Berguedà: Castell de Roset - Cap de Tastanós - Cresta d'Esquena d'Ase - Cap de la Canal Closa - Cresta de la Feixa del Cint

Ruta electritzant, aventurera i plena d'al·licients.

La ruta combina dues trepidants crestes amb múltiples grimpades i desgrimpades, un castell, un túnel que travessa un turó de roca, quatre fonts, dos cims, diversos colls, dos graus, un pas equipat amb corda i cadenes, ruïnes de masos, i vistes sensacionals del Berguedà.

La primera de les dues crestes de la ruta és la Cresta de l'Esquena de l'Ase. És una cresta curta i senzilla, amb passos de grau I i grau II, amb algun pas aeri i amb una desgrimpada pronunciada però amb bones preses.

La segona cresta és la Cresta de la Feixa del Cint. Es tracta d'una cresta força més llarga que l'anterior i amb passos de grau II i III, que requereixen fer grimpades una mica més agosarades, encara que de baixa dificultat tècnica.

Les dues crestes són molt divertides i entretingudes.


___________________________

BREU RESSENYA:

Aparquem al voral del Camí de la Clusa i enfilem la Coma de la Llebre per un corriol que passa per la Font de Fontanelles i mena a la Collada de Roset. Passem dos filats, enllacem amb una pista forestal i un sender i visitem la Font del Dipòsit. Travessem un turó de roca per l'espectacular Túnel de la Mina de l’Aigua, accedim a la Font de l’Arç i arribem al Pla del Castell, des d'on ascendim per un sender serpentejant fins el Castell de Roset. Tornem enrere, passem per la Casa de Roset i tirem amunt per un corriol costerut fins el Coll de la Plana del Castell. Travessem el coll i un segon collet i ascendim al Cap de Tastanós després de superar un senzill pas equipat amb cadenes i corda. Davallem per un corriol d'inici poc evident, poc fressat i perdedor, on cal seguir la traça amb atenció i recorrem la Carena del Tastanós. Recorrem la preciosa i curta Cresta de l’Esquena de l’Ase i prenem un corriol ascendent fins coronar el Cap de la Canal Closa. Davallem fins la Collada de Pasquals, passem per la Casa de Picamill i accedim a la Font de Picamill o de l’Arbre. Des d'aquí prenem una pista forestal, senders i corriols fins arribar al peu de la Cresta de la Feixa del Cint. Ascendim per la cresta, fent un munt de grimpades i alguns flanquejos fins assolir el Cim de la Cresta de la Feixa del Cint. Continuem recorrent la cresta i davallem fins arribar al Collet del Cint. Baixem per una fageda fins la Baga Baixa de Picamill i prenem una pista forestal que ens duu a la Collada de Baix de Picamill. Travessem un filat i iniciem un bonic descens que travessa el Grau de Dalt i el Camp Gran d'Espinagalls. Prenem un corriol descendent paral·lel al torrent Coma de la Llebre i arribem al punt d'inici de la ruta.


___________________________

A TENIR PRESENT:

Les parts més difícils de la ruta són una desgrimpada d'uns 5 metres a la Cresta de l'Esquena de l'Ase i algunes grimpades a la Cresta de la Feixa del Cint. Les dues crestes tenen trams aeris, però segons el meu parer, no gaire exposats.

Aquests trams més difícils no seran cap problema per muntanyencs avesats a crestejar i grimpar. Però poden ser dificultosos per persones menys avesades.

Cal tenir present que hi ha dos trams de camí que són perdedors: un per davallar del Cap de Tastanós i un altre per davallar del Cap de la Canal Closa. En ambdós casos cal seguir la traça amb atenció i tenir un bon sentit de l'orientació.

Per tot plegat he qualificat la ruta com a "Difícil".

Abstenir-se si es té vertigen.


___________________________

EQUIPAMENT:

Si sou senderistes amb experiència en grimpar, no cal dur cap equipament.

És recomanable dur casc si es va en grup, per si algun company fa caure alguna pedra sobre el company que ve al darrera.

Convé dur calçat de muntanya amb bona adherència a la roca.


___________________________

VARIACIONS:

Si es vol escurçar la ruta i fer-la més senzilla, es pot obviar la Cresta de la Feixa del Cint.


___________________________

RESSENYA DETALLADA:

La ruta es divideix en 4 parts:
1) Castell de Roset i Cap de Tastanós
2) Cresta de l'Esquena de l'Ase, Cap de la Canal Closa i Collada de Pasquals
3) Cresta de la Feixa del Cint
4) Collada de Baix de Picamill, Camp Gran d'Espinagalls i torrent Coma de la Llebre


1) Castell de Roset i Cap de Tastanós

Aparquem al voral del Camí de la Clusa. Caminem per la pista forestal uns metres avall i en sortim tot prenent un corriol ascendent que ressegueix el torrent de la Coma de la Llebre.

Després de passar per algun curiós portal metàl·lic, arribem a la Font de Fontanelles, que trobem amb aigua.

Continuem ascendint pel corriol fins que arribem a una bifurcació. Aquest és el punt de cruïlla de la ruta.

Prenem un corriol ascendent a l'esquerra, que mena a la Collada de Roset. Girem a la dreta, passem dos filats seguint marques blanques i grogues, i al cap de 200 metres enllacem amb una pista forestal.

En un punt, un sender se separa de la pista i tots dos segueixen camins paral·lels. Prenem el sender i arribem a la Font del Dipòsit, que trobem sense rajar.

Continuem progressant en lleu ascens pel sender, que es va fent més estret i va vorejant una paret de roca. Arribem així a un petit i estret pont de roca que travessem i que ens duu al fabulós Túnel de la Mina de l’Aigua, un túnel estret i preciós perforat dins la paret de roca.

Travessem el túnel i continuem progressant pel corriol-sender, tot arribant a la Font de l’Arç, clarament indicada amb un rètol.

El corriol ens duu poc després al Pla del Castell. Aquí fem una anada-tornada en forta ascensió per visitar les ruïnes del Castell de Roset, un castell termenat declarat bé cultural d'interès nacional. Entrem a l'interior d'una antiga cisterna, travessem el castell i ens dirigim a un mirador amb unes vistes espectaculars sobre la Serra de Picancel.

Retornem al Pla del Castell i prenem un sender en direcció oest. El sender passa pel costat d'una cabana de forma cònica envoltada de pals de fusta i pocs metres després, passa a frec de les ruïnes de la Casa de Roset.

El sender es converteix en un estret corriol que serpenteja amunt, cada cop amb més pendent, fent-se molt costerut.

A poc a poc ens acostem al peu de la paret de roca sota el Cap del Tastanós. Travessem una clariana i arribem al Coll de la Plana del Castell. Aquí girem a la dreta i resseguim un corriol que ens duu a un segon collet.

Continuem recte i ascendim amb fort pendent per terreny conglomerat, tot superant un senzill pas equipat amb cadenes i corda. Enfilem una canal arbrada entre dos blocs de roca i coronem el Cap de Tastanós. Les vistes de la Serra de Picancel i del Berguedà són magnífiques.



2) Cresta de l'Esquena de l'Ase, Cap de la Canal Closa i Collada de Pasquals

Progressem per la Carena del Tastanós uns metres en direcció nord i ben aviat trobem un bosc per on hem de davallar. És una mica complicat trobar el corriol, perquè l'inici és poc evident, poc fressat i perdedor. Sembla més lògic anar a l'esquerra, per on hi ha menys vegetació, o per la dreta, per o n hi ha un corriol, però cal seguir la traça i anar pel mig, encara que hi trobem més vegetació.

Després de davallar uns metres, el corriol és fa una mica més evident i ens duu al peu d'una roca. Hi grimpem amb facilitat i gaudim de les vistes des d'aquest mirador natural.

Continuem per la Carena del Tastanós, caminant sobre blocs de conglomerat i arribem a un collet des del que s'alça la Cresta de l’Esquena de l’Ase.

És una cresta de conglomerat, curta però divertida. El primer tram és força aeri, però tècnicament senzill, de grau II. Un cop superat, caminem amb menor exposició per dalt de la cresta i coronem el cim de la cresta, de 1348 m.

Continuem en direcció nord-est, en progressiva baixada. El tram final de la baixada té un pendent fort i cal fer una desgrimpada delicada, però amb molt bones preses.

Travessem un petit collet, fem una senzilla grimpada a un curt tram de cresta, i tornem a davallar, ara sense dificultat. Ja només ens queda passar caminant sobre unes roques de conglomerat i arribem a la fi de la cresta.

Ascendim per un corriol senyalitzat amb marques vermelles i coronem el segon cim de la jornada, el Cap de la Canal Closa. Les vistes del Cadí, dels Cingles de Vallcebre i de la Serra d'Ensija són extraordinàries.

Aquest és el segon punt de la ruta on cal estar molt atents per trobar un corriol d’inici poc evident. Cal fer una volta al voltant d'uns boixos per trobar el corriol. El corriol està ben fressat i és fàcil de transitar, però és perdedor en alguns punts. Cal anar resseguint les marques vermelles per no perdre el camí.

Davallem amb fort pendent primer, que es va suavitzant quan entrem en un prat arbrat. Les marques vermelles donen pas a marques grogues i blanques i ens duen a la Collada de Pasquals, de 1214 m. Aquesta collada té en realitat dos colls separats per un promontori. Passarem pels dos colls.

El segon coll, després de passar un filat, enllaça amb una pista forestal que resseguim en sentit ascendent.

Al cap d'uns metres de pujada, prenem un corriol a l’esquerra indicat amb una fita. Anem resseguint les marques grogues i blanques per aquest corriol, que serpenteja amunt tot travessant una pineda.

El corriol desemboca en un prat, que travessem. A l'altre extrem del prat hi trobem les ruïnes de la Casa de Picamill. Continuem pujant, ara per un sender, on hem de sortejar alguns arbres caiguts.

Arribem així a la Font de Picamill o de l’Arbre, que trobem rajant feblement. Continuem ascendint pel sender, ara més pedregós, travessant un torrent.

Pocs metres després enllacem amb una pista forestal ascendent, la mateixa pista de la que ens hem desviat anteriorment. Des d'aquí albirem la Cresta de la Feixa del Cint, cap a on ens dirigim.

Al cap de 300 metres, girem a la dreta i resseguim un sender ample i herbat però no senyalitzat. En pocs metres arribem a la Cruïlla de la Ruta. Aquí girem a la dreta i prenem un corriol descendent en direcció sud, paral·lel a la cresta de la Feixa del Cint.

El corriol, de pendent lleuger, recorre indrets molt bonics. Després de 500 metres, prenem una desviació poc evident a l'esquerra. Cal doncs, estar atents a la traça.

Iniciem així l'ascens per un corriol ascendent i costerut que ara voreja la cresta de la Feixa del Cint pel seu cantó est, entre la cresta i el Puig Cubell.



3) Cresta de la Feixa del Cint

Cal estar atents a la traça perquè, en un punt determinat, hem de sortir del corriol desviant-nos a l'esquerra i anant camp a través a trobar l'inici de la Cresta de la Feixa del Cint. Aquest tram de camp a través és curt i no està massa emboscat, però no hi ha camí definit. Hem d'anar pel millor camí que trobem.

En pocs metres trobem l'inici de la cresta. L'accés a l'inici de la cresta està una mica emboscat, però deixa d'estar-ho quan grimpem sobre la roca.

Iniciem doncs les grimpades per la cresta, amb roca de molt bona qualitat i molt bones preses. Els primers trams estan vorejats per vegetació a la nostra esquerra, que en algun punt molesta i hem d'apartar. Les primeres grimpades són senzilles, de grau I i II.

A mida que ascendim, la cresta es va fent més neta, sense vegetació. Comencem doncs a gaudir de les grimpades.

Trobem un primer ressalt vertical però amb molt bones preses, seguit d'un flanqueig i més grimpades. La cresta es fa aquí una mica més estreta.

Arribem a un tram de bosc, que travessem sense problemes, i ens plantem davant el primer repte: un seguit de ressalts de roca consecutius. Pugem pel primer per la dreta, fent una grimpada de grau III. El segon el flanquegem també per la dreta, i el tercer el superem fent unes grimpades de grau III.

Arribem a un tram pla, sense pendent. Caminem per sobre la roca, per on trobem menys vegetació.

La cresta davalla i fem una sèrie de desgrimpades fins que arribem a un collet. Travessem el collet caminant i tot seguit enfilem una aresta ascendent, que sembla més difícil del que en realitat és. La superem fent grimpades divertides i aventureres de grau III, amb molt bones preses.

Després d'uns pocs metres de poc pendent, ens plantem davant un ressalt en forma de diedre, que superem fent oposició als dos costats del diedres.

Davallem caminant, amb poc pendent, i travessem un collet. Aquí trobem un nou diedre, que superem (grau III), seguit d'un senzill flanqueig per la dreta.

Ens trobem en un petit coll, al mig del qual hi ha un un pi. Anem per l'esquerra, passat a frec del pi, i grimpem pel cantó esquerra, on hi ha un segon pi que només es veu quan ens situem gairebé al seu peu.

Ascendim caminant uns metres i coronem el Cim de la Cresta de la Feixa del Cint.

El que ve a partir d'ara ja és més senzill. Anem caminant sense pendent, sortejant o enfilant-nos a diversos blocs de roca.

Arribem al punt on comença el descens de la cresta. Anem fent desgrimpades, la majoria sense gaire dificultat. La roca dóna pas a un bosc, que travessem resseguint un corriol, en lleuger descens.



4) Collada de Baix de Picamill, Camp Gran d'Espinagalls i torrent Coma de la Llebre

El corriol mena al Collet del Cint, situat a 1466 m. Travessem el coll girant progressivament a l'esquerra i prenem un camí descendent pel mig d'una fageda. El camí està força tapat per les fulles, fent que costi una mica intuir-lo.

Arribem a la Baga Baixa de Picamill. Aquí prenem una pista forestal a l'esquerra, en lleuger ascens, que passa entre alts faigs i pins i que va paral·lela a la cresta de la Feixa del Cint.

La pista culmina a la Collada de Baix de Picamill, on travessem un filat i iniciem el descens per la mateixa pista.

En pocs metres, però, ens desviem a l'esquerra per un corriol poc evident. Cal doncs estar atents.

Resseguim aquest corriol en direcció sud, seguint marques blanques i arribem de nou a la cruïlla de la ruta. Continuem davallant pel sender, travessant un pas entre roques i davallem pel suau Grau de Dalt.

Enllacem amb una pista forestal de la que ens desviem poc després a la dreta per travessar el Camp Gran d'Espinagalls, tot vorejant una mena de corral pel bestiar.

Tirem avall per un corriol serpentejant i quan arribem a una clariana, prenem un corriol no evident a l'esquerra. Cal estar molt atents, perquè en pocs metres hem de girar a la dreta per resseguir un corriol descendent.

Aquest corriol davalla paral·lel al torrent Coma de la Llebre. Després de passar per la Font de Fontanelles, per on hem passat a l'inici de la ruta, arribem a l'ampla pista forestal on hem aparcat el vehicle.