Caminada de Vinaròs a - les Cases d'Alcanar

Ens vam trobar el grup d'el Camí al Puig de la Misericòrdia, prop de Vinaròs, vam veure l'ermita de Sant Sebastià, i el poblat iber que hi havia al costat. Vam fer les presentacions i vam recordar el full de ruta del dia. Des del turó hi havia una vista espectacular de la plana de Vinaròs i dels pobles del Baix Maestrat.

Després vam anar a Vinaròs i vam deixar la gent, els conductors vam anar a les Cases a deixar els cotxes. En tornar a Vinaròs vam esmorzar, després vam començar a caminar des de l'oficina d'informació turística de Vinaròs. Ens vam trobar una cursa a Vinaròs i això ens va dificultar l'aparcament, l'entrada i l'eixida a la població. En deixar el passeig vam creuar el riu Cérvol per un pont que portava una pinteta gegant. Després vam seguir el camí per vora mar, hi havia gent a la platja prenent el sol. El dia era clar i feia molt bon estar, la brisa de mar ens alleugeria la calor. El paisatge era a base de petites cales que les ones els hi anaven donant forma amb l'erosió. Les gavines anaven escorcollant la platja, i nosaltres anàvem menjant-nos la senda a cada pas. Hi havia molts trossos de senda de terra per vora mar, que tenien molt d'encant. El nostre grup anava avançant. Vam creuar el sol del Riu per on arribava el riu Sénia a la mar. Vam passar de Vinaròs a Alcanar, del Baix Maestrat al Montsià, i del País Valencià a Catalunya, era una ratlla imaginària que unia els dos territoris germans. Després de fer-nos una foto de grup vam seguir a l'altra banda de riu. A la nostra esquerra hi havia algunes hortes molt ben cuidades amb els conreus d'estiu joves i els llauradors feinejant. Nosaltres seguíem el camí de la costa. Vam trobar un cartell que deia " Municipi de la República Catalana". Els tres darrers quilometres van ser els més calorosos. Vam arribar a les Cases, la gent estava a les terrasses dels bars dinant, vam arribar al càmping i ens vam disposar a dinar, una cassola de musclos i caragols i un plat de paella, vam segellar el carnet i vam escriure al llibre d'el Camí. Després vaig tornar a pel cotxe, per recollir a la família i tornar cap a casa.