Beuda - Castellot - mare de Déu del Mont

Sortint de Beuda

Pujant el Castellot

Pujant el Castellot

El Castellot

Estat: Malmès. Lliurament accessible. Restes força rellevants. A més de conservar en peus bona part de les parets, hi ha una cisterna. que presenta la típica obertura a la part superior. L’element més significatiu del conjunt potser és una torre rodona. Cal circular amb precaució entre les restes i per la plana exterior, doncs hi ha uns espadats de consideració. També és conegut amb el nom de “Castellot de les bruixes o dels moros” data del segle XI

Panoràmica al cim del Castellot

Cingle de rocapastora

Sant Llorenç de Sous

L'església de Sant Llorenç de Sous fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de Sous, actualment deshabitat. Antigament pertanyia a l'extingit municipi de Bassegoda, pertanyent a la Garrotxa.

Sant Llorenç del Mont o de Sous

Les importants ruïnes del monestir del Mont es troben al vessant sud de la muntanya del mateix nom que domina la població de Beuda (Garrotxa). El monestir es trobava a l’antic municipi de Bassegoda, que el 1968 es va agregar al d’Albanyà, a l’Alt Empordà, passant a pertànyer a aquesta darrera comarca tot i que geogràficament està situat a les valls garrotxines. La primera notícia que fa referència a l’església de Sant Llorenç del Mont es troba en un precepte de Carles el Calb de l’any 871 concedit a Sant Aniol d'Aguja on es confirmaven els béns d’aquell monestir, entre els quals aquesta cel·la. Després l'església va passar a mans del comte Radulf de Besalú (887) i el 899 al bisbat de Girona. El 922 el monestir de Sant Aniol es va abandonar i, segurament, la seva comunitat es va traslladar a aquest de Sant Llorenç. L'any 1002 la cel·la de Sant Llorenç figura en una butlla de confirmació de béns atorgada pel papa Silvestre II i dirigida al bisbe Odó de Girona.

Sant Llorenç de Sous

Desvinculat de Sant Aniol i des del 1003 del bisbat de Girona, el monestir sota la direcció del seu abat Abbo, participava en la política del comtat de Besalú i rebia protecció dels comtes, hi ha constància d’una deixa testamentària a favor d’aquesta casa efectuada pel comte Bernat Tallaferro l’any de la seva mort (1020). En endavant es troben altres donacions, algunes de les quals de la casa comtal de Barcelona. Entre el 1311 i 1318 l’abat Bernat va construir el santuari de la Mare de Déu del Mont, situat al cim de la muntanya tot i que, segurament, la capella existia des de molt abans. L’època de màxima prosperitat es va desenvolupar fins el primer quart del segle XV quan va començar a tenir problemes econòmics, situació que es va agreujar amb els terratrèmols (1427-29) que van arruïnar l’església.

Sota el pla de ginestar

sota el pla de ginestar

sota el pla de ginestar

Castell Falgars

El Castell de Falgars és un puig de 977 metres que es troba al municipi de Beuda (Garrotxa). En el cim es troba una torre romana, coneguda com a Torre del Puig de Far, Torre del Far o Castellot de Falgars. La torre es troba prop del monestir de Sant Llorenç de Sous, en el límit dels municipis d'Albanyà i Beuda. És una torre de planta circular amb un diàmetre interior de 4,65 metres i amb un gruix de parets d'1,90 metres. Les parets assoleixen una alçada màxima de 4,80 m en el sector meridional i uns 50 cm en el costat més enrunat. Està construïda en la part baixa amb grans carreus mal treballats la part més superior amb blocs de pedra més menuts i millor treballats, i alguns d'ells mostren un encoixinat molt barroer. Adossada a la torre en l'angle sud-oest, es documenta una plataforma de planta rectangular de la qual només es conserva la planta i dues filades de blocs irregulars en l'angle sud-oest.[1] Per la tècnica constructiva emprada, molt similar a la de la Neàpolis d'Empúries, es creu que aquesta torre va ser construïda en els segles II-I aC

Mare de Déu del Mont

La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà). La seva Mare de Déu és considerada la patrona de l'Empordà i del Bisbat de Girona.

Mare de Déu del Mont

L'estiu del 1884 Jacint Verdaguer va fer una estada d'un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i tranquil·litat per a escriure.

Mossèn Cinto Verdaguer

Jacint Verdaguer i Santaló fou un destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària. Naixement: 17 de maig de 1845, Folgueroles Defunció: 10 de juny de 1902, Vallvidrera - el Tibidabo i les Planes, Barcelona

El Mont i el Castellot

Tornada a Beuda