Boldís Sobirà - Estany d'Estanilles - Pla del Montarenyo - Estany d'Estanilles - Boldís Sobirà (per les bordes de Folguero)

NOTA: aquesta excursió puja i baixa pel dret fins al pla del Montarenyo, pel mateix camí i amb molta pendent. És més recomanable aquesta altra excursió que vam fer fa un temps, i que puja pel dret (bordes de Folguera) i baixa caranejant per la pleta dels Ceps i la pista. És aquesta:

https://www.wikiloc.com/hiking-trails/boldis-sobira-bordes-de-folguero-estany-estanilles-coll-pic-montarenyo-pleta-de-ceps-pla-de-guanes-39760843

Seguim el camí i veiem l'esplanada amb pendent que puja fins a les tres bordes de Folguero. Fins aquí la part curta i fàcil de l'excursió.

Des de les bordes, anem pujant pels prats en pendent cap amunt i de moment sense camí. Al cap d'una estona, just després d'un mur llarg de pedra seca, el terreny es torna més sec, menys verd i més sorrenc i apareix un caminet que puja amb força pendent. Seguim fins arribar a una tanca de fil electrificat pels ramats, amb una porta. Darrere aquest fil hi passa un caminet, que seguim cap a la dreta i de seguida ens desviem cap amunt deixant el fil electrificat.

És un camí entre matolls, amb un pendent moderat i que creua un parell de torrents (un d'ells és el torrent estany de Montarenyo), poc després es va desviant cap a la dreta, fins que gira quasi 180º i s'enfila pendent amunt cap a Estanilles i el Montarenyo, amb la "paret" al davant.

Aquest camí entre matolls més alts arriba a una part més plana i verda mullada pel torrent, i d'on surt una altra pendent pronunciada fins a una borda en ruïnes. La pujada fins a aquesta borda es fa sense camí, per aquesta pendent plena de troncs de matolls cremats que cal esquivar.

Un cop a la borda, esmorzem i seguim amunt per la següent pendent. De nou, no hi ha un camí marcat, el terreny és semblant i es pot pujar per diversos punts, alguns d'ells per on cal grimpar. Aquí, recordem el camí que ens va indicar fa 2 anys el pastor Ivan quan vam arribar perduts a Estanilles des de la pleta dels Ceps, i no sabíem com baixar. Sabíem que el camí més favorable era pujant en ziga-zaga cap a l'esquerra, agafant com a referència una gran roca que sobresurt. Però aquí m'he liat i no trobava el bon camí, de manera que NO FEU CAS del traçat GPS en aquesta pujada.

*** El traçat bo i directe és el de la baixada ***

Finalment, trobem aquest final de camí, arribem a una zona més boscosa i també rocosa i seguim pujant. Quan veiem davant nostra en la llunyania el final de la nova pista que mutila la pleta dels Ceps, és senyal que cal desviar-se cap a l'esquerre, seguir pujant uns minuts en direcció el pla del Montarenyo, i de seguida veiem l'estany d'Estanilles.

Després de jugar una bona estona allí, tirant pedres i buscant fer el nombre màxim de rebots sobre l'aigua (12 !!!), s'acosta l'hora de dinar, es fa tard i estem cansats. Tot i això, decidim que val la pena fer l'últim tram fins al pla del Montarenyo. És una bona paret, però que paga molt la pena per la traquil·litat i vistes que hi ha des d'allí dalt.

Així que al cap d'una estona arribem al pla del Montarenyo (2.440m), una mena d'estepes immenses, amb grans vistes. Des d'allí mateix, veiem el pic del Montarenyo al fons, però avui decidim arribar fins aquí i prou: és tard, estem cansat, tot just és de les primeres excursions i no estem en plena forma, i el Montarenyo ja l'hem fet força vegades.

Així que després de dinar i de descansar estirats una bona estona, emprenem el camí de tornada baixant pel mateix lloc.