Barranco del Horcajo des del Camping La Serradora

A pocs quilòmetres del seu naixement, el riu Tajo s’engorja deixant àmplies moles al capdamunt, entapissades de pi roig, i multitud de congostos entre elles: el Cañón del Tajo, com element central i desenes de barrancs més petits tallats pels primers afluents del riu. Amb majors recursos hídrics i protegits del sol pel relleu, aquests espais són reductes de flora rica i diversa. Un d’aquests barrancs, fàcil de visitar, és el de l’Horcajo, en el límit de les províncies de Cuenca i Guadalajara, a pocs quilòmetres de Peralejos de las Truchas. Nosaltres hem fet el recorregut circular amb origen i final al càmping municipal de Peralejos, anomenat la Serradora, situat a dos quilòmetres de Peralejos entre la carretera CM-2106 que duu a Beteta i el riu.

Trobareu nombroses ressenyes d’aquesta excursió però moltes us duran a fer un parell de quilòmetres per asfalt, en una carretera estreta i en pujada, que nosaltres evitarem per un bonic sender al bosc per a que gaudiu més d’aquest espai natural.

Comencem a caminar des del càmping [1159 m]. Si no hi esteu allotjats, al costat mateix del càmping (O) ha un ampli aparcament, on podeu deixar els vehicles.
Prenem el sender GR-10 (Camino del Tajo, marques vermell/blanc) que, venint de Peralejos, passa per la porta del càmping, creua l’aparcament i continua cap a ponent, entre la carretera i el riu. Ben aviat veurem alguns dels gorgs (pozas) que el riu forma i que, quan el temps acompanya, acullen a un grapat de banyistes. El sender puja i baixa lleugerament sense arribar a tocar ni la carretera ni el riu.
Passem per la Piedra del Tajo [29 min; 1151 m], una de les platgetes més preuades a la zona clarament reconeixible per una gran roca al mig del gorg, amb zones que cobreixen prou.
Seguim pel sender fins que aquest desemboca, ara sí, a la carretera al costat del Puente del Martinete [38 min; 1160 m] que passa per ser el primer pont sobre el Tajo. Creuem el riu pel pont i entrem així a la província de Cuenca. Continuem pel marge de la carretera en direcció ONO, seguint encara les marques de GR tot i que ara es tracta del GR-66 (el GR-10 continua per l’altra riba). Al cap d’uns 200 m des del pont, el GR-66 deixa l’asfalt a l’esquerra [40 min; 1161 m], el seguim per a desembocar de nou a la carretera just en un pronunciat revolt a l’esquerra, creuem la carretera i continuem de l’altra banda (NNO) encara seguint les fites de GR.
Quan el camí entra al bosc ens apareix una cruïlla perfectament senyalitzada [44 min; 1168 m]. Enfront (NNO) el GR-66 per on tornarem, a l’esquerra (SSO) marcat amb fites blaves, el sender que puja a l’aparcament des d’on s’inicia la Ruta 10, Barranco del Horcajo. En efecte, el camí del Barranco del Horcajo comença allà a dalt, on hi ha un petit aparcament on la majoria comença a caminar i baixa fins aquí on som ara. Per això aquí trobem indicacions cap a l’inici del camí. Per nosaltres, que ja portem una estoneta caminant, és només una part més del camí. És un sender ben fresat i marcat, de bon caminar, que serpenteja pel bosc fins situar-se per sobre de l’aparcament i baixar, tot seguit, fins a ran de la pista.
Arribem a l’aparcament [1h 15 min; 1292 m], a tocar de la carretera, on s’inicia la Ruta 10, per una ample pista i en pujada. Si feu aquest camí a l’estiu agraireu haver matinat.
La pìsta es dirigeix cap al NO, cap al collado del Rabadan [1h 23 min; 1348 m] on ens retrobem amb el GR-66 cap a Cueva del Hierro i que vé del barranco i que seguirem en baixada. Continuem per la pista, ara de baixada fins que en una corba les fites es desvien a la dreta [1h 36 min; 1260 m], les seguim i entrem al congost. Comencem a davallar per la dreta del barranc per, de seguida, creuar a l’esquerra [1h 42 min; 1245 m] per on farem la major part del descens rodejats de pins, til.lers, boixos, arços i avellaners. De tant en tant, un petit corriol sense senyalitzar baixa, a la dreta, cap al rierol. Fem algun puja-baixa fins a l’aigua, tampoc cal fer-los tots.
Arribem al peu d’una gran cinglera i creuem el riu [2h 2 min; 1167m], que ha anat creixent, saltant sobre unes pedres. A partir d’aquí el rierol baixa més decidit mentre que el sender planeja. De seguida quedarem prou aixecats sobre el torrent, sense vistes sobre de l’aigua. Les recuperem en un mirador [2h 10 min; 1174 m] des d’on, mirant enrere veurem la gorja que hem recorregut i el barranc als peus. El camí continua sota un ample voladís esculpit a la roca. Enfront, entre els arbres, veiem una pista al bosc, és la que va cap a la Laguna de Taravilla, a l’altre banda del Tajo.
Baixem pel bosc, sempre seguint les fites blanc/vermell que comencen a girar a la dreta (E) hem sortit de l’Horcajo i ja estem al Tajo. Alguns corriols, més o menys marcats, ens conviden a baixar fins al riu però si seguim les fites de GR ens mantindrem sempre aixecats sobre l’aigua. Arribem a un meandre del riu que el camí talla recte, uns cartells a l’esquerra del camí [2h 28 min; 1134 m] ens avisen del risc d’acostar-nos massa al marge, la riba es de sediments poc compactats. A una distància prudencial observem el meandre i, entre els arbres, els cingles del Cañón del Tajo.
El bosc deixa pas a una arbreda de repoblació de pi roig [2h 20 min; 1146 m] després de la qual tornarem aviat arribarem a la cruïlla on arrenca el sender de les fites blaves [2h 26 min; 1165 m]. Hem tancat el cercle. Seguim pel GR, creuem la carretera, travessem el Tajo pel Puente del Martinete [2h 32 min; 1154 m] des d’on seguim pel sender al costat del riu. Si el temps acompanya, ens podem aturar a la Piedra del Tajo o qualsevol altre de les platgetes a refrescar-nos. Seguim pel GR 113 cap al punt d’inici, al camping la Serradora [3h 2 min; 1159 m].