Bordes d'Entremesaigües, Vall del Madriu [amb nens]

Bordes d'Entremesaigües, Vall del Madriu [amb nens]
David Soler, agost 2018

Recorregut pel tram inicial de la vall del Madriu que, junt amb les de Perafita i Claror, estan declarades Paisatge Cultural del Patrimoni Mundial per la UNESCO. En aquest cas anirem fins a Entremesaigües, un dels conjunts de bordes que es troben escampats per la vall, els quals han estat fonamentals en els usos agrícoles i ramaders tradicionals d’aquests paratges d’alta muntanya. L’excursió no té cap dificultat per fer-la amb nens, i si es desitja es pot allargar fins les bordes de Ràmio o més. Tots els camins estan ben arranjats i convenientment senyalitzats, als punts d’interès trobarem plafons informatius, i a més, passarem per dues fonts. Els temps que s’indiquen a continuació no inclouen parades.

L’aproximació la fem amb cotxe per la carretera de la Plana (CS101) que surt del punt quilomètric 1,5 de la carretera CS200 de les Escaldes a Engolasters. Hi ha poc espai per aparcar, bàsicament en un tram on hi ha uns magatzems i abans d’arribar al cementiri, entre els punts quilomètrics 7 i 6. Ja caminant, cal recular uns 200 metres per la carretera en direcció a Engolasters, fins que es troba el camí senyalitzat del Madriu, amb indicacions de senders GR i SL (wp 01, 5 min). Comencem a pujar a través d’un bosc de ribera ben fresc, per un camí empedrat i costerut. Als 20 min (15 des de la carretera), agafem a la dreta un camí que puja encara més decidit, en direcció a Perafita (wp 02). Indicat amb marques grogues. Als 30 min arribem als prats on hi ha la Borda del Boïgot, amb una font al costat , sota el camí (wp 03). Petit descans per hidratar-se i gaudir de la frescor de l’indret.

Seguim ascendint una bona estona per un tram que desborda frondositat fins que el pendent se suavitza i assolim la Passera de l’Hospital, sobre el riu de Perafita-Claror (wp 04, 1h 8 min). Persones i bestiar, antigament, hi havien de guardar quarantena abans d’entrar a Andorra procedents de Catalunya pels ports de muntanya. Travessem el riu per aquest pontet de fustes, i pocs metres més endavant l’hem de tornar a travessar fent equilibris per sobre les pedres. Pas divertit, però aneu amb compte perquè pot estar relliscós. De seguida enllacem amb el GR 11.10 (wp 05, 1h 15 min). A la dreta s’aniria als refugis de Perafita (2 h) i de Claror (2h 25 min). Ho deixem per una altra ocasió. Prenem aquest camí a l’esquerra, en baixada, i quasi immediatament passem per la Font Peixadera, d’on brolla un bon doll d’aigua d’una gran roca esquerdada (wp 06, 1h 20 min). Encara que semblaria que algú ha desviat l’aigua d’un petit rierol que hi ha al costat per aconseguir aquest bonic efecte, això fa el lloc encara més interessant. La baixada continua i, havent travessat el pont sobre el riu Madriu (wp 07, 1h 30 min), arribem a les Bordes d’Entremesaigües (wp 08) on s’enllaça amb el GR 7. Aquí fem una llarga parada per dinar i descansar.

A l’hora de continuar camí, la intenció era seguir pel GR 7 fins a les bordes de Ràmio, que disten uns 30 min de les d’Entremesaigües. Però des del sector de Perafita baixen núvols amenaçadors, fins i tot sentim alguns trons. Com que la previsió de tempestes de tarda sembla que es vol confirmar, optem per anar cap avall pel GR 7, de retorn a la carretera de la Plana. La baixada és còmoda i agradable, per un ancestral camí empedrat. Travessem el pont de Sessenat sobre el Madriu (wp 09), passem per la desviació que hem pres al matí i arribem a la carretera en una mica menys d’una hora des d’Entremesaigües. Dit i fet, al cap de pocs minuts descarrega un xàfec que, de ben segur, haurà deixat ben remullats els que ens hem creuat que pujaven mentre nosaltres ens retiràvem.