Bellmunt per la cresta de Canemars

Juntament amb la Creu de Gurb, Bellmunt és un d'aquells cims de la comarca que he pujat diverses vegades i per gairebé totes les seves vessants. Aprofitant uns dies que estàvem per casa de visita, decideixo acostar-me per una vessant que encara no he fet mai: la carena de Canemars. Així de pas, com he llegit que els salts d'aigua estan espectaculars amb tanta pluja, revisitaré el Salt del Molí que l'altra vegada el vaig trobar bastant sec.

La cresta de Canemars (o millor dit, carena) m'ha agradat bastant. Dóna un ambient més solitari i salvatge a aquest cim tan transitat i al qual s'hi pot arribar gairebé en cotxe. Des del Salt del Molí fins al cim no ens creuarem amb ningú, només cabres. Tota la carena té un corriolet. En algun moment puntual ens equilibrarem amb les mans, però sense arribar a grimpar. Nosaltres, com a cabretes també que som, passarem per totes les agulletes que anirem trobant i les pujarem pel dret amb alguna grimpada buscada expressament (la majoria tenen pujada senzilla o són planes pel costat oposat). No afecta al track perquè estan just sobre del camí.

També he visitat, abans d'anar cap a la carena, el Turó de Degollats. Fins al collet previ hi arriba un bon sender. Després esperava algo més salvatge, però també té un corriolet o rastre que hi puja i només es perd a la part final, tot i que el bosc és net i podem pujar per on vulguem. Té una mica de vistes cap al sot del Torrent de Salgueda, la Serra de Curull i el Forat Micó. Ja és més del que esperava trobar!

TEMPS TOTAL: 5h
Salt del Molí: 30min
Tosca de Degollats: 15min
Turó de Degollats: 30min
Salt de Canemars: 15min
Bellmunt: 1h
Retorn: 1h