Camí de l'Óssa: Llac d'Engolasters – Vall del Madriu – Collada de Pessons – Vall d'Ensagents – Llac d'Engolasters

El Camí de l'Óssa és la primera travessa de muntanya circular, permanent i controlada del Principat d'Andorra.

En general el camí segueix el GR-11 fins al Refugi de l'illa on agafem el GR-7 fins a la Collada de Pessons. Allí començarem a seguir un altre camí senyalitzat amb marques circulars roses. En general, està tot molt ben senyalitzat, amb cartells recurrents i marques de pintura a la vista.
Nosaltres vam realitzar la ruta en 3 etapes, ja que el primer dia vam començar per la tarda. Ara bé, es pot fer en dues etapes, fent nit al refugi de l'illa.



Etapa 1 (6,87km; +572m/-216m):

A diferència del camí organitzat, que comença a Encamp, nosaltres vam començar en un dels pàrquings a la vora del Llac d'Engolasters (cota 1650m). Allí comencem a seguir el GR-11 en direcció el Coll Jovell. Passat el coll ens endinsarem al tram final de la Vall del Madriu, que cal recordar que és Patrimoni de la Humanitat en la categoria de paisatge cultural.

A la vall passarem primer pel costat de les Bordes de Ràmio, i fent desnivell progressivament, sense carregar cames, passarem pel costat del refugi de Fontverd (cota 1875m). En aquest hi ha una font amb aigua (una circumstància que en general no ens suposarà cap problema, ja que hi ha força punts de disponibilitat d'aigua). En aquest punt, vam seguir avançant ja que encara teníem hores de sol, tot i que inicialment fer nit en aquest refugi era la idea que teníem.

Vam arribar fins a la Cabana de la Farga (cota 2000m), a més o menys 1 quilòmetre i mig, amb el Riu Madriu ben a la vora.



Etapa 2 (13,02km; +1034m/-600m):

Passada la Cabana de la Farga seguim ascendint poc a poc per la vall, acumulant desnivell positiu sense massa esforç. Passarem pel costat del Refugi del Riu dels Orris (cota 2230m). A partir d'aquí el pendent augmenta lleugerament, aconseguint més desnivell a poc a poc.

Passarem per algunes zones planes on trobarem l'Estany de la Bova i després l'Estany Rodó, des d'on ja tindrem a la vista el Refugi de l'Illa (un refugi que quan hi vam passar nosaltres, Juliol del 2016, estava en fase de remodelació per a ser un refugi guardat). En aquest refugi tornarem a tenir aigua disponible, i aquí, a l'Estany de l'Illa (cota 2480m), canviarem el GR-11 per el GR-7 i acararem la pujada per a la collada de Pessons (+300m en 2km).

A la cota 2780m si seguim estrictament el GR-7 i no pas el track disponible, passarem pel costat del Pic de Pessons (2864m d'alçada) on podrem fer una de les fotografies de rigor.

Aleshores seguirem el GR-7 fins a la Collada del Pic de Pessons on el GR se'n va cap abaix a la nostra dreta, i nosaltres seguirem avançant seguint les marques roses circulars. Les seguirem fins a la Collada del Pic d'Ensagents. En aquest tram avancem per la carena del Circ de Pessons des d'on podem gaudir d'unes vistes espectaculars.

Arribats a la Collada del Pic d'Ensagents, vam fer un tram alternatiu per pujar el Pic d'Ensagents (2857m d'alçada). És un camí d'anada i tornada, i seguirem les fites que anirem trobant. No és un tram difícil, que es pot fer sense motxilla (ja que tornem pel mateix camí). Alternativament, una proposta diferent al track, és que aquest pic no sigui d'anada i tornada, sinó que enllacem per la carena fins a l'Alt del Griu (2875m d'alçada) i allí seguim pels camins per baixar al Refugi d'Ensagents (seguint les senyalitzacions). Ara bé, aquest tram que no vam fer, podria ser qualificat de Difícil (i no pas moderat, com és el conjunt de la ruta), ja que es un tram escarpat, amb grimpades i zona de ventades.

Nosaltres, però, vam tornar a enrere fins on havíem deixat les motxilles, i vam seguir les marques roses circulars. Aquí ens queden 2 quilòmetres on farem un descens de -400m fins a arribar al Refugi d'Ensagents (cota 2420m). És una baixada que carregarà molt els genolls.



Etapa 3 (13,82km; +232m/-1034m):

Passat el Refugi d'Ensangents baixarem tota la Vall d'Ensagents, sense cap mena de problema per perdre's, seguint les marques roses. El camí serà fàcil i arribarem fins a la carretera. Poc després de creuar-la, anirem en direcció a les Bordes del Rigoder (cota 1920m) i estarem atents a desviar-nos cap a l'esquerra abans d'arribar a les bordes.

Aquí comença un tram on, sincerament, trobo que els camins són una mica desdibuixats, amb alguna marca rosa esporàdica, i que vam seguir fixant-nos més en el track GPS que no pas seguint indicis visibles. Seguirem l'anomenat Camí dels Solans, que fa força baixada i carrega els genolls, fins a la desviació on seguirem el Camí de la Canal. Avançarem fins a fer un petit tram de carretera (Carratera dels Cortals) fins a l'inici del Camí de les Pardines. La màgia de l'alta muntanya ja s'ha esfumat, i seguirem aquest tram de camí turístic, sense possibilitat de pèrdua, fins al Llac d'Engolasters, inici i final d'aquesta ruta.




S'ha de dir que es pot trobar tota la informació a: http://www.camidelossa.com/. També que nosaltres vam fer el camí a l'estiu i que a la primavera i la tardor s'ha de tenir en compte la presència de neu a cotes superiors. Estar atent a la previsió del temps és cabdal a l'alta muntanya.