Calzada de los Blendios: Alar del Rey - Aguilar de Campoo

(Quan anem a caminar, ens podem aturar per observar plantes, flors, arbres o qualsevol ésser de la natura que ens crida l'atenció, també ho podem fer per prendre alguna cosa en algun poble que trobem pel camí, com també aprofitar per fer un tomb i conèixer els racons d'aquest poble. Fins i tot, agafem alguns camins que no semblen que siguin els que tocaria agafar si per algun motiu ens motiva fer-ho. Dit això, si alguna persona segueix el nostre camí, que ho tingui en compte, i més si veu que el track fa moviments estranys. Vinga, a seguir fent camí!)

Avui comencem a fer camí per la Calzada de los Blendios. La nostra idea era començar aquesta primera etapa des de Mave, on hi ha parada de tren -cal tenir en compte els horaris de tren de la província de Palència per planificar i no endur-se sorpreses-, però ens animem a baixar a Alar de Rey de manera improvisada perquè volem conèixer el naixement del Canal de Castilla, tota una troballa que potser algun dia valdria la pena de descobrir més a fons.

Un cop observat amb calma el Canal de Castilla, que neix a la confluència amb el riu Pisuerga, comencem a fer camí entre aquest mateix riu i les vies del tren. El riu Pisuerga, de fet, ens l'anirem trobant al llarg del camí.

L'etapa d'avui ja ens permet començar a treure el cap per petits pobles amb la seva església romànica, una de les essències d'aquestes terres. Un altre tret essencial és la gran quantitat d'aus que podem anar veient al cel, esdevenint quelcom que ens deixa amb la boca oberta cada vegada que, per exemple, veiem una àguila rere l'altra volant per damunt nostre. Així doncs, només ens queda deixar-nos endur per tot allò que vagi apareixent pel camí. (Ens manca encara acabar de descobrir quines àguiles són, ja que des de la llunyania no era pas senzill.)

Pel que fa al camí en si mateix, esdevé per molts trams de pista, combinats amb altres trams de carretera, per sort sense gairebé trànsit. No obstant això, nosaltres, després de Mave, en lloc de seguir les fites cap a Aguilar de Campoo, ens desviem per anar a cercar una via directa cap al càmping on ens allotgem, i això comporta fer camí pel lateral d'alguna autopista força més transitada. Improvisar, de totes maneres, fa que acabem trobant-nos enmig d'un paratge boscós per on acabem arribant al nostre destí.