Barnatresc - Sant Martí de Provençals 2024

1. Sortida pl. Glòries

És un dels nexes més importants de la Barcelona metropolitana, el lloc on conflueixen tres de les vies principals de la ciutat. En constant remodelació des que Ildefons Cerdà la va crear al principi del segle XX, el seu perfil està marcat pel dels edificis moderns que l’envolten.
Situada a la frontera entre l’Eixample i Sant Martí, gairebé tocant al barri del Poblenou, la plaça de les Glòries es va constituir com un d’unió de les tres vies principals de la ciutat: la Gran Via de les Corts Catalanes, l’avinguda Meridiana i l’avinguda Diagonal.
Amb l’esperit de constant renovació que acompanya la ciutat, aquest lloc ha sofert i està sofrint diverses remodelacions al llarg de la seva història per tal de millorar-ne els accessos.
Un dels edificis més destacats de la plaça és a Torre Glòries, també coneguda com a Torre Agbar, té una alçada de 142 metres, repartits en 34 plantes i quatre de soterrades, és el tercer gratacel més alt de la ciutat després de l'Hotel Arts i la Torre Mapfre.

2. Parc del Clot

3. Biblioteca García Márquez

És una biblioteca pública situada al barri barceloní de Sant Martí de Provençals. Va ser inaugurada el 28 de maig de 2022. Està especialitzada en literatura llatinoamericana i rep el seu nom en honor a l'escriptor colombià Gabriel García Márquez
Consta de sis plantes i gairebé 4.000 m², la tercera més gran de Barcelona. Destaca l'ús de la fusta per tot l'edifici, un material que proporciona un ambient més acollidor i contribueix en el propòsit de reduir la petjada ambiental del centre. La seva aparença des de l'exterior evoca una pila de llibres oberts.
L'agost del 2023 va rebre el Premi internacional a la Millor Biblioteca Pública, guardó atorgat per la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA).

4. Ca l'Alier

És el Centre d’Innovació Urbana de Barcelona i ha esdevingut un referent, no només en innovació, sinó també en l’àmbit de la rehabilitació sostenible en consonància amb la preservació de la memòria històrica i industrial.
Ca l’Alier va néixer el 1852 com a fàbrica tèxtil. Amb diferents usos i activitats durant la seva història industrial, va arribar a tenir més de 60 treballadors i a posicionar-se com un centre dinàmic en el seu sector. No obstant això, durant la postguerra i especialment a partir de la dècada dels vuitanta, coincidint amb la deslocalització industrial de bona part del territori, l’empresa va iniciar el seu declivi, experimentant una degradació important de les seves instal·lacions que va arribar al àlgid l’any 2007, després d’haver patit quatre incendis.
L’any 2014 se’n va iniciar la rehabilitació que va constituir en si mateix un exemple d’innovació. El nou Ca l’Alier va ser reinaugurat el 2018

5. Eix verd Cristóbal de Moura

El projecte s’emmarca en l’àmbit del 22@ on s’impulsa l’activitat econòmica i l’habitatge públic i on es vol generar nous entorns urbans de qualitat i amb continuïtat. La transformació de Pere IV, la compra de l’Escocesa i la rehabilitació de Ca l’Alier i la pacificació dels carrers del voltant són exemples d’aquesta nova concepció.
S’ha creat un jardí lineal que maximitza l’espai per a vianants i redueix la superfície destinada al pas de serveis i bombers.
Hi ha un gran espai enjardinat central de 26 metres d’amplada, amb voreres de 3,5 metres a línia de façana, un carril bici a una banda i un carril de serveis i per als veïns a l’altra.
Quan s'acabi l’eix tindrà 1,27 quilòmetres de longitud i connectarà el Parc Central del Poblenou, la Rambla de Prim i el Parc del Besòs, a Sant Martí.

6. Torre de les Aigües del Besòs

L’any 2012 es van complir cent trenta anys de la inauguració́ de la Torre de les Aigües del Besòs, una iniciativa empresarial duta a terme a finals del segle XIX, amb el propòsit d’aprofitar el cabal subterrani del riu Besòs.
El resultat no va respondre a les expectatives dels promotors, l’empresa fracassà i això̀ va concloure amb la mort no del tot aclarida d’un dels seus impulsors. Tanmateix, ha quedat una magnifica torre de maçoneria que forma part de l’imaginari col·lectiu del Poblenou.
A finals del segle XIX, l’aigua a Barcelona i rodalia era un bé escàs. Els anys 1875 i 1876 van ser dos anys de sequera extrema. Un any mes tard, el 1877, es publica una memòria sobre un projecte d’Aigües per elevació́ per ser explotat a Barcelona i la seva rodalia —suburbis, segons expressió́ de l’època— a càrrec de la societat general constituïda aquell mateix any.

7. Fòrum

Memòria del Fòrum Universal de les Cultures celebrat a Barcelona l’any 2004, obert al mar i amb el teló de fons de la nova Diagonal Mar, el parc del Fòrum és un gran recinte que s’ha convertit en lloc de trobada i de celebració de múltiples esdeveniments, gràcies a la seva accessibilitat, versatilitat i capacitat per rebre multituds.
El parc del Fòrum és l’herència que va deixar l’esdeveniment sense precedents que va tenir lloc a Barcelona l’any 2004 amb el nom de Fòrum Universal de les Cultures. En aquell moment, el recinte va aplegar gent de tot el món i va contribuir al diàleg sobre la diversitat cultural, el desenvolupament sostenible i les condicions per a la pau.
El parc dels Auditoris, una de les zones recuperades, és un gran espai a l’aire lliure davant del mar, amb una espectacular placa fotovoltaica suspesa en un bosc de columnes molt peculiars que s’ha convertit en tot un símbol del compromís per la sostenibilitat i el medi ambient.

8. Façana Marítima

Avui dia, la façana litoral barcelonina és un paisatge construït, herència de segles i segles d'evolució constant. Un paisatge humanitzat on destaquen les platges, que formen part de la història de la ciutat. Unes platges de fàcil accés, que s'integren a la ciutat com un més dels seus espais públics. Uns indrets, però, que a més d'oferir l'oportunitat de gaudir del lleure i l'esport, fan possible passar del món urbà a un medi natural tan ric i potser no prou conegut com és el mar.
La recuperació del front marítim de la ciutat, iniciada als anys vuitanta del segle XX, ha significat un canvi històric i ha fet possible la integració de les platges del nord a la vida quotidiana dels barcelonins. Actualment, Barcelona disposa de més de quatre quilòmetres i mig de platges perfectament equipades i disponibles per al bany. Són l'espai d'esbarjo més gran de la ciutat. La característica principal de les platges de Barcelona és la seva condició urbana, ja que són grans espais oberts per a l'ús ciutadà i fàcilment accessibles des de qualsevol de la ciutat.

9. Parc de les Cascades

Construït en terrenys del litoral recuperats per a la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, el parc de les Cascades és un passeig obert.
El nom d’aquest parc, sota el qual discorre un tram de la ronda del Litoral, prové de la cascada que des d’un estany s’aboca cap a l’avinguda del mateix nom. Un conjunt, el de la cascada i l’estany, que es pot contemplar des de la petita placeta, rodona i elevada, que hi ha al costat de la làmina d’aigua.
El parc de les Cascades és, juntament amb el del Port Olímpic, el de la Nova Icària, el del Poblenou i el de Carles I, un dels cinc grans espais verds que es van construir en els antics terrenys industrials del Poblenou a principis de la dècada de 1990.
Cal esmentar el conjunt d’escultures El poder de la paraula, una mena de tiges que s’eleven decidides. Enmig del passeig hi ha l’escultura de David i Goliat, una immensa màscara blanca que, sembla que estigui voleiant.

10. Jardins antiga Carretera d'Horta

Interior d'illa que recorda l’antic camí que, al segle XIX, comunicava la Barcelona emmurallada amb Horta, on des de l’edat mitjana grans terratinents del pla de Barcelona havien situat les seves residències d’estiu per fugir d’una ciutat massificada i insalubre. El camí era transitat per traginers, bugaderes i tartanes de la noblesa i que es pot recordar en aquest pati d’illa.
L'espai està pensat per donar servei al joc infantil i inclou dos parcs per a nens de diferents franges d'edat. A la banda nord, el pati limita amb una escola; en cas contrari, està envoltat d'edificis residencials que varien en alçada de cinc a vuit pisos. Al mig del pati, un edifici contemporani conté un centre municipal de serveis socials.

11. Arribada Pl. Glòries

Al seu voltant es barreja un ambient de tradició popular amb la modernitat més avantguardista i s'hi constitueix un microcosmos cultural i arquitectònic de gran importància. Aquí es troben dos equipaments culturals de gran rellevància, el Teatre Nacional de Catalunya i l’Auditori i, al seu costat, destaquen edificis com la famosa Torre Agbar, de l’arquitecte Jean Nouvel, l’edifici Disseny Hub, l’edifici del Museu del Disseny i l’edifici del nou Mercat dels Encants, que des de l’any 2013 acull la popular Fira de Bellcaire, un mercat de vell que se celebrava tradicionalment a l’aire lliure a un dels solars d’aquesta plaça i que ara s’allotja sota la impressionant estructura ultramoderna d’aquest nou edifici de planta triangular. Val la pena perdre’s entre les seves parades a la recerca de relíquies.