Balsareny – Castell de Balsareny – Séquia de Manresa – Sallent – Riu Llobregat – Planes de Puigdorca

Caminada des de Balsareny al castell de Balsareny, pujant per la costa del Castell, des d'on hem anat cap a la resclosa dels Manresans, on comença la canalització de la séquia de Manresa, que hem seguit fins a Sallent, passant per trams d’hortes, sempre al costat de la séquia i creuant els aqüeductes de Santa Maria, de Sant Martí, de Conangle i del Mal Pas.

Arribats a Sallent, hem continuat la marxa, creuant la població per anar a trobar el camí que segueix al costat del marge dret del riu Llobregat, mentre anem passant pels horts de Sant Antoni i el plans de Puigbó, fins arribar a la masia de l’Alou i les Planes de Puigdorca, des d’on ràpidament hem arribat al punt d’inici de la caminada a Balsareny.


Séquia de Manresa.-

Canal de regadiu, que forneix també d’aigua la ciutat de Manresa, de 26 km de llargada i 10 m de desnivell, amb un cabal de 1 000 l/s. Pren l’aigua del Llobregat, sota el castell de Balsareny, i travessa els termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages. Rega unes 1.000 ha, dedicades primer a cereals, després a llegums i verdures i, des al s. XIX, a més de verdures, a arbres fruiters i, sobretot, a blat de moro i farratge.

Iniciada el 1339, amb l’aprovació de Pere III, segons projecte del mestre d’obres barceloní Guillem Catà, la construcció es paralitzà el 1341 per oposició del bisbe de Vic, Galzeran Sacosta, que tenia la senyoria de Sallent (el 1340 foren excomunicats els consellers de Manresa, i el 1341 fou posada en entredit la ciutat).

Les obres foren represes el 1345, amb motiu de l’adveniment del nou bisbe Miquel de Ricomà i, segons la tradició, l’aparició d’una misteriosa llum, fet que hom commemora en la festa de la Llum. Foren acabades el 1383. En arribar a Sant Iscle, al terme de Manresa, a l’indret de l’Agulla, es divideix en dos canals, que reguen, respectivament, la part alta i la part baixa del terme.