Barranc de la Caramella, Raco la Gralla, Coll de l'Escaleta, Roca Migdia, Forat del Vent, Moleta de l'Aliga, Coll Garrofera

Aproximació: A Tortosa prenem la T-341 cap a Roquetes i d’aquí la T-342, direcció a Els Reguers, en arribar-hi trobem una rotonda, anem a l’esquerra direcció al “Mont Caro”, mes endavant i aproximadament uns 30 metres desprès de travessar l’inacabat canal de Xerta a Càlig, prenem una pista a mà esquerra, travessem el barranc del Galatxo, la pista va girant a la dreta i arriba una cruïlla en T, davant hi ha una granja (Corral de Colomet), girem a l’esquerra i tot seguit a la dreta (deixant la granja a mà dreta) on un rètol indica “Camí de la Caramella”, seguim per la pista, apte per a tota mena de vehicles, endinsant-nos al barranc fins que trobem una tanca que ens barra el pas, on a la dreta hi ha un ampli aparcament (WP 1).

Comencem el recorregut seguint la pista que en uns 400 metres ens porta a la Casa de Carvallo. Segons he llegit, l’any 1871 l’enginyer Julio Carvallo va construir al barranc de la Caramella, un sistema de diversos tolls alçats amb preses per abastir d’aigua a Tortosa. Pugem per les escales que hi ha a mà dreta de la casa i continuem pel sender de servei de la canonada, que marxa planerament fins arribar al primer toll (WP 2). A partir d’aquí seguirem el corriol que travessa el barranc i el va vorejant fent-nos passar per una successió de fins a set tolls esglaonats, a cada un d’ells més engorjats. Arribem al sisè toll (WP 3), d’on per l’esquerra podem pujar al setè, tot i que el pas es complicat i cal ajudar-nos de les mans en algun punt. En el setè toll setè toll es troben el dos barrancs: per l’esquerra el del Racó de la Gralla i per la dreta el de la Caramella que salta per la magnífica Cua del Cavall que podem veure en aquella direcció. A partir d'aquest punt ens cal tornar al sisè toll i creuar al marge esquerre del barranc per sobre de la seva presa. Unes poc definides senyals de pintura vermella i algunes fites, ens guien per un poc definit corriol que s’enfila en molt fort desnivell. Un cop hem passat una zona de roques, el corriol es mes definit i va a buscar la base de la cinglera del Racó dels Degotalls. Cal anar fent alguna paradeta (WP 4), ja que les vistes son espectaculars el que ens compensa l’esforç. Seguim ja planers pel peu de la cinglera i anem a creuar el Barranc de la Caramella just per sobre de la Cua de Cavall que salta més de cent metres torrent avall, per sobre veiem els Forats de la Caramella. Seguim pujant uns metres i arribem a un espectacular mirador (WP 5). Mirant a la barrancada, a l’esquerra tenim el Barranc de la Caramella i a la dreta el del Racó de la Gralla, que creuarem mes endavant i pocs metres després arribem a una cruïlla, a mà esquerra, és el camí alternatiu al que hem fet, que també ve de la Casa de Carvallo. Anem a la dreta, el sender es ben fresat i va pujant fent revolts (WP 6), encarant-se als cingles de la cara nord de la Mola Castellona, passem per la roca anomenada “el camell” (WP 7) i seguim pujant, ara amb fort desnivell fins arribar a l’encreuament del Collet de l'Escaleta (1006m) Una placa metàl•lica collada a terra en un pedra ens ho senyala. Anem a l’esquerra grimpant per una estreta canaleta que ens deixa sobre un turó, des d’on gaudim d’unes bones vistes, del Caro, de les dos espectaculars barrancades i al mig la Mola Castellona, cap a la que comencem a baixar deixant-la a l’esquerra, a la dreta, hi tenim la Mola del Moro, envoltada d’espectaculars espadats del Barranc de la Geganta (o de la Conca) que ens en separa. Deixem el sender que puja al cim i seguim pel que en moderat pendent va baixant per la part solell de la Mola, de la que es va allunyant i per entre pins i matolls ens porta a una canal. L’ indret esta guardat per altíssims espadats, a la dreta tenim les parets de la Roca de Migdia al peu de les quals, ja veiem l’estreta lleixa per la que transcorre el corriol pel que tindrem que passar en acabar la canal. Comencem a desgrimpar per la canal, el desnivell de baixada es considerable, el que ens obliga a extremar precaucions i a ajudar-nos puntualment amb les mans, cal anar fent alguna paradeta ja que el paisatge s’ho val i convida a badar, acabada la canal, arribem a la lleixa per la que passem amb força cura fins trobar a mà dreta l’entrada al Forat del Vent, que es tracta d’un forat a la roca, que travessa l’esperó de la Roca de Migdia i ens permet passar de l’obaga al solell. Ara baixem pel solell fins arribar a la Moleta de l’Àliga, deixem a mà dreta unes capricioses formacions rocalloses i anem a buscar novament el Barranc que hem deixat abans del Forat del Vent. Ens encarem de nou a una canal per la que ens cal desgrimpar ajudant-nos amb les mans, el sender segueix el recingla, passa per una zona on hi ha unes pedres de mides considerables amb formes capricioses i arriba al Coll Garrofera d’on ja sols ens queda baixar, per un sender ben fressat, si be bastant tapat pels matolls, que ens porta de nou a la Casa de Carvallo, d’on repetim el trosset de pista per arribar a l’aparcament.

Observacions: RECORREGUT PRECIÓS, ESPECTACULAR I MOLT RECOMANABLE. Ara, no us deixeu enganyar per la distancia del recorregut ja que per fer-lo, considero cal estar ben preparat i no el recomanaria per persones poc avesades a caminar per la muntanya. L’he qualificat com difícil, ja que els senders i corriols pels que transcorre, son generalment de mala petja, molt tècnics i amb forts desnivells (si no tenim en compte els tram inicial i final que son planers, podem dir que en poc mes de 8 km tenim que superar uns desnivells tant de pujada com de baixada, superiors als 1.000 metres), a mes passa per algunes canals per les que cal grimpar o desgrimpar, el que fa que s’avanci feixugament. Si voleu fer-lo, recomano porteu GPS, ja que si be hem anant trobant algunes senyalitzacions, hi han forces trencalls en els que no n’hi trobareu.