Calanques: Roche Percée, Sugiton, la Lèque, Oeil de Verre, Cheminée du Diable, Col Candelle, Cap Gros, Mont Puget

Segona de les rutes per les Calanques. Aquesta vegada anem a rodejar la Grande Candelle, un dels cims més emblemàtics de les Calanques, i pujarem al Mont Puget, el punt més alt. Passarem per la Calanca de Sugiton, probablement una de les més maques, i farem alguns passos equipats amb escales o grapes com el de l'Echelle, l'Oeil de Verre, i la grimpada de la cheminée du Diable. Com sempre, les fotos complementen l'explicació.

- Comencem anant a veure les primeres llums del dia al mirador que hi ha sobre la calanca de Sugiton, amb la taula d'orientació.
- Pugem per un corriol al proper cim del Crêt de Saint-Michel, baixem pel corriol de l'altre costat que va creuant terreny tarterós fins agafar el camí (sender marcat) de sota.
- Abandonem aquest camí quan surt un corriol cap a la dreta i avall per anar a la Roche Percée, una foradada ben maca. Aquí podríem tornar enrere remuntant el corriol fins a tornar al camí marcat, o bé fer com al track i seguir el rastre sota la paret fins trobar un punt on aquesta perd inclinació i ens permet grimpar per anar a trobar el camí, estalviant així una mica de remuntada doncs el camí ha anat també perdent desnivell per sobre nostre mentre recorríem les parets.
- Trobarem un pas equipat amb cadenes, senzill.
- Creuem el Cap de Sugiton per canviar de vessant, i poc abans de la Calanque de Sugiton trobarem el Pas de l'Échelle. Es tracta d'una escala metàl·lica que permet baixar uns 4 o 5m totalment verticals.
- Hem arribat a la Calanque de Sugiton, indret preciós i més sense cap altra persona. Recorrem una mica els voltants de la calanca per on està permés, doncs algun corriol està vallat per conservació de la vegetació.
- Ara toca remuntar per anar a buscar el camí que passa sobre la Falaise des Toits. Portem varios tracks, i un d'ells agafa una drecera (waypoint) que ens permet estalviar una bona volta per enllaçar-lo. A canvi, remuntarem un petit corriol de terreny tartera.
- Seguim la Falaise des Toits, ara de nou perdent desnivell cap al mar. Estem atents a quan un corriol surt a mà dreta i baixa en fort pendent, és la desviació (opcional!) cap a la Lèque. El corriol és senzill, però els últims tres-quatre metres són una desgrimpada bastant dreta. Aprofitem un parabolt que hi ha dalt de tot per passar el cordino que portem, agafant-nos a ell i donar una mica més de seguretat al pas mentre desgrimpem. També vaig provar a fer el pas en pujada, bastant més senzill.
- Ens trobem a la Lèque, un replà de roca gairebé a nivell de mar amb una bauma enorme, i una zona de caos de grans blocs. Per sortir, si no volem tornar enrere, cal recórrer aquesta "platja rocosa" fins a l'altre extrem, superar un petit flanqueig d'un esperó, i després grimpar un tram senzill per recuperar el camí que havíem abandonat.
- Seguint ja les marques del camí, torna a tocar pujar (és una ruta muntanya russa!) i ens trobarem el famós Pas de l'Oeil de Verre. Es tracta d'un tram equipat amb grapes i cadenes, bastant senzill si no es té vertigen. Abans de pujar l'última cadena, cal mirar a la paret i veurem d'on li ve el nom al pas: ens observen! :)
- Superat el pas, seguim pujant, fort pendent. Trobarem algunes desviacions cap a rutes d'escalada, nosaltre sempre per les marques que hem anat seguint fins ara i amunt per la canal. Al final de tot, poc abans de sortir de la canal, hi ha el pas de la cheminée du Diable. Un pas bastant dret, però amb molt bones preses tot i que bastant pulides. Seguint les marques trobem els millors passos, potser seria un II pulit. Coincidim amb un grup que baixava, ells van instal·lar un ràpel a l'arbre que hi ha just dalt del pas. Després encara trobarem un pas d'un metre i mig més de grimpada, però més senzill, i arribem tot seguit al GR.
- Aquí haurem acabat els passos complicats del dia. A canvi, les parets que fins ara ens han ofert bona protecció del fort vent que bufa aquest dia (el típic mistral de la zona) ja no hi són, i el vent fa molt la guitza...
- Sense desanimar-nos, pugem pel GR fins al Col de la Candelle, als peus del mític cim de la Grande Candelle, i amb visió perfecta a l'Arête de Marseille, una de les seves rutes d'escalada més típiques. Busqueu imatges del "Pas Rébuffat" a la Grande Candelle, i veureu per què té tanta fama aquesta aresta ;) No vam tenir la sort de veure cap cordada en acció, cosa lògica donat el fort vent. Tampoc ens plantegem ni tan sols explorar la pujada "normal" a la Grande Candelle que segons un llibre (una mica antic) que tenim la califica de III grau, i passa per un sistema de canals i vires prop d'on s'instal·len típicament els ràpels de baixada del cim.
- Tornem pel GR desfent un tram. Descartem l'opció més llarga que consistia en recórrer les Falaises de Devenson fins al seu final abans de pujar al Cap Gros, i pugem directament per un trencant marcat amb pintura.
- Seguim ara tota la carena mentre lluitem contra el vent, per passar pel Cap Gros i arribar al cim del Mont Puget.
- Uns metres al nord del cim, hi ha una baixada per una marcada canal, molt estètica entre grans gendarmes. La canal ens deixa a la pista, que ja seguirem (excepte una petita drecera d'un corriol pel bosc) fins al cotxe.

En aquesta ruta, a diferència de l'anterior, no ens acompanyarà la gossa, principalment pel pas de l'Échelle ja que són uns 5m de vertical en baixada i sense opció alternativa per a ella. Per la resta, crec que amb el cordino i tibant una mica de l'arnès els hagues fet, i més tenint en compte que es fan de pujada tal i com hem dissenyat el track.

HORARI (molt poques i curtes parades degut a vent, total unes 6h)
Hora inici: 08.30
Crêt St-Michel: 09.00
Roche Percée: 09.20
Calanque Sugiton: 10.00
Pas de l'Oeil de Verre: 11.30
Cheminée du Diable: 11.50
Col de la Candelle: 12.10
Cap Gros: 12.45
Mont Puget: 13.15
Hora final: 14.15