Caminada de de Paiporta al Palmar

Ens vam trobar al restaurant la Llar de Paiporta, hi havia 83 inscrits i va ser una mica d’embolic. Quan la gent va esmorzar vam iniciar el recorregut. Vam anar al museu el Rajolar, vam fer dos grups per poder veure la fàbrica. Vam baixar a la part dels túnels on hi havia el forn. Hi havia a les parets algunes fotografies de Paiporta i algunes eines relacionades amb la cocció de les rajoles, mentre el guia ens anava explicant diferents històries. Una vegada ja havíem vist el museu, vam seguir cap al port de Catarroja. El camí per vora les hortes ens donava una visió amable de la comarca de l’Horta, vora el barranc es veien algunes aus nedant a l’aigua. El camí estava cobert per les ombres d’algunes moreres. Aquesta vegada no vam passar per dintre de Catarroja. Vam arribar al port de Catarroja, després d’anar alguns centenars de metres per la passarel·la que anava per damunt de l’embarcador, vam arribar al punt on hi havia les nostres barques. Vam anar pagant i embarcant, l’emoció ens desbordava. Dalt les barques vam seguir cantant moltes cançons, Paquita va traure la cançó de les anguiles de l’Albufera. Quin millor lloc per cantar-la que ací. La travessa va ser genial, relaxada, i preciosa. A mig camí un home major ens va fer algunes pinzellades de la zona, tal vegada no el que més volíem sentir sobre la història del llac, però va ser el que ens volia contar. Mitja família anàvem dalt la barca i això li donava més emoció. Anàvem veient les ribes i alguna barca de vela llatina que ens l’anàvem creuant. Alguns pescadors a la riba esperaven que picaren els peixos. Finalment la gola es va obrir i vam arribar al gran llac, la immensitat de l’Albufera ens apareixia a l’horitzó. L’aigua ens anava esquitxant la cara al ritme del vent. Però finalment el Palmar anava apareixent al nostre davant i algunes barraques es dibuixaven a la vora. Les barques van atracar a l’altra banda, el viatge en barca s’havia acabat. Vam caminar fins al restaurant Les Eres del Palmar. Tota una sala era reservada per a nosaltres. Vam tastar l’allipebre, que era bàsicament anguila i creïlles, i altres van menjar paella. Per la vesprada vam fer l’acta fundacional de l’Associació Cívica el Camí al País Valencià. Vam aprovar els estatuts i vam elegir el Consell provisional. Havia segut un dia molt complet.