CAMÍ DE LA RETIRADA: Molló, Esg. Sta. Cecília, Pont Can Fumat, Casilla Carrabiners, Coll Prugent, Coll d'Ares, Prats de Molló

NOTA: Aquesta informació, que fa referéncia als “Camins de l’Exili, de la Retirada o del Contraban”, juntament amb altra de mes extensa i específica, es pot trobar a la web de l’Ajuntament de Molló, que diu:

Anomenem “Camí de la Retirada o de l'Exili” qualsevol de les rutes que seguiren els exiliats, tant civils com militars, per creuar la frontera en direcció a França. Per això es pot dir que hi hagué molts “camins de la Retirada o de l'exili”, alguns més transitats i altres menys.

Al terme de Molló hem optat per senyalitzar:

1. Camí de la Retirada de Molló a Prats de Molló per Coll d'Ares.

2. Camí de l'Exili de Molló a Espinavell i La Presta per Coll Pregon.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

EL NOSTRE RECORREGUT, fet el 05/07/2023 es lineal i del mateix, cal destacar l'espectacular baixada que es fa del Coll d'Ares fins a Prats de Molló, tot seguint el Camí de la Retirada, per un sender preciós i còmode.

Ha començat a Molló (WP 01), segueix per Carrer de Sant Sebastià, Plaça Major i Carrer de l’Església, passa per l'Església de Santa Cecília (WP 02), baixa fins a l’entorn de Can Fumat (Pont, Mas i Oratori), on creua el Riu Ritort (WP 03 i WP 04) i segueix per la dreta, poc mes endavant creua el Torrent de la Ginestosa (WP 05) i va pujant per un frondós Bosc (WP 06), per mes endavant arribar a la Casilla dels Carrabiners (WP 07), d’on ja segueix mes planerament, passa per la Quera de Boc, pel Coll Prugent i després d’un tram mes costerut, arriba a el Coll d'Ares (No hi tinc WP), d’on comença a baixar direcció a Prats de Molló, aviat trobem un grup de bestiar, no massa predisposat a fer-nos pas, mes avall creuem la carretera (WP 08). Fem una petita marrada seguint uns metres la pista, tornem enrere per agafar el sender correcte i seguim baixant, els prats estan herbats i verds, el bosc es frondós i net i el sender, es còmode i amb trams de força i florida vegetació, (WP 09, WP 10 i WP 11), mes avall agafem un trencall a l’esquerra (WP 12), pel que seguim baixant, trobem algun tram mes pedregós i acabem la baixada creuant el pont sobre el Riu Tech i arribant al poble de Prats de Molló (WP 13).

ORIENTACIÓ: Es van trobant senyalitzacions i el pas es fàcil de seguir. Amb tot i per si hi ha algun dubte, no està per demes portar l'ajuda del GPS.

DADES COMPLEMENTARIES: Reprodueixo informació trobada en diferents fonts, referent als camins de l’Exili, de la Retirada i de l’Estraperlo.

El terme de Molló té tres vies principals d’escapament per travessar la frontera, ”la carretera del coll d’Ares”, que ja estava operativa l’any 1939, però que no acabava d’arribar al punt fronterer, ”l’antic camí que anava de Camprodon fins al coll d’Ares, passant per la Casilla dels carrabiners” i el ”Camí d’Espinavell al coll Pregon”.

A l’inici de la Guerra Civil espanyola, com que tots els passos fronterers estaven molt vigilats, la majoria de camins amagats entre muntanyes foren molt utilitzats, per exemple pels capellans, que havien de fugir dels comitès locals. També van fer servir aquests corriols alguns empresaris, desertors, gent benestant i gent afí al moviment nacional, tant de la comarca com de fora, molts dels quals, un cop a França, es dirigien a la frontera d’Irun, per on entraven novament a l’Espanya controlada pels franquistes. Amb la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, va començar el que, actualment anomenem la Retirada. Centenars de milers de persones van fugir de les tropes franquistes en direcció a la frontera francesa. Entre finals de gener i principis de febrer de 1939 van passar per la vall de Camprodon aproximadament unes 100.000 persones.

En una Espanya franquista immersa en plena postguerra i amb escassetat de material i d’aliments, arribà el torn dels contrabandistes. Els habitants de la vall, aprofitant el coneixement del territori, passaven a França per fer compres i revendre-les, posteriorment, a la comarca. Alguns ho feien per necessitat, però d’altres s’enriquiren mitjançant aquesta pràctica coneguda com estraperlo.

Durant la Segona Guerra Mundial, foren utilitzats assíduament pels jueus que fugien de l’alemanya nazi, que solien arribar fins a Prats de Molló o la Presta, d’on emprenien els darrers quilòmetres fins a la frontera espanyola, on ja els esperava algun dels passadors de la zona que els feia de guia, d’aquesta manera, evitaven la vigilància fronterera tant dels alemanys com del règim franquista. Acabades la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, aquests camins es van seguir utilitzant, encara, durant molt de temps.

Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, els maquis, grups armats que s’oposaven a la instauració del règim franquista, també utilitzaren aquests passos de muntanya fronterers.