Cabrils-Ermita Sant Mateo - Cabrils

Cruilla

Cruilla cova

La Cova de la Granota

Enterrament prehistòric situat sota un gran bloc granític i format per dues cambres diferents nivells, on van ser enterrats un total de sis individus. L’aixovar funerari que s’hi trobà és el més complet que s’ha trobat en aquesta zona, format per un bol de ceràmica, dues plaquetes, una dena de collaret de variscita i un conjunt de puntes i làmines bàsicament de sílex. Cronologia: Prehistòria, 5500-1800 aC

Roca d' en Toni

És situat als peus del Turó d'en Rumpons anomenat també Roca d'en Toni, segurament pel fet que el propietari dels terrenys era el pastor Toni Puig, segons consta en registres del segle xix. Es tracta del megàlit més conegut de la comarca del Maresme. És un sepulcre de corredor evolucionat, del tipus petita galeria catalana, amb planta quadrangular i corredor de lloses de granit. Conserva una bona part del corredor i tota la cambra, coberta per una sola llosa enorme. Actualment, no queda res del túmul ni del cromlec, però cap al 1920 encara n'hi havia vestigis. Els historiadors el daten del període calcolític, entre els anys 2200 i 1800 aC

Font de Sant Mateu

Rep el seu nom de l'ermita que hi ha a prop. La seva aigua prové d'una mina i es recull en una gran bassa (la Bassa de Sant Mateu) davant de la font. El broc està en una fornícula deprimida, amb una imatge del sant en ceràmica vidriada al damunt. La seva aigua es considerava molt digestiva i sovint la gent pujava a estar-s'hi una estona bevent després d'un àpat copiós. Actualment raja molt poc o gens, encara que els entesos creuen que amb una neteja de la mina tornaria a rajar sense problemes. De fet, a la bassa sempre hi ha aigua i sovint presenta indicis d'haver vessat a terra, fet que demostra que l'aqüífer encara no està esgotat.

Ermita Sant mateu

L'ermita de Sant Mateu del Bosc pertany al municipi de Premià de Dalt, a la comarca del Maresme. Corona el punt més alt de la serra de Sant Mateu. La capella és situada a uns 500 m del mas de Can Riera i, a tocar, hi ha la casa on visqueren els ermitans als segles XVI i XVII, i després una família de guardians. La capella i la serra són citats per primera vegada en documents dels anys 993, en l'empenyorament de terres de Borrell al bisbe Vives i del 1075. Al llarg dels segles XI i XII la capella surt esmentada en afrontacions de vendes de terra. L'any 1401 se l'anomena Sant Mateu del Bosc i, en una visita pastoral del 1498 hi ha constància que es trobava en ruïnes i se'n demanava la reconstrucció

Mirador de la Cornisa

Ubicat al peu de la pista carenera -eix principal de circulació que travessa longitudinalment el Parc -, aquest mirador natural va ser ampliat i consolidat mitjançant plataformes de fusta tractada i tanques de protecció. Aquest espai de descans i de mirador privilegiat a peu de Sant Mateu, està habilitat amb bancs, amb suport d'aparcament de bicicletes, paperera i aparcament de vehicles. També hi ha un rètol panoràmic que ubica amb els topònims corresponents els turons i cims que envolten aquest punt de visió tant del Maresme i Barcelonès com dels Vallès Oriental i Occidental. Des d'aquest punt es pot observar la muntanya de Montjuïc i la del Tibidabo, la Conreria, la vall de Teià i els turons a la banda vallesana, a més de poder-se albirar Montserrat, la Mola i Sant Llorenç del Munt. El mirador es va inaugurar al 2004.