Bellver l'Agustí el Bellit Pla de la Llacuna Bellver

Excursió que sortint i acabant a l'Aparcament de Bellver fa camí cap a la masia de l'Agustí per un corriol que hi va directement a diferencia de la pista que descriu una llarga llaçada per guanyar alçada més suaument, a partir d'aqui continuem per una drecera que evita una altra llaçada de la pista , passem a tocar la Creu de l'Agustí i tot seguit pel sender del Bellit, un corriol planer i fressat des d'antic , que en bona part del recorregut ofereix vistes esplendides de la plana i les abruptes fondalades dels sots del Purgatori i Valldossera on està abocada la masia del Bellit.
Seguim per la Jaça del Bellit i el petit turó on hi ha l'ermita de sant Nicolau de la qual sols resten alguns trossos de mur. Ara trobem la pista que ja no deixarem fins el Pla de la Llacuna on s'ajunta amb la transitada pista que creua tota la Calma i ens portarà novament a l'Agustí i al punt de sortida.

Llocs d'interes del recorregut

l'Agustí
L'Agustí és una antiga masia situada en el serrat dels Arenals del pla de la Calma, municipi de Tagamanent (Vallès Oriental). Al final de la dècada del 1990 va ser restaurada com a Casa Museu l'Agustí, un museu etnològic que forma part del Parc Etnològic de Tagamanent en el Parc Natural del Montseny.
És una masia ramadera de grans proporcions. La major part de les dependències ramaderes són a l'interior i amb escassos annexos. Al costat esquerre hi ha una eixida de dos pisos amb grans arcades. L'edifici és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a doble vessant amb aiguavés als costats. Té finestres i porta quadrada amb llinda de pedra. Als baixos, al costat de la porta, hi ha una finestra espitllerada i una única obertura al primer nivell.

La Creu de l'Agustí
Es tracta d’una petita treu metàl·lica de 30,5 cm d’ample per 40 cm d’alçada, situada sobre un roquissar a prop del coll de la Creu de l’Agustí (41ª 45′ 127 – 002º 18′ 466 – 1072).
Aquesta creu, durant molt temps es va creure que havia desaparegut a causa d’un despreniment. Però l’Eloi ens va indicar que encara existeix.No sabem si és l’original o si algú la va reposar en el seu lloc.
Segons la tradició popular, “una pubilla de la masia de Ca l’Agustí, festejava amb l’hereu del mas del Bellit i aquest sovint feia el camí per anar-la a veure. Una nit d’hivern negra i gebrada, després del festeig el noi va agafar el camí de tornada cap a casa, camí del Sot de les Credes, que és un punt de pas dificultós, on va tenir una topada amb una llopada famolenca. Els familiars trobaren, l’endemà al matí, a l’estret pas unes poques restes de la seva roba. Per recordar el fet es posà una petita creu metàl·lica sobre una de les roques“.
(Blog Patrimoni Existencial de Francesc Roma)

El Bellit
La masia del Bellit enfonsa les seves arrels fins al segle XII, però no és fins als segles XVII i XVIII que es construiran tots els annexos ramaders al voltant de la casa. A partir de finals del segle XIX la casa s’anà descuidant fins a quedar en un estat força ruïnós.
L'ermita de sant Nicolau L’edifici feia 8,30 m de llarg per 5,50 m d’ample i estava construït amb pedres treballades disposades en murs de diferents gruixos (d’entre 70 cm i 1,20 m) i relligades amb argamassa.
A la banda oest hi hauria hagut la porta d’accés, des d’on es veu la masia del Bellit. A l’interior de les runes, de les que es conserva fins a 1,5 m de paret, s’evidencien tres fornícules (dues a la paret sud, una de 35 cm x 26 cm i l’altra de 26 cm x 32 cm, i una darrere de l’altar, de 45 cm x 43 cm i 52 cm de gons, amb una motllura i forats per encaixar-hi unes portetes).
A la banda de ponent, davant la porta, hi havia hagut un espai pla segurament delimitat per un mur, del qual encara es conserven els fonaments a la banda nord.
Cal remarcar que el mur sud, a més de ser molt gruixut (1,20 m) presenta la peculiaritat de no ser completament recte, sinó que a uns 3 m, fa una desviació en forma de quatre que no hem estat capaços d’interpretar.
El mapa de patrimoni de la Diputació inclou la capella de Sant Nicolau annexa al mas i indica que una llinda diu “Josep Bellit 1830”, fet que fa pensar en un trasllat del lloc de culte de la primitiva ermita a la nova, aquest cop adossada a la masia.
(Blog Patrimoni Existencial de Francesc Roma)

La informació que no s'especifica es de Viquipèdia