Baix Empordà: Pels voltants de Santa Cristina i Castell d’Aro

Iniciem el recorregut a Santa Cristina d’Aro prop de la Casa Mágica (el Gran Museu de la Màgia), masia típica catalana, del segle XVIII, on s'exposen autòmats, pòsters, aparells de màgia de diferents èpoques, pintures, baralles de cartes, tarots, llibres, objectes curiosos i fotografies. Una important col.lecció màgica recopilada per l'il.lusionista Xevi (Xavier Sala Costa) al llarg de la seva llarga trajectòria artística pel món. És l’únic museu de màgia guardonat i reconegut per la FISM (Federació Internacional de Societats Màgiques) com el més gran i original del món.
Enfilem cap el Nord per l’Avinguda de l’Esglèsia i de seguida trobem l’Església de Santa Cristina d’Aro.

ESGLÈSIA DE SANTA CRISTINA D’ARO:
”L'església de Santa Cristina d'Aro està situada al peu de les Gavarres, dalt d'un pujol, a la part més alta del poble de Santa Cristina d'Aro. És un temple d'origen medieval, de notables proporcions i modificat en diverses ocasions, encara que l'arrebossat de calç que cobreix totalment l'exterior i l'interior dificulta la datació dels diversos elements. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
L'edifici actual consta de dues naus i creuer. La nau Nord, més ampla, té absis semicircular i l'altra, al Sud, té una sagristia a l'angle Est feta al segle XVIII, la qual va substituir l'absis originari. Els arcs triomfals i els formers són de ferradura i estil preromànic. La mateixa forma té la volta del transsepte, que travessa les naus. La torre-campanar, quadrada, és de base romànica llevat de la part alta, acabada amb un pinacle. La porta del frontis, rectangular, és del segle XVIII, mentre que la porta lateral (tapiada) és del segle XII. Tot l'edifici és fet de pedra local i tant l'interior com l'exterior són arrebossats.
L'església apareix esmentada el 1041 com el lloc on es reuniren l'abat i els monjos de Sant Feliu de Guíxols amb Ermessenda, comtessa de Barcelona, el seu germà Pere, bisbe de Girona, i Guifred Vidal, senyor de Pals, quan els fou confiada la custòdia i la defensa del Castell d'Aro i els foren concedides les primícies i delmes de la parròquia de Santa Cristina. La seva importància monumental correspon a la seva condició de parròquia principal de la Vall d'Aro a l'alta edat mitjana.”

Continuem cap el Nord i seguim el PR-C 110 on ben dora trobem a la dreta les restes de les restes del dolmen anomenat de les Pedres Dretes d’en Lloveres, molt desfet.

PEDRES DRETES D’EN LLOVERES:
”El Sr. Casas va considerar-la una galeria destruïda de 5 metres de llargada. Després Manuel Cazurro va dir que hi havia sis pedres, una a la capçalera i la resta, fins a sis formaven les parets laterals. L'any 1983 quan es va visitar el jaciment en motiu de la realització de la Carta Arqueològica només en quedaven tres de pedres, quan el Sr. Esteva publicà el seu treball (1956-1957) n'hi havia dues de caigudes, de les quals l'any 1964 ja en faltava una. El Sr. Lluis Esteva el classificà com una cista megalítica.
Pel que fa als materials trobats, el Sr. Esteva (1964) esmentà que a l'haver quedat el jaciment descobert per tots els costat va desaparèixer la major part de la terra de l'interior, essent la seva exploració negativa, si bé pels voltants el Sr. Josep Escortell, col•laborador del Sr. Esteva, trobà dues destrals de pedra polimentada, que es troben dipositades al Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Segons J. Tarrús es tracta de les restes d'una probable galeria coberta en U feta de lloses de granit, de la qual no queden restes visibles del túmul artificial de tendència circular. Segons els mateixos autors, en base el tipus arquitectònic del sepulcre, es pot deduir que va ser construït entre el 2700-2200 aC.
A la part interior de la llosa de capçalera hi ha una cassoleta ritual deformada posteriorment.”

Continuem seguint el PR-C 110. El seguirem gaudint del camí de sauló fácil, ample i cómode fins l’encreuament senyalat amb el WP09 on el deixem i seguim a la dreta continuant per la pista ample.
Ens anem acostant als camps de golf del Club de Golf d’Aro fins trovar una altra pista a la dreta per la que iniciem la baixada cap a Castell (WP11).
Baixem amb unes vistes espectaculars del Montseny i de Cadiretes i, mes avall, d’un mar de núvols per sobre de Castell d’Aro travessant la zona que es va cremar aquest estiu passat.
Poc després de pasar una caseta amb una boca d’incendis que es va salvar miraculosament prenem un desviament a l’esquerra que desemboca en un corriol bastant atrotinat.
Aquesta es la part amb mes dificultat de la ruta per l’estat del camí, però es curt i, si anem amb cura, fins i tot divertit.
Anem a parar al sender del torrent de la Coma on una fita ens senyala que, a l’esquerra, aniríem a la Font del Ferro però nosaltres tombem a la dreta cap a Castell.
Seguim el curs del torrent, força humid, ja que, tot i la sequera, encara baixa una mica d’aigua.
Ja prop de Castell trobarem a l’esquerra el Molí d’en Bussot

MOLÍ D’EN BUSSOT:
“Originari del segle XIV i en força bones condicions tot i els anys d’abandó que ha patit. Es tracta d’un petit molí hidràulic utilitzat com a complement a l’activitat agrària pel mas que porta el seu nom per moldre el seu propi gra (o per moldre el gra dels masos del voltants, al cost d’una 1/16 part del gra molt: l’anomenada “moltura”).”

Després de saludar a un simpàtic ruc que sempre hi es per aquí entrem a Castell d’Aro per la part nord on veiem, a banda i banda del camí, les instal.lacions del famós pesebre vivent.
Ja al poble, passem per l’esglèsia i el Castell de Benedormiens.

SANTA MARIA DE CASTELL D'ARO:
“És una església d'estil gòtic tardà amb façana barroca. Té una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal de cinc cares. A la façana occidental hi ha una portalada de pedra, decorada amb pilastres acabades en falsos capitells i sobre la llinda hi ha una fornícula emmarcada amb relleus. A la banda de migdia del temple, s'alça el campanar, torre de planta quadrada que té un pis amb parells d'arcades de mig punt i coronat amb coberta de pinacle. A la banda Sud s'afegeix al temple una sagristia (1765).
La nau pot datar-se als segles XVI-XVII, i la façana, exemple típic del senzill barroc local, a la segona meitat del XVIII. Tot l'edifici és fet en pedra de la rodalia.
Dedicada a Santa Maria fou consagrada el 1018, sufragània de la de Santa Cristina d'Aro fou la capella del Castell. Fins al 1691 no apareix com a parròquia independent, format un sol districte amb la de Santa Maria de Fanals. L'actual edifici no conserva restes de la primera edificació. Avui dia és parròquia de primer ascens, pertany a l'arxiprestat de la Bisbal, després d'haver sigut de l'ardiaconat de la Selva.”

CASTELL DE BENEDORMIENS:
“L'aspecte actual de l'edifici és fruit de nombroses intervencions que al llarg del temps n'han alterat notablement la fesomia original. Els paraments més antics es poden datar dels segles XII-XIV, amb refaccions possiblement dels segles XVI-XVII. La restauració dels anys 1970 va modificar força l'aspecte primigeni d'aquest edifici.
Les parts més antigues, d'època medieval (segles XII-XIII), són les que queden a l'est, adossada a l'església, i a l'oest. Al costat est destaca el gran portal de mig punt adovellat, d'on surt en direcció a l'església i fins a arribar a la porta del campanar un mur que té cinc espitlleres estretes, una de les quals retocada per a arma de foc, i gairebé totes situades a la part inferior del mur. A la part alta hi ha una finestra gòtica trilobulada. Aquest mur conserva, a la cara interna, l'arrencament de dos arcs apuntats, que indiquen que hi havia hagut una nau paral•lela. Al costat del portal adovellat el mur gira en angle recte i té dues espitlleres estretes més a diferent alçada. A la façana on és ubicat el portal hi ha diverses espitlleres a diferent alçada, una finestra i un balcó amb llinda adovellada. La façana acaba amb una galeria i a sota d'aquesta hi ha un rengle d'espitlleres. La finestra, la galeria i el balcó corresponen a una reforma posterior de l'edifici que es pot observar clarament en el canvi del parament, que fins a sota la finestra adovellada era de carreus regulars de pedra més o menys rectangulars i que a partir d'aquest punt és fet de pedres irregulars. Al costat sud hi ha una façana amb tres sortides a un terrat, construït afegint quatre grans voltes a l'edifici, i tres finestres, que, igual que les portes, tenen llinda.
El passadís està cobert amb volta de canó. Té una arcada de mig punt i dovelles ben tallades i dona accés al pati. Des del pati es té accés a l'entrada de l'edifici, però aquest sector ha estat totalment reformat en la restauració.
Al costat est hi ha murs antics bastits damunt la roca que conserven espitlleres a la part inferior. La torre que hi ha en aquest costat està totalment refeta i costa distingir les parts més antigues.”
Veure més a https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Benedormiens

Arribats aquí només ens queda baixar fins l’antiga estació de Castell d’Aro i pendre el carrilet per arribar cómodament a Santa Cristina i al punt d’inici de la ruta.

Salut!