Barranc dels Molins i Mola d'Ares del Maestrat

1 de gener de 2018

Ares dels Maestrat, un petit municipi de l’Alt Maestrat, a 1195 metres d’alçada, és un d’aquells poblets de postal, amb carrers estrets i empedrats que donen la volta a una impressionant mola de roca on hi va haver un castell àrab, d’origen romà.
Tot i que el Maestrat ofereix un paisatge més aviat àrid, les grans panoràmiques obertes i l’ingent treball dels nostres avantpassats es deixen veure per tot arreu: marges impressionants i interminables, barraques, masos.
La ruta que us presento és més que una marxa senderista, és capbussar-se al nostre passat més recent, a la manera de viure de la gent d’aquests indrets, al seu ingeni per treure profit dels recursos naturals... En un petit barranc als peus d’Ares, i en només 3 o 4 km, podem veure i gaudir de fins a cinc molins fariners, motor socioeconòmic de la zona els segles passats.

Aproximació: Sortim des de la mateixa població d’Ares.

Dificultat: Fàcil, apte per a totes les edats. Poc recomanable en dies de fort vent, el tram de la Mola.

Desnivell: uns 1200 m acumulats.

Durada: 4 o 5 hores, tenint en compte el temps emprat en visitar els diferents elements. Uns 14 Km.

Itinerari: Cal seguir el sender local CV 45, amb marques verdes i blanques, i convenientment senyalitzat, per tota la zona del camí dels Molins.
Sortim des de la plaça major, per l’antiga llotja i baixem pel carrer del forn per trobar els Portals del carrer de les Roques, antigues portes medievals d’entrada a la població. Un indicador a l’esquerra ens indica l’inici del camí. Optem per seguir directes cap al fons del barranc, per la dreta, per fer el camí dels molins, barranc amunt. Tot el sender de baixada és espectacular, amb trams empedrats i vistes esplèndides, a la nostra espatlla, Ares i la seva Mola dominant des de l’alçada tot el contorn, ens observa.
Un cop al fons del barranc i després de passar per un corral abandonat, trobem la pista que comença a remuntar cap a l’esquerra pel barranc. A la dreta i al llit del barranc veiem un curiós pontet en pedra en sec, que ha aguantat impassible el pas de molts anys i la embranzida de les aigües.
Arribem al Molí del Sol de la Costa. Es data la construcció entre 1796 i 1798. Mil detalls que destacar: des de l’urpa d’un au rapaç, penjat a la porta del molí, com a element protector dels habitants i l’espai, que penja des de fa moltes generacions, el safareig a la sortida dels dos carcaus: un de mola francesa i l’altre de mola catalana, la roda d’alems de fusta treballada, que “encara funciona”, l’impressionant cup de 17 metres d’alçada al final d’un imponent aqüeducte de 37 metres de llargada amb un arc de mig punt, que comunica el cup i la bassa... Impressionant.
Seguim pujant pel sender , paral·lels al llit de barranc, per anar a trobar el Molinet del Bassot. Aquest més humil i més antic, datat entre 1755 i 1765, però també força interessant: d’origen probablement medieval, el cup en rampa d’un 13 metres d’alçada, cobert per graderies de pedra, que connecta el molí amb la bassa circular d’argila.
Continuem en pujada, i sorprèn el traçat margenat del camí. En algun punt el marge supera els 4 metres d’alçada, fet amb carreus d’una mida que costa imaginar com es podien moure. Ares al capdamunt, segueix el nostre camí.
Arribem al Molí de Dalt, una altra joia de l’enginyeria. De grans dimensions, aquest va ser moli- habitatge i presenta diferents fases d’ampliació, des del S XIII fins al XIX. La part superior estava dedicada a la llar dels moliners i la “sala de limpia”, on es separava la farina de les petites pedretes o la palla. Destaca la gran bassa de 445 m3, la rampa del cup de 16 metres d’alçada en pendent i coberta per una impressionant escalinata de pedra en sec, que ens recorda les piràmides dels asteques. Pugem a la bassa, i ens sorprèn, a l’altra banda del barranc, mirant cap a Ares, una altra meravella constructiva: un gran marge, de línies arrodonides, perfecte, construït sobre un cingle d’alçada considerable, als peus del qual hi ha una allargada balma a la roca, possiblement emprada per arrecerar els ramats o com a corral permanent.
Seguim remuntant. Arribem al Molí del Planet. Aquest ens permet veure en detall la part interior. A la sala de moldre podem veure les moles catalanes al seu emplaçament original, al pis superior destinat a l’emmagatzematge encara veiem una de les finestres amb la reixa original (S XVIII), per sota de tot el carcau, o “motor hidràulic” del molí. Pujant pel sender veiem la bassa del Molinet, més petita que l’anterior, de només 150 m3, però amb un cup ben curiós de forma hexagonal, i amb una caiguda de 11 metres. Uns metres més enllà, al llit del barranc trobem un altre safareig a l’aire lliure, quasi als peus del Salt.
Retornem uns metres pel sender per anar a visitar la balma-corral que he esmentat anteriorment, i el sorprenent acabament del cingle en un marge de dos o tres metres... increïble!!

Anem a trobar, sender amunt el darrer dels molins del barranc. El molí de la Roca.
Datat entre 1774 i 1777. Crida l’atenció, al cartell informatiu, la crònica de la època: “En el año 177+... se empezo la Fabrica del Molino Nuevo de Ares... Lo que mas se puede admirar en esta fabrica es, que dicho Thomas Barreda (mestre obrer i director de l’obra) sin maestro que le aya instruido, aya salido la fabrica tan acertada, y con la mayor perfección contra la esperanza de muchos habiles y afamados Maestros de estos paises, que sabiendo que un edificio de tan dificiles circunstancias, corria por la direccion de un hombre sin estudios en la facultad, recelaban no podria llegar a la perfeccion... ni aun que pudiese servir...”

Un home humil i sense estudis el va construir, i 300 anys més tard segueix en peu!!
Destaca la volta de canó del seu interior i l’espectacularitat del seu cup vertical de 25 metres, considerat el més destacat de la província de Castelló. Els primers 8 metres de carreus i la resta excavada a la roca viva. La reixa que el tapa és del S XVIII.

Una empinada escala ens permet accedir des del molí al mirador del cup, uns metres més endavant arribem també al Salt, on en èpoques de pluja o desgel de la Mola es formava una cascada i l’aigua alimentava, degudament conduïda amb enginy els cinc molins que acabem de visitar. Un altre safareig cobert prop del cup del Molí la Roca, ens assenyala el sender per retornar cap al poble.
El sender segueix sent espectacular: marges impossibles, trams empedrats, antigues portelles...
Tornem a ser al poble i ara completem la jornada pujant a la Mola. Passat el portal prenem el carrer del Forn per la dreta, resseguit el contorn del poble. A l’esquerra encara podem veure antics carrers empedrats d’Ares. Arribem a una pista que deixa el poble en direcció nord-est. Indicadors de GR ens assenyalen el camí, passem també a tocar del poliesportiu del poble. Seguim la pista 1,5 Km. aprox. A una raconada de barranc a l’esquerra trobem el safareig del Regatxol. A la nostra dreta la panoràmica per sobre els barrancs és immensa, i en primer terme podem veure les restes del Mas del Planet. Tocant al safareig hi ha també el refugi i la font del Regatxol. Per una portella al costat de la font prenem el camí a la nevera, que trobem guanyant una mica d’alçada resseguint el barranquet. La nevera d’Ares es pot visitar prèvia cita. És la única nevera del Maestrat restaurada i de grans dimensions. Seguim el sender que ens mena cap a la Mola. A un encreuament de camins, ja dalt del gran altiplà absolutament àrid, anem seguint els pals amb les marques verdes i blanques del sender local, ara és el CV 46, fins que veiem les antenes de comunicacions que coronen la Mola i a tocar, el vèrtex geodèsic, anomenat Molló dels Soldats. Estem donant la volta a tota la mola per sobre dels cingles i en sentit horari contrari.
Un pal indicador, prop del Molló, ens indica la direcció per retornar al poble. El sender de baixada el trobem a l’extrem sud-oest de la Mola. Poc a poc i entre faixes de vegetació anem perdent alçada i dirigint-nos cap al poble. A un mirador, sobre les darreres cases trobem un indicador, per l’esquerra aniríem un altre cop cap a la nevera, acabant de completar la volta a la Mola pel camí del cingle.
Ja quasi és hora de dinar! Baixem al poble i després d’un plat reparador, emprenem la darrera etapa del dia, una passejada pel poble i la pujada a visitar les restes del castell. Les vistes a 360º són espectaculars. Passem a tocar de les restes de l’antiga muralla àrab i de l’entrada de la cova del castell. Una cavitat que travessa tota la mola del castell i que en l’actualitat és un centre d’interpretació de la història d’Ares del Maestrat.

Una excel·lent sortida paisatgística, etnogràfica, històrica...