Cabana dels Nans - Arte forestal - Font de l'Enrabiada - Font Teula - Presa, acueducto y forn de Ca l'Oliveró (la Garriga)

Estación de tren La Garriga (R3)

Refugio antiaéreo de la Guerra Civil 1936-1939

Cabana del Nans (I)

Cabana dels Nans (II)

Pozo y depósito

Dejar pista a sendero izquierda

Estructura cuadrada

Derecha rastro sendero

Arte forestal 1

Arte forestal 2

Arte forestal 3

Arte forestal 4

Arte forestal 5

Arte forestal 6

Arte forestal 7

Se sugue por pista 20 metros y sendero derecha

Cabaña pequeña

Derecha arriba rastro sendero

Derecha arriba rastro

Cabaña grande

La Muntanyeta (mirador)

Poste: sendero derecha

Depósitos agua modernos

Seguir de frente : ida pista / vuelta sendero

Distribuidor de agua de Ca l'Oliveró

El agua que aquí llega procede del cauce del Torrent de l'Enrabiada. Una tubería lleva el agua captada en una pequeña presa, que se visita mas adelante. Está bajo tierra, excepto en 2 puentes-acueductos que sirven para salvar dos pequeños torrentes. También se visitan. El principal destino del agua es una tubería que pasa bajo la pista hacia una gran balsa que está visible tras el vallado. Otro destino está muy limitado por una chapa, y el otro totalmente clausurado.

Derecha restos vallado

Font de l'Enrabiada

Texto de La Sitja del Llop-Revista del Montseny (2022) : Per aquesta zona, a prop del torrent, hi havia l’antiga font de l’Enrabiada, una agradable deu on fa un segle els garriguencs anaven a berenar i passar una bona estona. Una postal de Lucien Roisin és l’únic testimoni que queda d’aquesta font, però actualment dos garriguencs, l’Alfons i en Josep, l’estan recuperant.

Cabana de pedra seca

Font de la Figuera

Año 1905

Izquierda : ida y vuelta por sendero

Derecha sin sendero : seguir fitas

Mina Font de la Teula y de la Figuera

Font de la Teula

La balsa es visible asomándose al borde de la pista.

Izquierda : ida y vuelta

Incómodo inicio pero se sigue bien sin sendero.

Bassa de la Font de la Teula

Torrent de l'Enrabiada : sendero ida y vuelta

Presa de Ca l'Oliveró

Izquierda sin sendero (torrentillo)

Una reciente tala ha dejado el paso incómodo por ramas en el suelo. Pasar por donde mejor se pueda. Esta situación sigue a lo largo del recorrido de la tubería que seguiremos, con mayor o menor dificultad.

Puente-acueducto de Ca l'Oliveró (I)

A partir de aquí se sigue el trazado de la tubería. Hacia la presa llega un momento en que la vegetación no deja progresar.

Puente-acueducto de Ca l'Oliveró (II)

Este es mas estrecho y con ladrillos. Parece mas moderno que el primero. Aquí habrá que extremar las precauciones para pasar por encima, o alternativamente pasar bajando al torrentillo.

Entrada en sendero

Dejamos de seguir el trazado de la tubería.

Forn d'obra de Ca l'Oliveró

Resto de muro y mina

La mina continúa pocos metros y acaba en otro torrentillo de forma similar a ese lado. Es probable que muro y mina estén relacionados.

Pista tras corto tramo por rastro sendero

Font de Ca l'Oliveró

Actualmente desaparecida. Quedan vestigios y su mina oculta por la tierra. Texto de la web "Projecte Fonts del Montseny" : "També anomenada font de la Timba, no en el sentit del joc de cartes sinó del precipici (ja que estava al precipici dels camps de la masia). Aquesta era la font original de la masia de ca n’Oliveró, situada al torrent del mateix nom, per sota dels camps. Avui en dia de la font sols queda un tub llarg i rovellat, i dels marges es poden veure encara les estructures metàl·liques del registre de la mina. Si pot accedir fàcilment des del darrera de la fabrica abandonada SATI, ja que per allà hi ha un pont per sota el ferrocarril per desguassar el torrent de ca n’Oliveró. De fet, la font fou molt apreciada i conservada pels treballadors de la SATI, que si arribaven en un tres i no res a l’hora de l’esmorzar o del dinar per veure de la seva fresca aigua a l’ombra de la magnífic arbreda del torrent."

Pared de ladrillos en cauce

Se llega cómodamente por el cauce estrecho del torrente. El lateral del torrente está recubierto con piedras. El otro lado parece cubierto de tierra deslizada.

Balsa y lavadero de Can Torre de la Riba

Se llega sin sendero. Una sencilla teja en el borde orientada hacia el cercano torrente parece ser por donde llegaba el agua.

Sendero derecha

Puente ferrroviario sobre Torrent de Can Torre

Sendero izquierda

Basses de cànem de Can Queralt

Plàtan de Can Queralt

Font de Can Santa Digna

Texto de la web "Projecte Fonts del Montseny" : "El nom popular de la font és de Can Santa Digna perquè es trobava davant de la fonda que portava aquest nom. Actualment la vella i casolana fonda i la casa antiga ha desaparegut, però a la façana del modern edifici que l’ha substituït podeu observar una plafó ceràmic de com era l’antiga fonda. Al principi també rebia el nom de la font Vilanova. Es tracta d’una font d'estil modernista i de forma sinuosa, que juga principalment amb els colors blanc i blau. A la part superior hi podem observar un fanal de ferro forjat i a ambdós laterals una jardinera. Al centre de la font hi ha una representació geomètrica abstracta en la que alguns hi veuen un rostre, amb dos ulls en forma de botons ceràmics. A la part baixa una antiga aixeta de llautó encastada al frontal de trencadís blanc i blau deixa caure l'aigua a una pica semicircular. La font fou construïda l'any 1915 sobre el recorregut del Rec Monar, amb l'objectiu de facilitar l'accés i el repartiment de l'aigua potable a la Garriga. El seu dissenyador va ser l’arquitecte Manuel Raspall. Tot i això la construcció modernista es va fer sobre altra deu d’aigua que alguns estudis retrocedeixen fis al segle XIII. L'any 2015 es va portar a terme una restauració de la font, a càrrec dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament amb l'assessorament de l'arquitecte Lluís Cuspinera, estudiós de l'obra de Raspall. Els alumnes del curs ocupacional de restauració i reproducció de ceràmica modernista, que té com a professora Maruja Ventosa, van fet les rajoles. Les obres van consistir en restituir el paredat de pedra i la ceràmica, consolidar els ornaments de ferro forjat, recuperar la il·luminació original, canviar de lloc el portell de la companyia d'aigües i recuperar el basament de granit."

Font de Can Perrillo

Font del Nen Dachs

Texto de la web "Projecte Fonts del Montseny" : "La font podria haver estat situada propera a l’actual cantonada del carrer de la font del Nen i passatge Dachs. L’única evidència que resta de la font del Nen Dachs, i tot i així és una hipòtesis, és la petita construcció amb teulat a dues vessants, que és un repartidor d'aigües, útil per adjudicar a cada casa l'aigua contractada, mesurada per unes ranures en plomes (una ploma equivalia a 2000 litres per dia). Joan Hernandes Oliveres, bon coneixedor de la Història de la Garriga, afirmà en el seu moment que el carrer de la Font del Nen havia de tenir per nom Font del Nen Dachs. La família Dachs, antics terratinents, propietaris rurals de la masia de Blancafort del Molí, foren grans prohoms, entre els que destaquen varis alcaldes de la Garriga durant el segle XX, que tenen dedicats places i carrers."