Caminada entre vinyes

Mas de la Sabatera

Un dels pocs exemples de cases rurals aïllades del nucli urbà a la comarca. De grans dimensions, el mas és una de les mostres de la intensa activitat vitícola de la comarca durant el darrer quart del segle XIX. Per l'estructura i disposició dels cossos, aquest mas respon més a la ja coneguda masia que no pas a la tipologia típica dels masos de la comarca. La torre, probablement de principis del segle XX, és d'estil modernista, amb merlets i finestres geminades d'inspiració medieval, construïts en obra vista. El coronat és fet de rajola vidriada. Va ser un dels grans masos de l'antiga baronia de Prenafeta. L'edifici actual data de 1794. En un fogatge de 1553 del terme de Prenafeta hi trobem 7 focs de masos, un d'ells Mas Sabater. Segons padrons municipals, està habitat des de l'any 1889 fins el 1960. INFORMACIÓ PRÀCTICA: Mas de la Sabatera és un celler familiar, que ofereix visites al celler i tast de vins. L'aparcament de Mas de la Sabatera és privat.

Construcció de pedra seca

Barraca de pedra seca 'Ferrarot'

El tipus de construcció d'aquesta barraca no coincideix amb el de la zona, sent més semblant al d'altres indrets com el Bages. És una barraca amb falsa volta, de planta quadrangular i està recoberta de terra i lliris de bosc. La barraca està construïda aprofitant un fort pendent del terreny i les seves dimensions són considerables. La inscripció "1877" al portal, pot indicar l'any de construcció.

Mas del Rendé

Edificació rural, altiva i robusta, amb parament de pedra, que va ser destinada a tasques agrícoles, i molt eventualment a habitatge. Disposa d'un pou interior.

Intersecció

Agafar el GR-175 direcció Prenafeta i Santes Creus.

Intersecció

Continuar pel camí ample de la dreta.

Intersecció

Seguir pel camí de l'esquerra.

Mas de Gasol

Conjunt de construccions que formaven una explotació agrícola avui abandonada. Estava format per l'antic habitatge central, amb galeria i capelles, les cases dels treballadors i masovers, els magatzems o els estables. Probablement la història de l'actual Mas de Gasol va començar després que Poblet, a finals del segle XIII, organitzés la Baronia de Prenafeta. La masia era la més important d'aquesta antiga baronia. Avui en resten construccions bàsicament dels segles XVIII i XIX amb alguns elements (portes i finestres) del segle XVII.

Intersecció

A la intersecció, seguir pel camí de la dreta.

Intersecció

Continuar pel camí de la dreta.

Panoràmica de Barberà de la Conca

Barberà de la Conca és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà a la qual dona nom. El seu terme és travessat pel riu d'Anguera, afluent del Francolí. El municipi comprèn l'agregat d'Ollers. El topònim Barberà prové d'un antropònim d'origen romà (Barberanus). La primera vegada que apareix el nom de Barberà és l'any 945, en la donació feta pel comte Sunyer i la comtessa Riquilda al monestir de Santa Cecília de Montserrat, de Sant Pere d'Ambigats "in campo barberano". La datació primerenca del topònim i el fet que hagi donat nom a la comarca fan pensar en un municipi romà de tipus rural del Baix Imperi. Abona aquesta suposició el fet que en diversos indrets de la Conca s'han trobat importants restes de vil·les. L'any 1054, Ramon Berenguer I donà el lloc de Barberà en feu a Arnau Pere de Ponts per tal que hi construís un castell. Aquest, en part conservat, seguí la tipologia pròpia dels castells del segle XI: una torre cilíndrica seguida d'un recinte murallat. Entre 1131 i 1133, el comte d'Urgell, primer, i el de Barcelona, després, cediren Barberà a l'Orde del Temple per tal d'implicar-lo en la conquesta dels territoris musulmans. Vers el 1170, els templers ampliaren pel costat oriental l'antic castell a fi d'instal·lar-hi la seu d'una comanda, la comanda de Barberà. Suprimit l'orde del Temple el 1312, Barberà, com la major part dels béns templers, passà, l'any 1317, a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, qui el senyorejà fins a la desamortització del segle XIX.

Intersecció

Prendre el camí de la dreta.

Intersecció

Continuar pel camí de l'esquerra.

Intersecció

Continuar pel sender de l'esquerra que ens porta a l'ermita de Santa Anna de Montornès.

Ermita de Santa Anna de Montornès

Fundada pel rei Pere III el Cerimoniós, l'ermita de Santa Anna de Montornès va ser construïda a la segona meitat del segle XIV. Des de la seva fundació, pel fet d'estar ubicada a la quadra de Montornès, va dependre de la parròquia de Barberà, la qual en va tenir cura fins a la destrucció de 1936. A finals del segle XX, l'ermita estava abandonada i en estat ruïnós però, a principis de segle XXI, es dugué a terme una campanya de recuperació. Va ser un lloc important de romiatge, tant per celebracions festives com per realitzar pregàries dels veïns de la rodalia, especialment Barberà, Prenafeta i Montblanc. La imatge de Santa Anna ("Llegendes de la Conca de Barberà" de Rosa M. Canela) La tradició explica el motiu pel qual es va edificar l'ermita, una llegenda que ha anat passant de generació en generació. Conten que un pastor, fill de Barberà, pasturant el seu ramat va trobar la imatge de Santa Anna, prop d'una font que hi havia vora l'espai on es va construir l'ermita. Quan el pastor va veure la imatge, sense cap dubte la va agafar i se la va posar al sarró per portar-la al poble. Però la imatge va desaparèixer del sarró i va tornar al lloc que avui ocupa l'ermita. El pastor va insistir de nou, una i una altra vegada se la va guardar, però la imatge tornava a aparèixer sempre al lloc on havia aparegut. El pastor, davant el fet tan misteriós, va posar-ho en coneixement del poble, i tot comprengueren que era un prodigi de Déu i que assenyalava el lloc on Santa Anna havia de ser venerada. S'escampà l'entusiasme de tot el poble, que arribà fins al rei i l'arquebisbe, que van voler edificar la capella. Creu de terme del Coll de Sabater: Creu de pedra que hi havia davant l'ermita. En destaquen escultòricament el capitell i la creu. Hi ha qui pensa que la creu pot ser dels mateixos anys que l'ermita. A un costat hi ha la Mare de Déu amb un nen en braços i un ocell; a l'altre, la imatge del crucifix. El capitell està format per un relleus del segle XVI. Trobem també un escut de Berenguer Roca i escenes de la Mare de Déu i dels sants. Actualment, la creu de terme es pot visitar restaurada al Museu-Arxiu de la Conca de Barberà. INFORMACIÓ PRÀCTICA: Aquest edifici no està obert al públic.