BELLVEI - L'ARBOÇ - CLARIANA - ROCALLISA - BELLVEI

Caminada planera i circular a cavall entre les terres del Baix i l'Alt Penedès.
Com li correspon a la zona, oliveres i vinyes ens van acompanyant durant tota la ruta, que a través de pistes i algun corriol entre boscos, ens porta des de Bellvei a l'Arboç, Clariana , Rocallisa i tornada a Bellvei, el nostre punt de sortida i arribada .

PUNTS D'INTERÈS DE LA RUTA:

BELLVEI:
La major part del terme de Bellvei és pla i està plantat de vinyes adscrites a la DO Penedès, tot i que el quadrant sud s'encimbella pels contraforts de la serralada Litoral i exerceix de talaia de les platges de la Costa Daurada. L'església parroquial de Santa Maria és el principal element patrimonial d'un municipi amb una llarga història, com ho demostren un parell de vestigis de fortificacions de l'alta edat mitjana, i amb tradicions arrelades com la fabricació artesanal de gorres de cop.
El lloc de Bellvei apareix documentat per primera vegada durant la primera meitat del segle XI, formant part del gran terme de Castellet. La seva fortificació, coneguda com a Castellum Bellivicini (paraula composta per "bella" i "vista", fent esment a les bones panoràmiques des dels punts més alts del terme), mai va ser un castell termenat. Tot i això, va donar nom al llinatge dels Bellvei.

L'ARBOÇ:
L’Arboç és un dels catorze municipis que formen la comarca del Baix Penedès. Aquest municipi limita amb la població de Castellet i la Gornal, que forma part de l’Alt Penedès, i amb Banyeres del Penedès.
Existeixen documents escrits datats l’any 991 on es cita l’Arboç, moment en que aquest lloc formava part del terme de Castellet. Cosa que canvià més endavant.
L’any 1061 un fill de Bernat Otger va vendre unes terres conegudes amb el topònim de l’Arbucio. I l’any 1174 a aquestes mateixes terres, que eren possessió de Sança, se li atorgaren el títol de vila Reial. Amb aquest títol l’Arboç gaudí de grans privilegis, per exemple, començà a realitzar mercat a partir de l’any 1200. Potser degut a aquesta categorització com a vila reial trobem a l’Arboç edificis amb un gran atractiu, com per exemple La Giralda.
La Giralda de l’Arboç és un reproducció en petites dimensions de la Giralda de Sevilla. També, inspirada amb detalls del Pati dels lleons de l’Alhambra de Granada i el Saló d’ambaixadors de l’Alcàsser de Sevilla. L’edifici va ser construït a principis del segle XX. I l’arquitecte fou Joan Roquer i Marí, el qual es motivà a construir-la meravellat pels palaus i monuments que visità a Andalusia.
Un altre dels edificis que destaca en aquest municipi és el Palau Gener i Batet. Va ser construït en dues etapes per l’indiano Josep Gener i Batet (fundador dels Tabacs Gener). Actualment, és una escola-residència. Una altra visita recomanable és l’església de Sant Julià coneguda altrament com la catedral del Penedès per la seva magnitud. És d’estil renaixentista i a l’interior de la capella dels Dolors es conserven unes pintures murals gòtiques. També és interessant fer un passeig pel carrer major, un dels carrers més emblemàtics i amb més història del poble.
Per bordar una visita a l’Arboç caldria entrar al Museu de Puntes al Coixí ja que tal i com diu la dita “L’Arboç, terra de bon vi i de puntes de coixí”. És una activitat que es desenvolupà i es practica en aquesta població des del segle XVIII.
Per últim, afegir que l’Arboç compta amb una gran tradició folklòrica. En destaquen entre aquests els seus diables centenaris i la seva carretillada, el ball de bastons i la colla castellera coneguda com els minyons.

CLARIANA:
Clariana es troba situat gairebé a meitat de camí entre Castellet i la Gornal. Està format per dues barriades. La més antiga conserva l'estructura medieval i diverses cases amb elements antics.
La més notable, tot i que molt modificada, és la Casa Gran, que conserva a la façana lateral una finestra d'arc conopial de tradició gòtica. Hi ha altres cases amb finestrals de pedra i portals adovellats. Al carrer dels Rosers, 21 hi ha una casa construïda l'any 1717, ampliada l'any 1808 i reformada en diversos ocasions.
El terme municipal és al sud de la comarca, entre el Garraf i el Baix Penedès. La capital del municipi és la Gornal. En la divisió provincial del 1833, la Gornal va ser inicialment inscrita a la província de Tarragona, per estar al marge dret del riu de Foix. Però aleshores la capital municipal era Castellet, que va quedar a la província de Barcelona, i es va modificar el límit provincial per mantenir la integritat del municipi.
Al poble de Clariana hi ha el santuari de Montserrat de Clariana, consagrat el 27 de maig del 1973.

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT A CLARIANA:
La Mare de Déu de Montserrat és un temple al nucli urbà de Clariana (Alt Penedès) protegit com a bé cultural d'interès local. L'església de Clariana és un edifici aïllat de planta irregular. Es tracta d'una construcció que combina la utilització de materials actuals, com el formigó armat, amb formes inspirades en vocabularis arquitectònics anteriors, cosa que li dona una aparença força insòlita. En són elements remarcables, a la part exterior, el cimbori i el campanar, ambdós hexagonals, i a l'interior la utilització d'arcs el·líptics i de voltes hiperbòliques.
El temple de la Mare de Déu de Montserrat es va construir en substitució de l'anterior capella de Sant Jaume, destruïda en temps de la Guerra Civil Espanyola. L'obra va ser iniciada l'any 1968 gràcies al llegat fet per la senyora Antònia Romeu. El projecte fou realitzat per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell, i l'obra fou dirigida pel mestre d'obres Domènec Feliu Maymo. Hi van col·laborar en els treballs de decoració Santiago Padrós (mosaic), Tomàs Bel (relleus), i Joaquim Datsira (vidrieres). Segons consta en una inscripció, l'església va ser consagrada el 27 de maig del 1973.