entrar a Folgueroles, al final de la ruta. Per cert, recomanem la pastisseria La Plaça, de Folgueroles, on obren cada dia a les 7 h (dimarts tanquen); no s’hi pot seure però tot el que tenen per emportar està boníssim.