CAMÍ DE RONDA. SITGES-VILANOVA I LA GELTRÚ

CASA BONAVENTURA BLAY

La Casa Bonaventura Blay, Can Boladeres o Villa Avelina és un edifici del municipi de Sitges (Garraf), al número 37 del carrer de l'Illa de Cuba. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Modernament, l'interior de l'edifici ha estat considerablement reformat. Des de l'any 1983 es dedica a restaurant (Restaurant-Hotel "El Xalet"). Conserva encara una part del jardí original, que arribava fins al carrer de Sant Isidre. La casa es compon de planta baixa i dos pisos, i té com a element més remarcable la torre-mirador d'un dels angles. L'accés a l'interior es pot fer a través del jardí o del carrer Illa de Cuba. En conjunt, l'edifici combina vocabulari de diferents estils, predominant d'inspiració gòtica. Per exemple, la façana que dóna al carrer Illa de Cuba té diversos elements inspirats en el gòtic francès com gàrgoles, trenca-aigües, arcs ogivals i conopials, baranes ornamentades amb quatrilifs. A l'interior conserva pintures i diversos objectes d'estil modernista. La casa va ser una comanda de Bonaventura Blay i Milà (1860-1911), un sitgetà que s'establí a Guantánamo i es dedicà al comerç, abans de tornar a Catalunya i contribuir a fundar "El Vichy Catalán". L'any 1901 el senyor Bonaventura Blay, propietari de la finca, va demanar permís a l'Ajuntament de Sitges per la construcció d'una casa-torre d'acord amb els plànols realitzats per l'arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà i signats el mes d'agost del 1901, plànols que es conserven a l'arxiu municipal de la vila. L'aprovació es va donar el 24-12-1901. L'edifici ha experimentat diverses reformes i en l'actualitat les seves dimensions ha estat molt reduïdes respecte de l'obra inicial. Ha perdut la seva funció residencial i s'utilitza com a restaurant des de l'any 1983.

CASA MANUEL PLANAS

La Casa Manuel Planas és un edifici modernista del municipi de Sitges (Garraf) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, que fa cantonada entre les carres Illa de Cuba i Sant Gaudenci. El xamfrà es soluciona mitjançant una tribuna que ocupa els dos pisos, amb interessants vidres acolorits. Les obertures dels pisos són balcons amb barana de ferro i emmarcats a la part superior per motllures amb decoració floral. L'acabament de l'edifici és recte amb estilitzats frontons d'arc amb palmeta centrada. A la façana que dóna al carrer Sant Gaudenci hi ha una galeria coberta amb un gran finestral de forma arrodonida. La casa, encàrrec de l'indià Manuel Planas i Carbonell (1854-1936), va ser una reforma total d'una construcció anterior -del 1881, com indica la dovella de la porta d'entrada- que es va fer el 1908 en estil modernista. La seva autoria ha estat controvertida; tradicionalment atribuïda al mestre d'obres Gaietà Miret i Raventós, a l'Arxiu Històric de Sitges es conservà un projecte signat per l'arquitecte Josep Pujol i Brull. És possible que per algun motiu el mestre d'obres Gaietà Miret s'encarregués de dur a terme el projecte original de J. Pujol.

MONUMENT DR. ROBERT

El monument al Doctor Robert és una estàtua a la vila de Sitges (el Garraf) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya creada per l'escultor Josep Reynés. El monument públic dedicat al Doctor Robert (Bartomeu Robert i Yarzábal) està situat a la plaça de l'Ajuntament, prop de l'església parroquial, enmig d'una petita enjardinada aïllada del carrer per una reixa de ferro; consta d'un pedestal de pedra acabat en cornisa, damunt del qual hi ha la figura asseguda del Dr. Robert, realitzada en pedra calcària. La simplicitat del conjunt només s'altera al pedestal, on elements de decoració floral emmarquen un text escrit amb lletres de tipus modernista que diu "La vila de Sitges a son fill predilecte Dr. Robert". El monument va ser erigit per subscripció popular com a homenatge a Bartomeu Robert (1842-1902), alcalde de Barcelona, que fou declarat fill predilecte de Sitges el 1899. El va realitzar l'escultor Josep Reynés. La inauguració va fer-se el dia 23 d'agost de l'any 1907.

SANT BARTOMEU I SANTA TECLA

Sant Bartomeu i Santa Tecla és una església parroquial del segle xvii amb nombroses modificacions posteriors. La seva figura asimètrica, en un turó que presideix la platja és una de les imatges més característiques de la vila garrafenca de Sitges. Es tracta d'un temple barroc de tres naus amb volta de punt rodó reforçada per nervadures. Aquesta església és del segle XVII, i se situa en el mateix lloc que ja havia acollit dues esglésies anteriors, una de romànica i una de gòtica. La construcció s'inicià el 1665 i l'església va ser beneïda el 18 de juliol del 1672. Un dels dos campanars, la torre del comunidor, és dos anys posterior; el 1868 s'hi van posar les campanes i el rellotge de la vila, un cop enderrocada l'antiga Torre de les Hores del carrer Major. Al segle XIX es van fer novament obres d'importància: entre 1854 i 1856 es construí la capella del Santíssim i el 1868 es reformà el segon campanar, de planta octogonal.

CANÓ DEL BALUARD

Rèplica del canó feta a base de silicona i fibra de vidre. Rèplica per mantenir la imatge patrimonial del casc antic i per assegurar la conservació de la peça original, que s’estava fent malbé per la corrosió del mar. L’Ajuntament va cedir l’original en dipòsit a Museus de Sitges per a la seva conservació. Aquest és un dels sis canons de la bateria del Baluard de Sitges que el 27 abril 1797 va sostenir un llarg combat amb dues fragates angleses que volien capturar quatre embarcacions mercants ancorades a la platja. Després de quatre hores de canonades les naus angleses es van retirar, derrotades, sense aconseguir el seu objectiu.

PANORÀMIQUES.

Panoràmiques del Club Nàutic de Sitges.

LA SIRENA DE PERE JOU

Pere Jou va començar a confeccionar La Sirena el 1955, quan la va modelar en guix. Quan l'escultor va morir, el 1964, un grup d'intel·lectuals de Sitges van promoure una subscripció popular, que va permetre la fosa de la peça en bronze per a la posterior instal·lació, sota la Punta. Des de fa dècades, La Sirena és una de les escultures més emblemàtiques de Sitges.

SANTIAGO RUSIÑOL I RAMÓN CASAS

Dues estàtues a mida real dels pintors Santiago Rusiñol i Ramon Casas. L'obra va ser realitzada l'any 2011 per l'escultor Ramon Coll. El conjunt escultòric està format per tres peces, dues d'elles representen als pintors modernistes Rusiñol i Casas i la tercera està formada per un cavallet de pintura on s'ha gravat un text escrit per Santiago Rusiñol descrivint els sentiments que alberga per Sitges i les gents de la ciutat. Les figures no tenen pedestal, mesuren 1,85 metres (Rusiñol) i 1,75 metres (Casas) i propicien l'apropament i la proximitat de la gent que passeja pel lloc. Com a curiositat, aquest és l'únic monument dedicat a Ramon Casas, una de les figures del modernisme català. Tots dos pintors van passar llargues estades a la ciutat participant en les jornades modernistes de l'època (a la fi de segle XIX)

LLACUNA DE LA RIERA DE RIBES

La desembocadura de la riera de Ribes es localitza al municipi de Sitges. Es tracta d’un espai limitat per la platja, el límit urbà de Sitges i els terrenys d'un camp de golf. En aquest espai la riera de Ribes forma una petita llacuna d’1,5 hectàrees on es barreja l’aigua de la riera i el seu aqüífer amb l’aigua de la Mediterrània. Es tracta d'un petit espai litoral que té l’interès de trobar-se al mig d’una de les principals rutes de migració d’ocells de l’Europa occidental a l’Àfrica, fet que el converteix en una zona de refugi i de pas important. La llacuna ha experimentat una forta degradació, a conseqüència de l'elevada freqüentació humana, l'abocament de deixalles i uns usos invasius i inapropiats dels marges de la llera. S'hi havia citat herbassars de Ruppia, però actualment la contaminació de les aigües impedeix el desenvolupament de comunitats d'interès. Als marges de la llacuna hi ha jonqueres de Juncus acutus (hàbitat d’interès comunitari 1410 "Prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi)") i petites restes de salicornar, molt empobrides. A la platja, formada per un codolar, hi prospera l'hàbitat 1210 "Vegetació anual colonitzadora dels codolars litorals rics en matèria orgànica", molt degradat també per l'elevada freqüentació. Pel que fa a la fauna, es coneixia la presència de peixos d’estuari (llises, etc.), però la barrera de còdols que actualment separa la llacuna del mar impedeix la viabilitat de les poblacions. Pel que fa als ocells, constitueix en el principal element d'interès de l'espai. S’observen, sobretot en èpoques de pas, nombroses espècies de zones humides (corriols, anàtides,etc.). L’estat de degradació d’aquest espai és notori (deixalles, runes, infraestructures diverses als marges, etc). Així mateix, la pressió turística dels voltants condiciona el potencial ecològic que aquest podria tenir.

FOTOGRAFIES

SENYALITZACIÓ

Xarxa de senders i camins del Garraf. Punta de les Coves.

PUNTA DE LES COVES

PUNTA DE LA DESENROCADA

Aqui es troba la platja de l'home mort, platja gay de Sitges desde 1930.

PUNTA GROSSA

FOTOGRAFIES

PUNTA LLARGA

BUNKER DE PUNTA MABRERA

El búnquer de Punta Mabrera, situat a la platja de Sant Cristòfol, és una de les dues construccions defensives senyalitzades al municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf-Barcelona) a la regió del Penedès. Durant la Guerra Civil, la ciutat va comptar amb nombroses posicions defensives utilitzades per vigilar la costa davant un hipotètic desembarcament de les tropes franquistes.

ERMITA DE SANT CRISTÒFOL

Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú és una ermita de Vilanova i la Geltrú (Garraf) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. L'ermita de sant Cristòfol es de planta de creu llatina i absis rectangular. La nau, els braços del creuer i absis estan coberts amb volta de canó i llunetes cegues i arcs torals. Al creuer trobem una volta de quatre punts. A sota del cor trobem el nàrtex. El campanar és de cadireta i d'una sola arcada. A cada lateral hi ha cossos adossats que consten de planta baixa i planta pis. Aquests estan connectats amb l'ermita i fan les funcions d'habitatge i sagristia respectivament. Tenen coberta a dues vessants. Les parets de càrrega són de pareda comú. La façana principal té una porta central d'arc rebaixat i brancals de pedra. Al damunt d'aquesta trobem un petit rosetó. La teulada presenta un ràfec de teula. Les obertures laterals corresponen a l'habitatge, hi ha un balcó suportat per mènsules i finestres. Hi ha una imatge de sant Cristòfol de mosaic a trencadís

FAR DE SANT CRISTÒFOL

El Far de Sant Cristòfol és un edifici de Vilanova i la Geltrú (Garraf) protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Seu actual del Museu de la mar que acull una sèrie d'objectes relacionats amb el mar i els seus homes, l'arribada de les barques i l'arranjament de les xarxes. En aquest lloc hi va haver un far més petit construït el 1866. L'actual es va construir en 1905. Té una alçada de 21 metres i la seva llum abasta una distància de 33,5 milles. Durant la guerra civil va romandre apagat. Es tracta d'un far de costa de senyals lluminosos de freqüència 8". La farola és de planta circular i alçat troncocònic de carreus de pedra. El coronament és una balconada circular de major radi que la base i suportada per carteles, acabada amb barana de ferro. La torratxa és cilíndrica de ferro i vidre coberta amb cúpula semiesfèrica i cupulí metàl·lics coronats amb la rosa dels vents. A l'interior trobem una escala de cargol amb graons i eix de pedra. Hi ha dues plataformes metàl·liques. Les parets són de carreus de pedra calcària.