Camí de Ronda de Roses des de la platja de l’Almadrava a la Platja de Cala Rostella

Platja de l’Almadrava

El seu mig quilòmetre de fina sorra daurada i les seves bones infraestructures converteixen l'Almadrava en una de les platges amb més èxit del municipi gironí de Roses. Es tracta d'l'últim arenal que trobarem al sud de Cap de Creus, just abans d'endinsar-nos a la zona de la Reserva Natural. Protegida de vent de la Tramuntana, ha estat reconeguda amb les certificacions europees EMAS i ISO 14001. El seu nom procedeix de l'antiga tècnica amb xarxes que s'utilitzava per capturar tonyines, tal com es feia en aquesta població catalana des del segle XVI fins ben avançat el segle XX. També es coneix popularment a aquesta platja com Canyelles Grosses, per ser de major grandària en comparació de la cala propera anomenada Canyelles Petites. A la platja de l'Almadrava s'arriba seguint la carretera que passa per davant del port local, i continuant fins arribar a l'aparcament. També es pot accedir a l'autobús urbà o donant un bonic passeig pel camí de ronda que va des de Roses fins a la cala Montjoi.

Panorámica

Panorámica

Panorámica

Panorámica

Panorámica

Panorámica

Punta Falconera

La Punta Falconera és un dels paratges més emblemàtics del municipi de Roses. Té una superfície de 316.355,56 i un ampli tramat de camins i caminets, un total de 29, els quals es concentren principalment a la part més meridional. Aquest cap és el punt més meridional de la península del cap de Creus i separa les dues costes de Roses: la badia de Montjoi i les cales de Canyelles Grosses i Canyelles Petites. L'acció del mar i del vent han fet que tingui una costa sorrenca a la banda est i, en canvi, rocallosa a l'oest, presidida pel cap Norfeu. S'anomena així perquè des de sempre ha estat hàbitat de falcons i xoriguers. A més, l'erosió ha donat a la seva roca granítica gneisificada una semblança al cap d'un falcó. La gran riquesa natural - tant terrestre com marina- li confereix una bellesa extraordinària i un tractament especial, en estar integrat dins del Parc Natural de Cap de Creus. El seu estratègic enclavament, des d’on es dominen les aigües entre les Illes Medes i Norfeu, ha motivat el seu ús històric com a punt de guaita i vigilància del trànsit marítim. Fruit d'aquest ús, hi ha tota una xarxa subterrània de galeries i passadissos que surten a la superfície a través de búnquers, on es poden veure les sales de les bateries de tir i els forats per on sobresortien els canons. Actualment els búnquers de Falconera formen part del patrimoni rosinc.

Cabana de pedra

Panorámica

Cap a l’esquerra veiem la Cala de Lledó

Font del lledó

La font del Lledó o Lladó és una deu d'aigua dolça que raja amb abundor, que probablement va ser urbanitzada quan es va construir el mas Romà, a pocs metres de la font i actualment en runes. El brollador es troba encastat en un carreu de marbre blanc que està decorat. Els relleus originals, avui molt esborrats, són tres rodones i a la tercera hi ha inscrita una data, probablement la de la seva construcció: Dia 9 de Juliol de 1858. Actualment aquests relleus es troben força degradats. Durant l'any 2015 i dins el context dels treballs d'arranjament del camí de Ronda s'ha fet una neteja a fons de l'espai que ocupa aquesta font que ha comportat una desbrossada de l'esplanada i la restauració dels murs de tancament ja que presentaven un estat de conservació dolent. També s'ha actuat en la canalització de la font fent un petit embassament per tal que la fauna de l'entorn tingui un abeurador natural i també s'ha actuat en el desaiguat, per tal de no malmetre el penya-segat.

Platja nudista

Cala Rostella

Platja Cala Rostella

Platja Cala Murtra (nudista)

Bunquers

Búnquers (Punta Falconera) Els búnquers de Roses van ser construïts entre l'any 1945 i 1946 com a resultat del pla de fortificacions impulsat pel General Franco, conegut com Línea P o Gutiérrez, per prevenir una possible invasió aliada de l'eix pirinenc durant la Segona Guerra Mundial. D'entre els búnquers més importants al municipi destaquen els que hi ha a Punta de Falconera. Des d'aquest cap es té el domini visual de tot el golf de Roses i per tant és un punt d'interès estratègic, fet que comportà que se'n fes ús com a punt de guaita i de vigilància del trànsit marítim. Els búnquers estan formats per una galeria d'accés de 30 metres, de 1.5 m d'ample per 2 d'alçada en el seu primer terç i 3.40 m a la part final abans de girar cap el sud i guanyar amplada (2.20 m) fins trobar 2 cambres laterals. Tot seguit arribem al polvorí, una sala de 11 x 14 m subdividida en quatre dipòsits on s'emmagatzemava la munició comunicada per dos passadissos laterals, d'1.5 m d'amplada i 8 m de recorregut, amb la peça on era emplaçat el canó, de planta circular i 7.3 m de diàmetre. A la part sud-oest del polvorí unes escales permeten baixar a una galeria inferior de 9,5 m d'ample per 1.8 d'alçada que després de 13 m permet accedir a la sala del canó per pou de servei situat sota el muntatge de suport.

Panorámica

Escales

Unes de tantes escales de pujar i baixar que hi ha en tot el camí