BOÍ: PASSEIG PER BOÍ VISITANT L'EGLÉSIA DE SANT JOAN DE BOÍ

Si tens el privilegi d'arribar a la Vall de Boí a finals del mes d'Abril amb un temps gairebé hivernal, amb pluges copioses, pedregades, i neu als cims de les muntanyes, i aprofitant un petit instant en què les inclemències del temps ho permeten, visitar totalment en solitari el petit poble medieval de Boí i la seva magnífica església de Sant Joan, saps que has estat un privilegiat, que la màgia d'aquell instant possiblement no es pugui tornar a repetir... i jo he tingut aquest privilegi .

BOÍ:

El poble de Boí, que dona nom a la Vall, és esmentat en un document de l'any 1064 com a (villa de Bogin). Estava defensat per un castell -que no ha deixat vestigis-, situat en un turó rocallós prop de l'església de Sant Joan, flanquejant la muralla que defensava la vila closa, refeta al segle XIII, de la qual es conserva el portal i dues torres. Era senyorejat pels barons d'Erill.

El poble està situat a l'esquerra de la Noguera de Tor i conserva bona part del nucli antic, amb carrers d'aspecte medieval, tancat per les mateixes cases, fora del qual quedava l'església de Sant Joan. A l'interior hi ha diversos habitatges d'interès, tot i que molt alterats amb les rehabilitacions modernes, i una petita capella. També hi ha restes de l'església de Sant Pere de Boí, situada als afores. Les cases són de pedra i els carrers conserven en bona part el seu aspecte medieval.

Segons l'informe de Pascual Madoz, l'any 1848 tenia 17 cases de pedra i fusta, la major part d'una sola planta, i els carrers eren costeruts i sense empedrar.

ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE BOÍ:

Construïda al segle XI, ha estat objecte de notables modificacions al llarg dels anys que l'han fet perdre, en gran manera, la seva estructura i aspecte originals. Amb tot, és l'església de la vall que conserva més elements arquitectònics del primer romànic. Està documentada des de l'any 1079. Inicialment, era un temple de planta basilical, de tres naus, cobertes amb encavallada de fusta i capçades amb sengles absis semicirculars. Entre els segles XVII i XVIII es va cobrir la nau central amb una volta de canó i les laterals es van transformar en capelles. Dels tres absis només es conserva un de lateral, decorat amb arcuacions llombardes. Pel que fa a la torre campanar, va patir un incendi al segle XIII a causa del qual va perdre els tres pisos superiors. Es conserven, del campanar original, els tres inferiors, ornamentats també amb arcuacions cegues i oberts amb finestres de mig punt, simples o geminades. Tot el seu interior estava pintat i també la porta nord, protegida des de l'antiguitat per un porxo.

Les darreres restauracions han intentat recuperar en tot el possible l'aspecte primigeni. L'any 1998 es va reproduir amb fidelitat la pintura mural retirada l'any 1920, que és actualment al MNAC.

Com les altres esglésies de la Vall, el 2000 va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO.